El pilot de motos que va estar més de 15 dies en el grau més baix de consciència

BarcelonaAquella sensació de vertigen a la boca de l'estómac. La necessitat de deixar de respirar, de contenir l'aire als pulmons i de donar gas amb totes les teves forces. És com saltar al buit, una sensació que en poques situacions més a la vida pots experimentar. Això és el que porta tants pilots a enamorar-se del món del motor: sentir-se lliures i gaudir arribant al seu màxim. Aquesta és la clau per entendre com joves, i no tan joves, estimen aquest esport per sobre de tot. L'amor amb un punt d'addicció que senten per aquesta sensació els porta a acceptar riscos que molts cops semblen irreals. Anar a 300 quilòmetres per hora sobre dues rodes és perillós. Sembla obvi, oi? De sentit comú. Per a molts, però, fer-se mal sembla una conjuntura distòpica fins que no es troben amb històries com les de Kenny Noyes.

De sobte, tot es va tornar fosc. El negre més absolut va envair la vida del Kenny el 5 de juliol del 2015. Durant el warm up de la categoria de Superbike del campionat d'Espanya de velocitat, en el circuit de Motorland d'Aragó, aquest pilot nascut a Barcelona i criat entre Madrid i Califòrnia va patir un gravíssim accident que va fer que entrés en un coma profund. Quan era sobre l'asfalt va xocar contra un altre pilot que s'incorporava a la pista. La moto, que va lliscar amb ell per terra, va rebotar contra les proteccions i li va picar molt fort al cap.

Va patir un traumatisme cranioencefàlic greu. La seva vida penjava d'un fil. Estava en estat Glasgow 3, el nivell de consciència més baix que pot suportar una persona viva. L'UCI de l'Hospital Clínic Universitari Lozano Blesa, a Saragossa, va ser el lloc on 17 dies després de l'accident va tornar a obrir els ulls. El despertar, però, no va ser com els de les pel·lícules, relata el mateix Kenny a la seva autobiografia. Les parpelles li pesaven i va haver de tornar a tancar-les a l'instant. Li feia mal tot. No sabia qui era, on era o què havia passat. Els records se li amuntegaven en un cervell danyat i que mai tornaria a ser el d'abans.

L'accident que va canviar el reglament

Amb 36 anys, tot i que ell recordava tenir-ne 16, començava la seva nova vida i un procés de recuperació llarg i tediós. Calia tornar a aprendre a parlar, a caminar, a viure de nou. No recordava qui era la seva dona, ni la seva família, ni com havia estat l'accident. Els metges deien que mai tornaria, que estava conscient però que no hi era del tot. Mai deixaria de ser un vegetal, afirmaven. La família, però, no va acceptar aquesta màxima i, setmana rere setmana, va dedicar les 24 hores del dia a fer tot el possible perquè el Kenny tornés. A poc a poc, amb paciència i cura, van ajudar-lo a recuperar records i vivències passades mentre afrontaven la cursa més important de les seves vides.

Ara, la seva història és sobre el paper. Utilitzant un dit per mà, i una paciència i resiliència titàniques, Kenny Noyes ha plasmat tot el que ha viscut aquests sis anys tan durs en un llibre que és un bri d'esperança. Desafíos de Superbike, Moto2 y Glasgow 3 és un repàs de la seva carrera esportiva, de l'accident que va causar un gir de 180 graus a la seva vida i un clau roent per a tots els que han patit una lesió cerebral.

Després del que va succeir, el reglament va canviar per evitar que les motos tornessin a la pista després de topar contra les proteccions. En l'accident, encara que sembli mentida, el Kenny va tenir molta sort. Va sortir-ne viu, cosa que no ha sigut possible amb els tres joves pilots que aquest any han perdut la vida a l'asfalt mentre competien. Les morts de Jason Dupasquier (Moto3), Hugo Millan (European Talent Cup) i Dean Berta Viñales (Supersport 300) han reobert un debat que té cabuda al llibre del Kenny. "Hi ha molta gent que pensa com es pot millorar la seguretat dels pilots, però el risc zero és impossible", va afirmar Carlos Checa durant la presentació de l'autobiografia a Barcelona. "El nivell dels pilots és més alt que el nivell de les motos. Hi ha tanta igualtat entre ells que fa que el perill es multipliqui per tres o per quatre", afegia. Aquesta serà la gran croada del món del motociclisme de cara als pròxims anys: que sentir l'adrenalina sobre la moto no els pugui costar la vida.