Per què el pin parental no tindrà cap efecte a les aules de les Illes

PalmaAls centres educatius de les Balears, en horari lectiu, no es fa cap activitat que sigui extracurricular. Així ho han confirmat tots els professionals consultats per l’ARA Balears. Per tant, l’autorització d’aquests continguts per part dels pares, i la seva voluntarietat, recollida a l’acord de governabilitat entre el PP i Vox, a la pràctica, no tindran cap efecte.

La raó és que la LOMLOE estableix un marc de competències curriculars, obligatòries, avaluables i que han d’adquirir els alumnes. La llei empara tota la feina que es fa als centres en matèria de canvi climàtic, igualtat i diversitat, entre d’altres. Per exemple, en el currículum balear de l’assignatura d’Educació en Valors Ètics i Cívics, una de les competències a assolir és: “Prendre consciència de la lluita per la igualtat de gènere i del problema de la violència i explotació sobre les dones, a través de l’anàlisi dels diversos corrents del feminisme i de les mesures de prevenció de la desigualtat, la violència i la discriminació per raó de gènere i orientació sexual, mostrant coneixement dels drets LGTBIQ+”.

Malgrat el plantejament final del Govern, en un primer moment Vox va presentar una Proposició No de Llei (PNL) en què reclamava introduir “l’acceptació dels pares de qualsevol contingut afectivosexual o ideològic que poguessin rebre els fills a l’aula” i “la retirada immediata de llibres de text i material educatiu que contingués qualsevol mena d’adoctrinament o contingut potencialment perjudicial que pogués afectar la innocència dels menors”. El PP, a través d’esmenes, va rebaixar-ne el text definitiu. Mesos després, en ple parlamentari, els populars es varen abstenir i varen permetre que s’aprovàs instar Educació a no aplicar el pin parental.

Curricular i obligatori

En relació amb els plantejaments de la dreta, els centres expressen la seva sorpresa. “Jo no sé què es pensa Vox que ensenyam als alumnes en matèria afectivosexual. Feim feina d’autoestima i per ensenyar-los que diguin el que els fa por. Té a veure amb construir la personalitat”, assenyala la directora del CEIP Margalida Florit, Roser Mascaró, que diu que tot el que es fa és curricular, obligatori i s’ha d’avaluar. “Si una família no vol dur-hi el fill, és sota la seva responsabilitat”, afirma. Precisament, FAPA Mallorca dona suport a la feina dels centres. “Les famílies no dissenyam els projectes educatius. Correspon als docents”, opina la presidenta Cristina Conti.

A l’IES Sineu tot el que fan també s’emmarca en la programació general de centre i està justificat pedagògicament. “Fins i tot anar al cine té una raó educativa i curricular”, diu el director Rafel Crespí. Si els alumnes van a veure una pel·lícula sobre Napoleó, s’emmarca en l’assignatura d’Història, per exemple. Al centre també hi va una infermera que és sexòloga per fer feina amb els alumnes en relació amb continguts afectivosexuals. Per altra banda, hi assisteix el policia tutor per ensenyar als menors com evitar ser suplantats a les xarxes i a bloquejar pàgines pornogràfiques. Crespí coincideix amb la tesi de Mascaró: “Tot és curricular. No demanam permís”. La LOMLOE parla d’una escola “que instrueix en la igualtat d’oportunitats o el canvi climàtic”, defensa, per la seva banda, Maria Rebassa, directora de l’IES Maria Àngels Cardona, qui també critica la visió “antiquada” que té Vox de les escoles.

L’autorització prèvia de les extracurriculars és ben valorada per Vox. La formació reconeix, però, la intenció d’anar més enllà i defensa la seva idea d’escola: “S’hi va a aprendre a multiplicar, restar, dividir i a saber què és una cèl·lula”, assenyala Sergio Rodríguez, diputat de la formació, que també va a l’origen del pin parental, aquell motiu pel qual Vox de Múrcia va ser el primer a plantejar-lo: “Es fa educació sexual a Primària. Els nins de 8 anys no estan sexualitzats. El que han de fer és creure en els Reis”, assenyala. A més, posa el focus en els continguts a favor de la igualtat i la diversitat: “El problema no és que els tractin, sinó com els tracten. Cerquen aconseguir gent per a la causa”, diu.

El PP, però, rebaixa les pretensions de l’extrema dreta. “No qüestionam l’aplicació dels currículums LOMLOE com vulguin els centres. En defensam l’autonomia”, remarca Marga Duran, que és la presidenta de la Comissió d’Educació i Universitats del Parlament. En ser preguntada per si el pin afectaria les activitats que es fan sobre les temàtiques prèviament esmentades, ho clarifica: “No les hem qüestionat mai. No volem que el centre vagi demanant als pares dinàmiques que estan incloses en el currículum”. Pel que fa al que el PP considera que és extracurricular, Duran parla “d’anar al cine, visitar un museu o una exposició”, unes activitats que, de fet, no són extracurriculars. L’ARA Balears ha demanat a la Conselleria una posició al respecte, però no l’ha obtinguda.

Amb tot, ara caldrà veure com es concreta la mesura, perquè Educació no ha dit ni com ni quan l’aplicarà. El que sembla, però, és que la feina que es fa als centres està blindada per la normativa i justificada pedagògicament. La idea que queda clara és que en horari lectiu no es fa res que sigui extracurricular i no avaluable. El que sí que es fa, que no té a veure amb el pin parental, és que quan es fa una sortida, es demana als progenitors que el fill pugui sortir del centre i aboni, per exemple, el preu de l’excursió. En cap cas, però, se’ls pregunta si estan d’acord amb l’activitat o no, perquè aquesta forma part de la programació del centre, està emparada en la llei i, per tant, és curricular.