Un cotxe fúnebre a la Boqueria: “El Pinotxo estaria molt content de com li hem dit adeu”

Barcelona“Pinotxo estaria molt content de com li hem dit adeu”, explica el seu amic Isidre Gironès, amb els ulls plens a vessar de llàgrimes. “Ha sortit tot com ell hauria volgut”, perquè hi ha hagut missa, al Tanatori Sancho de Ávila, i després “hi ha hagut dos parlaments molt macos, i totes les autoritats municipals hi eren, a primera filera”.

L’emoció va embargar més parlaments previstos, però el moment era greu. “Haurien d’haver estat més extensos, els parlaments, però estàvem tan emocionats que ha estat més curt”, diu Gironès. 

Primer ha parlat Albert Herrero, que és coautor dels textos del llibre dedicat a Juanito Bayén, i que just ha posat a la venda l’editorial Genco, propietat d’Emmanuel Bouvard. “Ahir a la nit vaig estar escrivint fins a altes hores de la matinada perquè volia fer un text molt bonic, i al final vaig triar la mateixa lletra de la cançó de Barcelona de Freddie Mercury i Montserrat Caballé, que he convertit en poesia”, assenyala Herrero. Després hi ha sortit el cuiner Josep Maria Kao, del restaurant Kao Dim Sum, que ha exclamat com trobarà a faltar tothom el Pinotxo.

Amb la cerimònia acabada, a la qual ha assistit el seu nebot, Jordi Asín, i la família del nebot, com va assegurar que faria, el fèretre s’ha traslladat a la porta de la Boqueria. Hi ha arribat abans del que estava previst. El cotxe fúnebre ha entrat fent marxa enrere a la porta de la Boqueria, perquè el fèretre quedés encarat al mercat que tant havia estimat Juanito Bayén. Ha estat just llavors quan ha començat a sonar la cançó Barcelona, la preferida del Pinotxo, que la relacionava amb els Jocs Olímpics de Barcelona, un moment feliç de la seva vida. “Enmig del mercat, la cançó sonava alta i clara, perquè es retransmetia a través de la megafonia, però a la porta ja arribava més fluixeta”, explica Òscar Ubide, gerent de la Boqueria. Ell mateix explicava emocionat la cerimònia que ha fet llavors el propietari de la parada Soley, Eduard Soley, quan, amb un barret a la mà, ha dit adeu al Pinotxo amb elegància i honors. “I ho ha fet unes quantes vegades seguides en representació de tot el mercat”, diu Ubide. Per la seva banda, Soley assenyala com ell mateix i el Pinotxo s’havien promès anar a la Boqueria quan morissin. “Jo li vaig dir: «Jo et portaré fins al teu bar, i així ho vam parlar»”, i ho han acomplert. Just avui el bar, propietari de Bar Central, rebatejat amb el nom de Bar Mític, i amb fotografies de Juanito Bayén per tota la capçalera de fusta de la parada, estava tancat i els crespons negres s’alineaven amb algunes roses blanques, enganxades a la persiana metàl·lica tancada. 

Abans de les 15 h de la tarda, entre frases com “Pinotxo, t’estimem” o “Pinotxo, et trobarem a faltar”, el cotxe fúnebre es dirigia al crematori, per voluntat de la viuda, que manifestava als amics que desaria les cendres en un poblet que coneixien tots dos. A la porta del mercat hi quedaven càmeres de televisió, turistes i comerciants, que se’n tornaven a les parades o plegaven. Els seus amics íntims decidien anar a dinar a l’Hotel Espanya per recordar-lo “amb un entusiasme com feia temps que no teníem quan ens reuníem”, assenyala el cuiner Isidre Gironès. I al seu costat, la seva dona, Montserrat Salvó, afegia: “El somriure de Pinotxo ens guiarà fins al final”.

Mentrestant, al bell mig del mercat, a l’Espai Cuina, els passavolants continuaven contemplant l’homenatge permanent del mercat, consistent en vuitanta-vuit roses blanques (tantes com anys del Pinotxo, que n’hauria fet vuitanta-nou per Sant Joan).

El text llegit per l’autor Albert Herrero, a la cerimònia al Tanatori Sancho de Ávila

Barcelona, Barcelona

Barcelona, Barcelona

Visca!

Vaig tenir un somni perfecte

Un somni em va embolicar

Aquest somni era tu i jo

Potser ets aquí

Vull que tothom vegi

Un instint em guiava

Una sensació miraculosa

La meva guia i inspiració

Ara el meu somni s'està fent realitat lentament

El vent és una brisa suau

Ell em va parlar de tu

Les campanes estan sonant

El cant vola

Ens estan trucant junts

Guiant-nos per sempre

Tant de bo el meu somni mai se'n vagi

Barcelona!

Era la primera vegada que ens vam conèixer, Barcelona!

Com ho puc oblidar?

El moment en què vas entrar a l'habitació em vas treure l'alè

Barcelona!

La música va vibrar

Barcelona!

I ella ens va unir

I si Déu vol

Ens tornarem a trobar

Algun dia

Que comencin les cançons

Deixa-ho néixer

Deixa que la música es reprodueixi

Ah, sí

Fes que les veus cantin

Neix un gran amor

Comença la celebració

Vine a mi

I plora!

Crida!

Visca!

Visca!

I sacsejar els fonaments del cel

Ah, ah, sacsejant tota la nostra vida

Barcelona!

Un horitzó tan bonic

Barcelona!

Com una joia al sol

Per tu seré gavina de la teva bella mar, Barcelona!

Sonen les campanes

Barcelona!

Obre les portes al món

Si Déu vol

Si Déu vol

Si Déu vol

Amics fins al final

Visca!

Barcelona!

Visca la Boqueria!

Visca el Juanito, Pinotxo

I visca la mare que el va parir (la Catalina)!