Un pis de lloguer turístic factura més en quatre mesos que un treballador de les Illes en un any

PalmaEls ingressos anuals mitjans d'un allotjament illenc que es comercialitza a Airbnb són més grans que el salari mitjà de les Balears, que supera per poc els 27.000 euros bruts a l'any. Segons l'anàlisi de la plataforma crítica Inside Airbnb, tenir un pis o casa de lloguer turístic reporta de mitjana 27.582 euros a l'any, que és més que el que cobra un treballador mitjà en dotze mesos (27.145 euros). En definitiva, el propietari d'un pis o casa de lloguer turístic obté més ingressos mitjans que el salari brut d'un treballador illenc, amb la particularitat que per arribar a aquesta quantitat només cal ocupar la propietat 137 dies, que és la mitjana que ha estimat Inside Airbnb que s'està llogant a les Illes.

Segons la mateixa plataforma, cada propietari treu de mitjana 218 euros per nit, xifra que suposa "uns ingressos molt significatius" i que "provoquen que milers de persones vulguin mantenir com sigui aquestes propietats dins del lloguer turístic, amb llicència o sense, eliminant cases i pisos de l'oferta de lloguer convencional", ha explicat a l'ARA Balears un col·laborador de la plataforma que demana l'anonimat.

"Cal tenir en compte que molts d'aquests propietaris no formen part de l'oferta reglada i no paguen ni per la seva activitat empresarial, ni tributen com a activitat econòmica, més enllà dels que es veuen obligats a declarar-ho com a renda perquè en molts casos cobren per tarja o transferència i aquí no queda més remei que declarar", assenyala la mateixa font.

La plataforma Inside Airbnb estima que al setembre hi ha hagut 17.278 amfitrions a Mallorca, un 91% dels quals destina tota la seva propietat a aquesta activitat. Aquesta plataforma retrata perfectament com milers d'anuncis de pisos desafien la normativa a Palma, on es va prohibir fa anys la comercialització de plurifamiliars com a allotjament turístic. De fet, el màxim responsable d'ordenació turística del Consell de Mallorca, Marcial Rodríguez, va anunciar fa uns dies a l'ARA Balears que la institució insular vol impulsar al màxim "la persecució d'irregularitats". "Som molt conscients del problema que provoquen. És una activitat que té conseqüències en matèria de convivència i que ha contribuït a l'encariment enorme del preu de l'habitatge", va remarcar.

Segons estimacions del Consell, que ha contractat un estudi, més de la meitat dels anuncis de lloguer turístic són sospitosos de ser irregulars o fraudulents. Dels 43.426 analitzats, almenys 11.269 són fraudulents; 11.761, sospitosos, i només 20.000 són legals. "Treballam per combatre l'oferta il·legal, i primer se l'ha d'identificar", va afegir Rodríguez.

Menys denúncies sense encetar

El responsable insular de turisme va manifestar que es fa feina per duplicar la capacitat de denúncia i tramitació, un dels problemes més importants que té l'Administració a l'hora de posar fi als negocis sense papers que operen com a allotjaments turístics. Segons els càlculs del Consell, s'hi incorporaran aviat 10 inspectors nous –ara n'hi ha vint. I altres 17 es dedicaran a tramitar expedients. “A l’administració res no és ràpid, perquè cal donar les garanties als expedientats. Per això, també reforçam el departament de tramitació”, va explicar Rodríguez. Segons l'actual equip que dirigeix l'ordenació turística, de les 800 denúncies que es van trobar sense obrir quan va desembarcar a turisme, 600 ja es tramiten.

La tasca del Consell de Mallorca ha vingut marcada en part per l'estratègia que ja ha posat en marxa el Consell d'Eivissa, on s'han recaptat 2,5 milions d'euros en sancions. "Les multes es cobren, i s'ha d'explicar. És lent, cal molta dedicació, però entre tots posarem fi a aquesta xacra que fa malbé la imatge d'Eivissa i ens perjudica en tots els sentits", va dir a l'ARA Balears el vicepresident i responsable de turisme d'Eivissa, Mariano Juan.