EnòlegVolia escriure sobre la tornada del vi a l’estació enològica de Felanitx, de com la DO Pla i Llevant de Mallorca conjuntament amb la IGP Vi de la Terra de Mallorca, el 80% del vi que es fa a la nostra illa, tindran com a seu la casa annexa a l’estació enològica, ben a prop del celler cooperatiu Es Sindicat, que continua tristament abandonat, i lloc on visqueren els diferents directors de l’estació fins que tancà les portes a mitjan anys 50. Emperò dimecres dematí vaig escoltar atònit unes declaracions que féu la directora general de Salut Pública, Maria Ramos, que em provocaren sorpresa i estupor per faltar a la veritat i que feien empegueir.
Els càrrecs polítics no han de ser tertulians que es creuen saber de tot i que pontifiquen amb vehemència desorbitada ni tampoc no han de tenir vergonya a dir que d’alguns temes no tenen una opinió ben fonamentada, sobretot si treballen en llocs tan sensibles com la salut. No sé si fou per la fogositat del moment o per no quedar callada i semblar una ignorant que féu algunes afirmacions molt greus en el programa d’IB3 Dues voltes, que es va emetre dimarts vespre i en el qual debatien sobre nutrició. En un moment del programa, la presentadora, Neus Albis, demanà si estava comprovat científicament que la verdura ecològica era més sana. La seva resposta fou: “La hipòtesi és que tenen menys pesticides i, per tant, menys productes que són dolents per a la salut, però això és una hipòtesi; crec que davall el títol d’ecològic es fiquen molts aliments que no ho són”.
És cert que quan un producte diu que és light, de camp, sostenible, natural, etcètera, no hi ha una normativa clara ni un organisme que ho controli, però per tenir el títol ecològic o segell ecològic, un productor ha de complimentar una normativa fixada per la Unió Europea i superar tots els requisits que marca, en el cas de les Illes Balears, el Consell Balear de la Producció Ecològica, que és un òrgan col·legiat i desconcentrat de la Conselleria d’Agricultura que certifica les finques, indústries i productes agroalimentaris ecològics. Quin és el missatge que volia transmetre la directora general a la població, que els tècnics del CBPAE no fan bé la seva feina ?, que la feina dels funcionaris de la Conselleria d’Agricultura no és de fiar ?, que totes les visites, inspeccions, analítiques de plantes, fruits, productes elaborats són falses ?, que les autoritats i funcionaris d’agricultura dels diversos governs d’Europa han organitzat un gran frau? Imaginem que el director general d’Agricultura ens diu que sota el títol de medicaments es fiquen molts productes que no ho són. Què pensaria la senyora Ramos, els funcionaris de salut i la població en general d’aquestes afirmacions?
A més, la directora general de Salut Pública parla que és una hipòtesi; o sigui, tal com diu el diccionari, “una proposició conjectural formulada amb vista a l’orientació de la investigació i destinada a la verificació empírica”. Idò bé, seria bo que sabés que hi ha una gran quantitat d’estudis científics que certifiquen que és un fet que els productes d’agricultura ecològica no contenen pesticides o tenen traces a causa de la contaminació amb camps veïns. Ja que parlaven de nutrició, li recoman l’estudi d’una vintena d’investigadors que recopilaren 350 treballs analitzant les diferències entre productes convencionals i ecològics publicat el 2014 a la revista British Journal of Nutrition, o senzillament, tenir en compte que a les analítiques que et fan els organismes de control no hi ha d’haver presència de pesticides.
Si això no era suficient, després va assentir quan un periodista explicava la sorprenent teoria que els pagesos tiren pesticides perquè no es perdi la collita i també perquè els tractaments químics aporten beneficis per a la salut del consumidor - esper que la Conselleria de Salut no es dediqui a capsular i autoritzar la venda de clorpirifós, metiocarb, vinclozolina, bromopropilat, etcètera... per a la població. Per acabar amb un “i els pesticides també són a la terra, per la qual cosa, encara que tu no n’hagis posat sobre la planta, la terra sí que en té i... si, és...” i silenci fent capades i amb un somriure enigmàtic als llavis.
En el moment d’entregar l’article, no hi ha hagut rectificació. En tot cas, vull recordar una frase d’un gran actor que es deia Groucho Marx: és millor estar callat i semblar ximple, que parlar i aclarir els dubtes definitivament.
Llibre recomanat
‘Vinyòvol’ de Pere Calafat i Joana Cabot
Que en són d’importants les paraules i com les uses per no provocar equívocs. Per això aquesta setmana m’agradaria recomanar-vos un llibre que acaba de sortir de la impremta d’edicions Documenta Balear. Vinyòvol és un vocabulari pagès de la vinya i el vi elaborat per Pere Calafat, un pagès vinater de Santa Maria que sempre ha guardat i elaborat els seus raïms de manera ecològica, i il·lustrat per Joana Cabot. Molts de mots ja s’han perdut, d’altres són poc usats, però n’hi ha un bon grapat que els utilitzam en el nostre dia a dia. Un llibre imprescindible per als vinyòvols, vinaters i amants dels mots.