El pla de Brussel·les per frenar la massacre de papallones i abelles

Brussel·lesLa Unió Europea assegura que una de cada tres espècies de papallones, abelles o mosques –entre d'altres– està a punt de desaparèixer, i, segons un estudi publicat a la revista científica Plus One, la biomassa d'aquests insectes s'ha reduït un 75% en els últims 25 anys. Aquests insectes no només són imprescindibles per a la reproducció de gairebé el 90% de les plantes silvestres, sinó també per a un 80% de les dels cultius i, per tant, per a la seguretat alimentària d'Europa. Per això, Brussel·les ha presentat una nova normativa que pretén revertir aquesta tendència des d'avui fins al 2030. "Els pol·linitzadors necessiten més protecció, sense ells les nostres dietes i els nostres grangers serien molt més pobres", alertava el comissari europeu de Medi Ambient, Virginijus Sinkevičius, en la presentació de la nova iniciativa.

En primer lloc, la Comissió Europea vol crear plans de conservació específics per a les espècies més amenaçades, crear una mena de corredors ecològics per insectes i potenciar la presència dels pol·linitzadors a les zones urbanes. En aquest sentit, Jordi Bosch, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), diu que una de les causes principals d'aquest declivi són els canvis d'usos del sòl. "Quan s'agafa una zona natural i l'urbanitzem o la convertim en conreus estem alterant l'hàbitat d'aquests insectes i provoquem una reducció del seu menjar", explica Bosch. D'altra banda, Brussel·les vol incloure en la política agrària comuna (PAC) més suport als agricultors per potenciar cultius "amigables" amb els pol·linitzadors. "L'agricultura intensiva utilitza molts plaguicides i insecticides, i això, esclar, té un impacte molt important en els entorns on viuen aquests animals", evidencia Bosch.

Aquesta legislació s'inclou en un paquet de normatives que està impulsant la Comissió Europea per mirar de frenar el canvi climàtic, que també juga un paper determinant en la reducció d'aquests insectes. "Amb els hiverns càlids el vol dels pol·linitzadors s'avança i surten abans que les plantes floreixin, que són el seu component principal d'alimentació. I, també, amb períodes de sequera com la d'aquest estiu hi ha menys flors florides i menys nèctar", afegeix Bosch.

Estratègia interna

Més enllà de Brussel·les, el departament d'Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya i el ministeri de Transició Ecològica estan posant en marxa una estratègia similar. De fet, tant les autoritats comunitàries com els experts confien que encara s'és a temps de salvar les espècies que estan en perill d'extinció i d'augmentar de manera considerable la població de pol·linitzadors. "Els objectius de la Unió Europea i de les diferents institucions són ambiciosos, ja veurem si es compleixen, però en cap cas estem en una situació de no retorn si aconseguim crear les condicions favorables per a la recuperació", assenyala Bosch.