El Pla d'infraestructures incorporarà les aules modulars, l'evolució de la població i els convenis amb els ajuntaments
Els partits polítics consideren que el document és poc concret, i reclamen a Educació que esclareixi la calendarització dels projectes
PalmaLa segona reunió entre la Conselleria d'Educació i els grups parlamentaris per avançar en la concreció del Pla d'infraestructures s'ha produït sense grans novetats. Ara bé, els partits han demanat que el document final, que preveu invertir 600 milions en deu anys, incorpori dades de l'evolució de la població, el nombre d'aules modular que hi ha a les Balears i també els convenis d'infraestructures amb els ajuntaments. "Durant el mes d'octubre introduirem aquestes informacions i tornarem a presentar una proposta", ha dit el conseller d'Educació, Antoni Vera, en acabar la trobada. Durant dimecres i dijous Educació també escoltarà el parer de la comunitat educativa en les diferents meses de participació.
Vera ha recordat que Educació ha previst 150 milions d'euros en obres durant els tres pròxims anys, però és un pressupost que s'ha fet a partir dels costos mitjans de fer, per exemple, una escola de dues línies. "Pot ser que variïn, perquè tal vegada a Menorca i a Eivissa s'hauran d'apujar els preus perquè la licitació, per exemple, quedi deserta", ha dit Vera. El pla d'infractores "és viu". "Ens hem de tornar a seure", ha considerat. De fet, es preveu una nova trobada amb els partits polítics durant el mes de novembre. Vera ha insistit en el fet que s'ha d'aconseguir un pla que vagi més enllà del color dels governs.
Al document actual, ha dit, "no hi ha res escrit que no hi estiguin d'acord els regidors i batles dels diferents municipis". El fet d'invertir 150 milions d'euros en tres anys, si es té en compte que el Pacte en vuit anys en va poder gastar 135, és un tema que ha despertat la curiositat dels posats en la matèria. Ara bé, el conseller Vera, en declaracions a l'ARA Balears, ja va deixar veure que invertir aquest import és la intenció, però no la certesa. "Tenim previstos 150 milions en tres anys, i esper que, si no ho puc inaugurar tot, almenys estigui licitat, i també inaugurat en alguns casos", va dir. L'esperança de Vera és que el pla definitiu s'aprovi abans d'acabar l'any.
Pla poc concret i un "brindis al sol"
El PSIB ha centrat part de les seves esmenes al pla en demanar més informació a la Conselleria. "Ens fa falta per poder valorar", ha dit Amanda Fernández, diputada i portaveu a la Comissió d'Educació. Un dels elements que s'ha criticat del Pla és que no estableix una temporalització de les intervencions. "És un pla a deu anys amb obres que es faran a curt, a mitjà i a llarg termini i volem saber què és cada cosa. Ara ja ens han dit que a curt termini vol dir que es pretén que els tràmits estiguin començats aquesta legislatura", ha exposat Fernández.
El pla, ha dit, "és un brindis al sol". "A un document d'intencions li pots posar el que vulguis". La diputada també ha demanat que el pla incorpori la informació tècnica necessària per poder prioritzar una obra per damunt una d'altra. "La idea amb la qual ens quedem és que és un pla poc concret i, mentrestant, continuen aplicant el nostre", ha sentenciat.
Per la seva banda, la diputada de MÉS per Mallorca, Maria Ramon ha considerat que és "una bona notícia disposar d'un document marc que guiï d'aquí als pròxims anys. Al cap i a la fi, és un pla de país i no d'un partit concret", ha defensat. Les esmenes del partit, ha afegit, s'han centrat en noves infraestructures o canvis a projectes ja fixats. MÉS també ha reclamat més concreció i temporalització de les obres que preveu el pla. I s'ha posat el focus en la situació de Palma. "És el lloc on més augmenta la població i per solucionar el dèficit de centres i abaixar les ràtios s'han de preveure noves infraestructures. Si volem una educació de qualitat, calen infraestructures de qualitat", ha sentenciat. En el marc de dèficit històric de centres, Educació tancarà l'IES Politècnic i el convertirà en un centre integrat d'FP.