“El pla educatiu del PP és ambigu, i els punts ideològics, molt clars”

PalmaLa suspensió de l’actual aplicació de la LOMLOE, un model trilingüe, potenciar la cultura de l’esforç o la creació d’una zona d’escolarització única a Palma. Aquestes, entre d’altres, són les mesures educatives que el PP pretén aplicar si, finalment, arriba al Govern. Després de llegir el programa educatiu del partit, Joan Jordi Muntaner, doctor en Pedagogia per la UIB, considera que “és ple d’idees generals, amb molt poques concrecions, una situació que a la pràctica els permet fer els que els vingui de gust”. Aquesta opinió la comparteixen també els docents de diferents àmbits consultats. “Les propostes pedagògiques que fan són ambigües i, curiosament, les ideològiques són molt clares”, opina Guillem Barceló, professor a l’IES Santa Margalida. 

Els professionals, però, valoren positivament la proposta de simplificar la burocràcia que han de fer els mestres i el manteniment de l’Acord Marc amb els sindicats. “Però en cap cas concreten com faran possible la majoria dels plantejaments”, lamenta Muntaner. Davant la possibilitat que Vox pugui influir en la política educativa, és taxatiu. “No en vull sentir ni parlar”. I Barceló opina que donar-los la Conselleria d’Educació seria donar pas “a un govern de terra cremada, que aniria malament. Jorge Campos, si fos conseller, tiraria llenya al foc de manera permanent”. De fet, Santiago Abascal ha fixat la llibertat d’elecció de llengua a les aules com una línia vermella per facilitar la investidura de Marga Prohens.

A favor de la LOMLOE

“Som molt partidària de mantenir la LOMLOE perquè garanteix la inclusió de tots els alumnes, la igualtat d’oportunitats i que tothom pugui aprendre al seu ritme”, assegura Nona Cañellas, mestra al CEIP Santa Catalina de Palma. En relació amb la proposta de recuperar les notes numèriques, considera que “seria tornar enrere, a l’època de la competitivitat entre els alumnes. I, a més, la cultura de l’esforç no només s’ha de carregar a l’esquena de l’estudiant. Tots, pares, mestres i societat, s’han d’implicar en l’èxit educatiu”. 

Per la seva banda, Joana Maria Mas, directora del CEIP Ses Rotes Velles, recorda que les Balears tenen la seva pròpia Llei d’educació, fruit de l’acord ampli de diferents actors socials. En cap punt del programa electoral es fa cap menció al text. “S’ha de mantenir, perquè és fruit del consens entre persones de diferents ideologies i sentits pedagògics, i pensada pel bé dels alumnes. Va dur molts anys de feina, i ara no pot quedar en un segon pla”, exposa.

Antoni Vera, ex director general d’Educació i Cultura amb el govern de Bauzá, és un dels redactors de les propostes educatives del PP, i n’exposa els eixos principals. “Lliure elecció de centre amb una zona única d’escolarització a Palma, intentar flexibilitzar la LOMLOE mentre sigui vigent i aconseguir l’educació gratuïta 0-3 a totes les escoletes”, anuncia, entre d’altres. En el document programàtic no es fa menció explícita a cap mesura per combatre la xacra de l’abandonament escolar prematur de les Illes Balears, que és el segon més alt de tot l’Estat. Vera exposa que aquest fenomen és conseqüència del model econòmic i que, per combatre’l, “l’FP és bàsica”. “Hi ha alumnes que acaben l’ESO i no volen continuar estudiant. És per això que és important professionalitzar-los”, afegeix.

El PP proposa ampliar l’oferta de Formació Professional adaptada a les preferències i necessitats dels alumnes de cada illa i la millora dels programes d’FP Dual. En relació amb la Llei educativa de les Balears, Vera assegura que “té parts molt correctes, però d’altres que dificulten el dia a dia de les escoles. S’haurà de mirar què es fa amb ella”. Pel que fa a la instauració d’un model trilingüe, Vera exposa que només s’executarà “si hi ha recursos i voluntat per part dels centres. No es farà res que no sigui consensuat. No es pot enviar un professor a fer Matemàtiques en anglès sense formació prèvia”. Sobre aquesta proposta, Mas té clar que un model trilingüe “només es pot aplicar a les escoles on l’alumnat no té problemes amb cap de les dues llengües oficials”, per no condicionar l’assoliment curricular al coneixement d’un idioma que no és el propi. 

Per la seva banda, Xisca Bonet, directora de l’IES Portocristo recorda que “la competència lingüística en català ha baixat molt els darrers anys, especialment a les zones costaneres, on arriba molta gent que no coneix gens la llengua”. I afegeix que si des de l’escola no es fomenta el català, “la llengua encara estarà més en perill”. Amb la lliure elecció de llengua a la primera infància, que també proposa el PP, “es posa en qüestió la funció de difusió cultural que té l’ensenyament”, opina la directora. En tot cas, totes les fonts pedagògiques consultades coincideixen a reclamar que no es torni a la confrontació de l’època en què es va aplicar el TIL, amb la comunitat educativa en contra.

Lluita contra la segregació

La lliure elecció de centre també genera controvèrsia. “L’eliminació de la zonificació és un risc i pot provocar escoles gueto”, exposa Mas. Aquesta situació es deu que “hi haurà centres que tothom triarà pel seu projecte educatiu i perfil socioeconòmic, i d’altres on aniran els alumnes que no tinguin capacitat per travessar Palma per anar a l’escola”, afegeix. Tot plegat pot potenciar “la discriminació i segregació de l’alumnat vulnerable”, afegeix Nona Cañellas, mestra al CEIP Santa Catalina. 

La directora de l’IES Portocristo, per la seva part, considera important que “els centres estiguin lligats al municipi o al barri on es troben, hi funcionen com a elements de cohesió”. La posició del PP en aquest tema és clara: “els pares han de tenir llibertat per escollir on volen que estudiïn els seus fills”, assegura Vera. Ara bé, si tothom triàs un mateix centre “s’haurien d’establir barems”, continua. Sobre aquesta darrera idea les fonts educatives consultades consideren que si això passàs “hi hauria alumnes que anirien als centres que ningú vol”, assenyala Cañellas.

L’educació inclusiva ha estat un dels temes de debat en el darrer tram de la legislatura. El PP preveu mesures com la incorporació d’Auxiliars Tècnics Educatius (ATE) i especialistes en Pedagogia Terapèutica (PT) a les aules, destinats als alumnes amb necessitats especials, entre altres plantejaments. Joan Jordi Muntaner considera que aquest tipus de propostes “no són inclusives, perquè classifiquen els alumnes i els diferencien de la resta”. Amb aquests criteris, continua, “es manté la mateixa línia de l’Educació Especial de final del segle XX”. Antoni Vera, per la seva part, apunta que a la inclusió s’hi han de destinar “molts de recursos”, però també fer possible que els pares que vulguin puguin dur els seus fills a centres d’Educació Especial. “No podem legislar sopa per a tothom, o arròs per a tothom. Hi ha molts matisos”, resumeix.

“En tot el programa no s’esmenta l’educació d’adults”. Així de contundent és Sebastià Vicens, professor al CEPA S’Arenal davant el fet que no es proposi cap mesura per millorar la situació d’aquest model. Per això, opta per ser ell qui suggereixi mesures. “S’ha de donar a conèixer la tasca que feim, fer referència a la nostra funció social, perquè som el punt de contacte de molta gent que no té alternativa formativa, com els emigrants o les persones sense estudis”, assenyala. També considera necessari que s’escolti els professionals. “No se’ns consulta i ens venen les normatives imposades des de dalt”, lamenta. Reclama una aposta ferma per potenciar l’educació d’adults. “Som aquells centres on la gent es forma al llarg de tota la seva vida, i no només acadèmicament, sinó també de manera humana, esportiva i cultural”, explica.

Tots els docents consultats recorden la conflictivitat que es va viure en el sector educatiu durant el govern de Bauzá, i esperen que ara s’aposti pel diàleg. “Si el PP actua de manera intel·ligent, posarà un conseller de perfil baix, que no vulgui protagonisme, com va ser el cas de Francesc Fiol durant el darrer govern de Matas”, exposa Barceló. Ara bé, també avisa que si es percep l’actuació de la Conselleria “com una agressió als centres i als docents, i també es permet que en el Parlament s’ataqui la tasca pedagògica, segur que hi haurà mobilitzacions contundents”. 

Nona Cañellas, per la seva banda, considera una línia vermella que el PP decideixi suspendre l’aplicació de la LOMLOE. “No podem permetre tornar a l’educació de fa 20 anys. Crec fermament en aquesta llei, que ha posat les bases per un model educatiu que entén la diversitat de l’alumnat com quelcom enriquidor”, diu. Els educadors consultats tenen clar que el català ha de continuar sent la llengua vehicular dels centres educatius. “I si Vox té poder, no serà possible. Amb la llengua, no s’ha de fer mai cap passa enrere”, sentencia Barceló.