El Pla General d’Ordenació Urbana de 1963

PalmaA principi dels anys 60, la ciutat de Palma estava cada vegada més poblada. El turisme creixia imparable i hi havia una forta pressió immobiliària per a la qual l’estructura urbana de la ciutat, derivada del Pla Alomar, no estava preparada.

El PGOU de 1963, redactat per l’oficina tècnica de l’Ajuntament amb Antoni García Ruiz com a arquitecte municipal, era altament desenvolupista. Es densificà l’eixample, s’incrementà l’alçària de l’edificació i s’estengué el sòl urbà a costa del sòl rústic. Sorgiren un conjunt de barris perifèrics obrers en forma de polígons d’habitatges per acollir població immigrant peninsular, com Son Gotleu o Son Cladera, segregats del continu urbà, mancats d’equipaments i molt deficients en disseny urbà i construcció; també impulsà mesures especulatives com l’augment d’altures i la supressió (torrent de Sant Magí i s’Aigua Dolça) o privatització (Mallorca Tennis Club i el canòdrom) de zones verdes planificades per Alomar a l’eixample.

També es dugueren a terme una enorme quantitat de projectes basats en l’habitatge unifamiliar a conseqüència de la vocació turística de Palma. Per exemple, a la zona del Terreno o el Molinar. Al Terreno i al passeig Marítim va augmentar el valor del sòl, cosa que va fer que molts propietaris substituïssin les seves antigues cases per blocs d’apartaments i que la primera línia de passeig s’inundàs d’edificis molt alts, la qual cosa va contribuir a l’aïllament del barri original. El PGOU de 1963 va donar lloc al desdoblament de la calçada del passeig Marítim, finalitzada el 1972, i a la seva connexió amb la via de cintura que envolta la ciutat.

Les conseqüències de la manca de rigor o de la indisciplina urbanística que havia produït un creixement descontrolat en dates anteriors va suposar la necessitat de nombrosos projectes de reformes interiors. Destaca la intervenció en els voltants de la Seu, que va recuperar el front marítim que els anys 60 s’havia transformat en una gran infraestructura de comunicació.