El Pla General d'Ordenació Urbana de 1985

PalmaP alma estava organitzada en un centre històric degradat, uns barris dormitori, altres de turístics i altres de rurals. Totes aquestes zones s’estructuraven en una morfologia urbana distorsionada a causa de les diverses normatives del Pla de 1963, en el qual el sòl urbà permetia una densitat de població excessiva.

La política del nou pla es basava en dos principis: 1) el predomini dels interessos públics sobre els privats, i 2) que el creixement urbà s’havia de fer d’una manera ordenada i planificada. Entre els objectius: evitar que els edificis fossin substituïts per altres de major altura, garantir el manteniment del patrimoni historicomonumental, millorar les infraestructures i serveis de les zones turístiques, intentar que cada barri tingués les seves zones verdes, mantenir les zones d’interès agrícola i ramader, etc.

La via de cintura permetria descarregar el trànsit del passeig Marítim. També es preveia la prolongació de l’autovia de Llevant fins a l’Arenal, de manera que l’accés a la Platja de Palma ja no caldria que es fes recorrent la costa. Serien de gran interès els eixos cívics, carrers especialitzats en què l’activitat comercial i terciària serien la principal funció. Les accions exposades foren denominades pel pla accions estructurants de la ciutat.

Dins el sòl urbà consolidat era molt difícil trobar sòl vacant per a nous equipaments, per això la manera de procedir seria mitjançant els plans parcials en sòl urbanitzable. Cada pla parcial preveia la dotació de sòl lliure a l’Ajuntament, que, segons la Llei del sòl, destinaria aquestes noves superfícies a recuperar els barris. El PGOU dividia la ciutat en 37 barris i 11 sectors. Els barris s’havien de dotar dels equipaments mínims necessaris, mitjançant la nova normativa: una escola, un mercat, un centre social, un camp de futbol i espai verd lliure. Pel que fa als sectors, hi havia d’haver un institut, un centre sanitari i assistència administrativa, així com un poliesportiu i un parc.