Cort proposa que els sòls urbanitzables de Palma es destinin a fer habitatges i zones verdes
La revisió del Pla General també preveu renaturalitzar 1,35 hectàrees al Carnatge i 7,4 a Establiments
PalmaL'esborrany del nou Pla General d'Ordenació Urbana de Palma proposa reduir els sòls urbanitzables del municipi de 494,64 hectàrees a 320,54, i que es destinin a fer més habitatges, zones verdes i equipaments públics, especialment a prop de les barriades on n'hi hagi menys. La revisió del pla també preveu renaturalitzar 1,35 hectàrees al Carnatge i 7,4 a Establiments, segons ha explicat la regidora de Model de Ciutat, Habitatge i Sostenibilitat, Neus Truyol, aquest dimarts.
La regidora ha comentat que la intenció de l'Ajuntament és que als barris hi hagi entre 40 i 75 habitatges per hectàrea i no cinc, com en el cas de la urbanització de Son Gual. L'objectiu és apostar per un model de ciutat que sigui compacte i que aprofiti eficientment el territori. L'esborrany aposta per la protecció de la ciutat ja existent ampliant el catàleg d'edificis protegits i dels barris que representen nuclis tradicionals.
Una altra de les mesures que proposa el document és multiplicar per vuit l'habitatge social disponible a Ciutat. L'Ajuntament calcula que es necessitaran 53.218 habitatges nous a Palma per cobrir el creixement de la població d'aquí a 20 anys, previst en 66.892 habitants més. El 81% dels habitatges que s'hauran de construir fins al 2040 es faran en sòl urbà i la resta en sòl urbanitzable per evitar l'expansió de la ciutat.
Només 9.554 habitatges es preveuen fer en sòl urbanitzable i per donar resposta a la resta de la demanda es farà servir sòl buit i alliberat (21.235 habitatges), sòl urbà vacant o ineficient (19.611 habitatges) i altres 2.818 unitats d'allotjament s'ubicaran en equipaments dotacionals o en sòls descrits com a residencials comunitaris.
En lloc d'apostar pel creixement urbanístic, el PGOU vol impulsar la regeneració urbana a través de programes que revitalitzin els barris existents, com ara els de Son Dureta, Son Roca, el Camp Redó, Son Gotleu, Foners, Polígon de Llevant, Son Fortesa i la Soledat Nord, entre d'altres.
El futur pla, que deixarà enrere la normativa del 1998 i està previst que s'aprovi el primer semestre del 2021, preveu incrementar la protecció del sòl rústic –es desclassificaran 212,3 hectàrees– i inclourà mesures de protecció del territori i del paisatge urbà per dignificar els barris i els pobles de Ciutat. La decisió es justifica perquè els terrenys es troben en zones amb molt baixa densitat poblacional, estan aïllats i tenen importants valors ambientals i paisatgístics, com ara Son Gual, Gènova, Puntiró i Son Garcia Vell, entre d’altres.
Truyol, com ja va explicar, ha recordat que es preveu un creixement moderat de la població de Palma, sobretot perquè l'impacte econòmic de la crisi del covid-19 es farà notar els pròxims anys. Els càlculs de l'Ajuntament són que hi hagi 66.892 habitants més a Palma –518.435 en total–, lluny del creixement que ha experimentat la ciutat els darrers 20 anys, amb un augment de 121.906 persones –de 329.637 el 1998 a 451.543 el 2019.
El document recull els 17 objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides. "Ordenam el territori per evitar la dispersió, prevenir els impactes del canvi climàtic, afavorir la proximitat i la cohesió social, garantir l'accés a l'habitatge i afavorir la diversificació de l'economia local", ha reiterat la regidora.