El Pla Hidrològic posarà un topall per primera vegada al creixement urbanístic

PalmaEl batle de Maó, Hèctor Pons, encenia les alarmes aquest dijous i demanava als seus ciutadans limitar el consum d’aigua perquè no podia cobrir tota la demanda. Amb els pous de reserva exhaurits, qualificava la situació de “crítica”. Una situació que no és exclusiva d’aquest municipi: ja altres pobles de les Balears, sobretot de la serra de Tramuntana, a l’estiu s’han d’abastir amb camions cisterna. Els efectes cada vegada més evidents del canvi climàtic –les Illes travessen l’onada de calor més llarga des que n’hi ha registres– i una pressió humana que reprèn la magnitud prepandèmia estan complicant la sostenibilitat de l’aigua de les Illes. En un context com aquest, la Conselleria de Medi Ambient creu que s’han de prendre mesures per frenar futures expansions urbanes i ha decidit posar un topall al creixement dels pobles si no poden garantir la suficiència hídrica.

Així, el nou pla hidrològic –document principal de planificació i gestió de l’aigua a la comunitat, que serà vigent del 2022 al 2026–, per primer pic, vincularà el creixement urbanístic a la gestió de l’aigua, de manera que tots aquells municipis que vulguin créixer hauran d’assegurar que poden abastir correctament la seva població. Actualment, els municipis han de tenir un informe de suficiència hídrica favorable si volen tramitar alguna normativa que pugui suposar un creixement urbanístic, ja siguin plans generals d’ordenació urbana (PGOU), normes subsidiàries, plans especials, etc.

Ara, s’endureixen les condicions perquè Medi Ambient doni llum verda a aquest informe amb dues condicions clau. D’una banda, el volum d’aigua que proveeix el municipi per a la seva població no podrà superar els 250 litres per persona i dia; i, de l’altra, no podran tenir pèrdues d’aigua de la xarxa de subministrament superiors al 25% el 2025 i del 17% el 2027. En cas que els municipis no compleixin aquests supòsits en el moment de tramitar la norma, hauran d’aprovar un pla de gestió sostenible que garanteixi que assoliran aquests objectius mentre aquest estigui vigent (el període és de sis anys). Cal matisar que complir amb aquests dos llindars no suposa automàticament una valoració favorable a l’informe, ja que es tenen en compte altres qüestions.

Aquests supòsits s’han inclòs dins l’avaluació ambiental estratègica del tercer cicle (2022-2027) del Pla Hidrològic de les Illes Balears, que el ple de la Comissió de Medi Ambient va aprovar aquest dijous. La passa següent és aprovar-lo en el Consell Balear de l’Aigua dimecres, 27 de juliol, perquè després entri a Consell de Govern, cap a finals d’agost. El darrer tràmit abans que entri en vigor és enviar-lo al Ministeri de Transició Ecològica, que l’ha d’aprovar definitivament al Consell de Ministres.

“O prenem mesures com aquestes o tindrem problemes greus”, adverteix el conseller de Medi Ambient, Miquel Mir, que recorda que “ja hi ha hagut moments puntuals en què l’abastiment d’aigua ha estat compromès en algun municipi”. El conseller apunta que l’aigua és un dels indicadors que més pateix per la massificació i considera que “no pot ser que un document tan estratègic no consideràs una realitat com aquesta, i sobretot amb un tema tan delicat com l’aigua”. “Necessitam mesures que fiscalitzin qualsevol creixement urbanístic; a més de les altres normes que hi pugui haver, serà un condicionant molt important”, afegeix.

L’estudi ambiental del Pla recorda que la demanda d’aigua s’ha incrementat de manera exponencial des de la segona meitat del segle XX, amb el boom turístic, i incideix que “alguns” instruments d’ordenació del territori i “nombrosos” plans urbanístics vigents en els municipis de les Balears es varen aprovar fa anys, “en un context de desenvolupament urbanístic i econòmic que no tenia en compte ni l’impacte ambiental generat ni la garantia dels recursos naturals necessaris per al creixement planificats, entre els quals els hídrics”. Alguns ajuntaments han revisat els plans o preveuen fer-ho i altres “mantenen en vigència aquests plans amb grans creixements previstos pendents de desenvolupar”, alerta el document.

El pla hidrològic vigent actualment ja obliga els municipis a tenir plans de gestió sostenible de l’aigua, però ara com ara només cinc els tenen aprovats: Inca, Manacor, es Castell, Maó i Eivissa. N’hi ha d’altres que estan revisant-se o estan en fase d’esmena. A Mallorca són Banyalbufar, Calvià, Campos, Esporles, Felanitx, Marratxí, Sant Llorenç, Santa Margalida, Santanyí i ses Salines; a Menorca: Alaior, Ferreries i Sant Lluís; i a les Pitiüses: Sant Antoni de Portmany, Sant Joan, Santa Eulària i Formentera.

Demanda urbana

Els recursos hídrics de què es proveeixen les Illes provenen fonamentalment de les aigües subterrànies. L’augment de població –i, per tant, de la demanda– ha provocat que l’entrada d’aigua en alguns aqüífers sigui inferior a les extraccions que es fan, la qual cosa provoca “un impacte que afecta la qualitat i quantitat del recurs”, segons la mateixa avaluació ambiental. Actualment, es considera que hi ha insuficiència hídrica per satisfer noves demandes a 37 de les 97 masses d’aigua subterrània del territori. Precisament, les extraccions d’aigua per abastir nuclis urbans són una de les pressions que més impacte generen sobre les aigües subterrànies illenques. La xarxa urbana és la que més demanda d’aigua genera: a Mallorca representa el 52% de tots els usos; a Menorca, el 62%; a Eivissa, el 68%, i a Formentera, el 50%. Les altres àrees amb més impacte són la jardineria i el sector agrari.

A més, l’Arxipèlag té la peculiaritat de la temporalitat: hi ha molta diferència entre la demanda durant la temporada turística i a l’hivern, per la qual cosa una mitjana de consum no és realista. Així també ho remarca l’avaluació: “en el cas dels plantejaments urbanístics, no és suficient tenir en compte la població empadronada del municipi, sinó que s’ha de comptabilitzar la demanda de la població de fet”. Afegeix que “les dades mitjanes anuals aporten poca informació” i la suficiència hídrica “s’haurà de garantir per aquestes demandes punta”, així com fer una estimació del parc d’habitatges principals i secundaris “actuals i futurs”.

Un estudi recent de la Universitat de les Illes Balears (UIB), publicat al juny, posa per primera vegada una mica de llum sobre l’impacte de l’activitat turística en el sistema hídric illenc. La principal conclusió és que els turistes que visiten les Balears consumeixen el 24,2% dels recursos hídrics autonòmics. En concret, són devers 33 milions de metres cúbics d’aigua a l’any.

En aquest sentit, Mir exposa que l’alta pressió antròpica “es dona en el moment en què les condicions de suficiència hídrica són més complicades: quan més gent hi ha és a l’estiu, quan la capacitat de renovació hídrica és inexistent”. És per aquest motiu que el conseller no vol parlar de creixement, sinó al contrari, de decreixement de la demanda. “Hi haurà un moment que, si no posam mesures, literalment no tindrem aigua”, insisteix.

El problema de les fuites

A més de reduir la demanda, un altre eix bàsic en la planificació de l’aigua en un context d’escassetat, segons Mir, és millorar la gestió del cicle de l’aigua. Aquí és on entren en joc les fuites. Segons les darreres dades de què disposa la Conselleria, corresponents al 2021, el 64% dels municipis (43 en total) perden més del 25% de l’aigua de la xarxa en fuites. Alguns, fins i tot, superen el 50%, com és el cas de Campos (68%), Artà (60%), Santa Maria (59%), Sencelles (59%), Esporles (54%) i sa Pobla (52%). Cal tenir en compte que no tots els municipis envien tota la informació a Medi Ambient.

El conseller Mir també apunta a la necessitat d’incrementar la capacitat de reutilitzar l’aigua. Actualment, l’oferta d’aigua regenerada és encara més alta que la demanda, i el principal motiu és que s’han de construir xarxes independents de distribució, que no estan en la majoria de zones urbanitzades de les Balears. Per tant, els principals usos són, ara com ara, els camps de golf, la neteja dels carrers i el reg de zones verdes urbanes.