El Pla de Mallorca té cinc pobles sense aigua potable
La comarca espera el projecte de la nova canalització de la xarxa d’Abaqua, que posteriorment ha d’arribar a Manacor
PetraLa Mancomunitat del Pla de Mallorca, que agrupa 14 municipis (38.255 habitants) del centre de l’illa, s’ha proposat com a repte immediat i urgent resoldre la problemàtica de l’aigua, que persisteix des de fa anys i que afecta no només la pèrdua de cabal dels aqüífers, sinó molt especialment la qualitat, per la manca de potabilitat que pateixen avui dia cinc pobles.
Dels 14 municipis de la comarca, Sant Joan, Petra i Sencelles tenen gestió municipal de la xarxa pública. En els altres 11, és Hidrobal la companyia que gestiona el servei d’aigua de manera consorciada. A Lloret, Costitx, Sineu, Vilafranca i Ariany, l’aigua que surt per les aixetes de les llars supera el límit de nitrats establert per la legislació espanyola vigent (basada en les directrius de la Unió Europea), la qual cosa fa que els seus 10.360 residents (un 27% de la població del Pla) no tinguin aigua potable.
“A Montuïri hi ha presència de clorurs i sodi, però la legislació espanyola vigent sobre aigües de consum classifica cada element com a paràmetres indicadors o de confort i l’aigua, en aquest cas, és considerada potable”, expliquen fonts d’Hidrobal. La resta de municipis gestionats per aquesta companyia “no presenta cap tipus d’incidència en la qualitat de l’aigua”.
Hidrobal recorda que “la contaminació per nitrats és deguda principalment a les pràctiques de ramaderia (amb presència de nitrogen a les aigües residuals ramaderes, especialment als purins) i agricultura intensiva (on s’utilitza nitrogen com a fertilitzant químic) o de crema de combustibles fòssils”. “En tot cas -continuen les fonts de l’empresa- nosaltres som els gestors del servei municipal d’aigua i no tenim competència sobre la qualitat de l’aigua”.
Deixant al marge les causes de la contaminació, la realitat és que a l’opulenta Mallorca turística un element bàsic com l’aigua escasseja i la situació de les fonts al centre de l’illa és cada pic pitjor. Cal tenir en compte que, a més de la població residencial, els 11 municipis adscrits al consorci d’aigües que gestiona Hidrobal han de garantir el subministrament a les 3.968 places de lloguer vacacional regulat. Per tant, en ple estiu, supera les 14.000 persones la població del Pla que es veu obligada a comprar aigua potable per beure i cuinar.
El dia 9 d’aquest mes Joana Maria Pascual va ser elegida presidenta de la Mancomunitat -repeteix en el càrrec- i la seva primera proposta va ser exigir a les administracions supramunicipals (al Govern i al Consell) que posin fil a l’agulla per resoldre un problema que afecta la salut pública.
Manacor, 30 anys d’espera
La manca d’aigua apta per al consum humà també succeeix a Manacor ciutat 28.0000 habitants) des de fa més de 30 anys. Per millorar-la depèn del projecte d’Abaqua d’expandir la seva xarxa, primer a la comarca del Pla i després a la capital del Llevant. D’aquí ve la importància que la Conselleria de Medi Ambient, a través d’Abaqua, agiliti el projecte redactat i que encara ha de treure a concurs amb la finalitat d’aportar aigua dels pous de la Marineta, l’Estremera i la dessaladora d’Alcúdia al Pla i al Llevant.
El programa hídric del Govern preveu connectar Maria de la Salut i Petra amb una canonada general (de 10,3 km) amb una ramificació a Ariany (2,7 km) i que en fases posteriors ha d’arribar a Manacor ciutat.
En una primera etapa s’han de construir dos grans dipòsits reguladors: un a Maria de 6.000 m3 i un a Petra de 1.920 m3. El cost previst per a aquesta obra és de 10,3 milions, 1,4 dels quals arriben amb finançament de l’Impost de Turisme Sostenible.
Les conduccions d’aquesta primera fase estan dimensionades per atendre la demanda d’aigua d’Ariany, Petra i Manacor. Joan Cifre, gerent de la Mancomunitat, recordà, però, que caldrà un posterior projecte de ramificació de la conducció general de l’eix Maria-Manacor cap als pobles del centre del Pla (Sineu, Sant Joan, Montuïri, Vilafranca...), una obra que pot tenir un cost al voltant dels 23 milions d’euros. La finalitat és que es puguin diluir dins les masses d’aigua pròpies de cada municipi amb el cabal procedent de la xarxa d’Abaqua.
Les previsions són que dels 1,5 milions de m3/any d’aigua que necessita la comarca del Pla, 212.000 m3/any li siguin injectats des de la xarxa d’Abaqua, atenent la projecció d’una punta de consum de 23.500 m3/dia durant el mes d’agost.
MONTUÏRI ESPERA NO HAVER DE CARREGAR EL DIPÒSIT AMB CAMIONS CISTERNA
L’Ajuntament de Montuïri fa tres estius va haver de prendre la decisió de carregar el dipòsit públic d’aigua potable amb camions cisterna per evitar haver de tallar el subministrament. Una baixada del nivell freàtic a la zona del pou del qual s’extreu l’aigua preocupa de bell nou, “perquè fa molts mesos que no plou”, adverteix el batle, Joan Verger. “Esperam no haver de contractar camions cisterna per reposar el dipòsit. Per això, és important poder tenir noves fonts i no haver d’arribar a situacions límit”, afegeix. L’informe de qualitat de l’aigua, inclòs en el projecte de canalització d’Abaqua, recull dades alarmants de presència de nitrats a diversos pobles. Ariany, amb 118 mg/l, té la pitjor qualitat, seguit de Costitx, amb 67 mg/l, i Sineu i Vilafranca, amb 60 mg/l. Aquests indicadors varien al llarg de l’any. El màxim permès és de 50mg/l.