El Pla manté l’etiqueta verda i supera el 55% de reciclatge de residus

PetraLa entrada en vigor de la Llei de residus de les Illes Balears obliga a reciclar un mínim del 50%. De les 31 entitats locals que fan recollida selectiva, a dia d’avui, només set compleixen la normativa aprovada aquesta setmana pel Parlament, segons fonts de Tirme. Entre aquestes hi ha la Mancomunitat Pla de Mallorca (1982), l’ens supramunicipal més nombrós de les Balears, amb 14 municipis i una població de 41.000 habitants. Per cinquè any consecutiu, en conjunt, la comarca recicla més de la mitat dels residus que genera, tot i que cinc municipis: Costitx, Vilafranca, Santa Eugènia, Sineu i Montuïri necessisten millorar la seva gestió de residus.

Al capdavant, Maria de la Salut (94%), Porreres (84%), i Ariany (69%) ocupen el podi verd de la comarca. El perquè d’aquesta variabilitat en un territori de característiques econòmiques i socials semblants rau en el fet que cada municipi fa les seves pròpies campanyes de conscienciació i política de residus, segons explica la presidenta de la mancomunitat, Joana Maria Pasqual. De fet, no hi ha una homogeneïtat en el sistema tarifari. Cada municipi aplica la seva taxa per un servei de recollida de residus habilitat per a tots els dies de l’any.

Segons Pasqual, en la línia de la bona gestió s’està introduïnt el sistema de bossa vermella per a la fracció de rebuig, que ja tenen implantat Porreres i Maria de la Salut i que està donant bons resultats. “Aquests municipis tenen una tarifa base baixa, però els generadors han de pagar la bossa vermella amb què treuen els residus de rebuig, i com que la bossa s’ha de pagar, la gent pren consciència i separa millor”, explica la presidenta de la Mancomunitat, un ens que aplica el sistema de recollida selectiva des de 2003.

A part del sistema de bossa vermella s’ha incorporat un nou element de gestió municipal per incentivar el reciclatge. Es tracta de la ITR (inspecció tècnica de residus), un sistema de control dels hàbits ciutadans a l’hor a de separar els residus. Els habitatges que s’inscriuen a aquest control, mitjançant el qual tècnics del servei de recollida estan autoritzats a inspeccionar la manera amb què es recicla a la llar, poden veure rebaixada la taxa si el reciclatge es fa correctament. “És una manera de motivar el ciutadà a reciclar bé”, assegura Pere Soberats, gerent de Gram Gestió Ambiental, una de les empreses amb més tradició en l’administració de programes de reciclatge.

“La nova llei de residus estableix pagar en funció del que es recicla i la ITR incentiva el reciclatge. De fet, Algaida i Sencelles tenen implantada aquesta figura”, explica Soberats, alhora que subratlla també el paper del sistema de bossa vermella, que provoca una reducció important dels residus del rebuig i un estalvi de diners per als ciutadans. Enguany, Sineu, Llubí i Montuïri també aplicaran la inspecció tècnica de residus, per reduir el percentatge de rebuig que es du a incinerar a Son Reus.

El fet que, lluny de mantenir una caixa i una taxa única, cada municipi de la mancomunitat pagui en funció del volum de residus que produeix, provoca que cada ajuntament apliqui la seva pròpia política mediambiental i que dugui a terme les campanyes en favor del reciclatge que cregui més adients pels interessos generals dels seus ciutadans.

Que la gestió mancomunada de determinats serveis és un avantatge ho confirma també el fet que la Mancomunitat del Raiguer (1991), que gestiona la recollida selectiva de manera conjunta en 9 dels seus 11 municipis, també estigui en el grup de set dels 31 ens locals de Mallorca que a dia d’avui, segons dades facilitades per Tirme, compleixen la recentment aprovada Llei de residus de les Illes Balears. Al vagó de coa hi ha Llucmajor, Marratxí, sa Pobla, Inca i Campos.

Ultimàtum a Vilafranca per ser el més morós

Fa deu anys, la Mancomunitat del Pla estigué a punt de disoldre’s per l’elevat deute del servei de recollida de fems. Llavors, els membres d’aquest ens supramunicipal es comprometeren a ajustar les taxes. Vilafranca (350.000 €) i Montuïri (100.000 €) arrosseguen encara números vermells. Vilafranca té un ultimàtum perquè és el més morós i no ha presentat un pla de sanejament, cosa que sí ha fet Montuïri.