Pla pilot lingüístic: Vera anuncia que els centres hauran d'oferir Medi i Matemàtiques en els dos idiomes

PalmaEl conseller d'Educació, Antoni Vera, ha anunciat, en el marc de la Comissió d'Educació del Parlament, que a partir del curs 2024-2025 els centres adherits voluntàriament al pla pilot hauran d'oferir en català i castellà les assignatures de Matemàtiques i Coneixement del Medi al segon i tercer cicle de Primària. Per sumar-se al pla, les escoles ho hauran de fer a través del consell escolar del centre i amb el vist i plau del claustre. En el cas dels centres concertats, serà la titularitat del centre qui ho decideixi. Vera, de nou, ha tornat a insistir que "no hi haurà segregació" per raó de llengua i ha explicat que el pla pilot es consensuarà amb tota la comunitat educativa i amb les meses sectorials. "Els centres tindran tota la llibertat del món per adherir-s'hi o no, i si un centre no vol, no hi haurà cap represàlia ni ningú li dirà res". "Es respectarà els criteris pedagògics dels centres", ha dit el conseller.

En el cas de Secundària, on el pla pilot començarà a aplicar-se a partir del curs 2025-2026, les famílies podran triar la llengua vehicular a les assignatures de Matemàtiques i de Geografia i Història i, després, en una d'àmbit científic: o Biologia i Geologia, o Física i Química o tecnologia. "En tots els casos es garantirà el 50% d'hores en català que recull el Decret de mínims", ha dit Vera. Abans de donar el tret de sortida al Pla Pilot, Educació analitzarà el nivell de català i castellà dels alumnes, i una vegada acabada la legislatura es tornarà a fer el mateix per avaluar la variació competencial.

Representació de sindicats i associacions

La compareixença del conseller ha generat gran expectació. Hi han assistit representants sindicals (UOB, Alternativa, SIAU, STEI, UGT), de l'OCB, de FAPA I també de la plataforma espanyolista Plis Educación. Molts d'ells no han pogut entrar a la sala Verda, a la qual han anat tots els diputats díscols de Vox.

Vera ha començat la seva intervenció criticant l'actitud de l'oposició. "Els grups polítics han intentat generar confusió a partir d'idees que no apareixen a l'acord entre el PP i Vox". "Tota l'oposició s'ha afartat de parlar, de trobar emperons, d'anatematitzar aquest Pla voluntari de lliure elecció de llengua, i la crítica més gran que han sabut fer ha estat que és un projecte segregador dels alumnes per motiu de llengua. Han mogut cel i terra sense saber de què anava el Pla voluntari. Crec que ha estat més qüestió de prejudicis que de realitat", ha dit.

A continuació, ha desgranat l'entramat jurídic en el qual, segons ha dit, s'empara l'elecció de la primera llengua al primer ensenyament. Ha anomenat l'article 9 del Decret de mínims, el 18 de la Llei de normalització lingüística i l'article 135 de la LEIB. L'elecció de la primera llengua es farà en el curs en què l'alumne accedeixi a l'escolarització, principalment a tres anys, però fins a segon de Primària. "Això no és res nou, no és un invent del Govern de les Illes Balears. L' elecció de la primera llengua en aquesta etapa és un dret que està reconegut en tota la normativa, fins i tot a la Llei d'educació de les Illes Balears (LEIB) aprovada per l'anterior govern. Ho he llegit fa un moment. El que volem, això sí, és que les famílies puguin fer efectiu aquest dret amb total llibertat, perquè un dret hi és per exercir-lo", ha dit Vera.

Desconcert entre l'oposició

L'oposició ha carregat contra el projecte lingüístic de Vera. "M'ha sorprès que vostè compari el català amb una llengua estrangera", li ha dit la diputada socialista Amanda Fernández. I és que Vera ha defensat l'elecció de llengua amb el següent argument: "De la tria que fan les famílies quan escullen que els seus fills facin les Matemàtiques, per exemple, en català o anglès, se'n diu desdoblament. Per què s'ha de dir segregació quan l'elecció de la llengua per fer una assignatura és entre català i castellà? Segons el Decret 45/2016, aquests desdoblaments per llengua es poden donar tant a Primària, com a Secundària i Batxillerat", ha dit. Fernández ha criticat al conseller que equipari el català amb qualsevol idioma estranger. La socialista també ha qualificat de "vergonya" que Vera hagi hagut de dedicar "més de la meitat "de la seva primera intervenció a defensar la proposta fruit de l'acord PP-Vox i a "criticar a l'oposició". "Si tota la classe no l'entén, és perqèque no se sap explicar", ha assenyalat. Vera, per la seva banda, li ha replicat que actualment hi ha prop de 8.000 alumnes de les Balears que fan una assignatura en català, castellà, anglès o francès. "Els centres que ho apliquen, segreguen?", ha demanat.

La diputada de MÉS per Menorca, Joana Gomila, ha assegurat no haver resolt cap pregunta: "Me'n vaig amb els mateixos dubtes que tenia abans d'entrar, tant jo com la comunitat educativa". Per la seva banda, Maria Ramon, de MÉS per Mallorca, ha qüestionat que quan es va anunciar que es destinarien 20 milions per a un trimestre al pla lingüístic, Educació no sabés com l'aplicaria. "Si no sabien com ho farien, per què sabien que hi destinarien 60 milions per un curs?", ha dit. Ramon també ha lamentat que el PP hagi fiat la governabilitat a l'extrema dreta i ha qualificat el pla de "pla de segregació". També ha demanat al conseller que expliqui per què introdueix canvis en un sistema lingüístic que segons Vera ha dit, "funciona i és exitós". "Ho han de fer per mantenir el pacte amb Vox", ha afegit la diputada del PSIB, en relació als motius.