Reactivar i replantar

El pla de reactivació

Els esforços públics, concertats amb la iniciativa privada, són imprescindibles

Aquesta setmana s’ha presentat un pla de reactivació de l’economia balear. La reactivació és necessària i ha de ser possible, per això els esforços públics, concertats amb la iniciativa privada, són imprescindibles. Destaca en aquest pla l’atenció al sector primari i agroalimentari, vinculat a l’economia local i el comerç de proximitat. I ho dic en la perspectiva que dona el temps, que permet constatar que a poc a poc es van produint canvis en el discurs del que és ‘políticament correcte’. Hi va haver uns anys que parlar de pagesia era considerat degradant, fins i tot una mica perillós, tant a la dreta com a l’esquerra de l’arc polític. El tema no interessava gaire, però, sobretot, el que preocupava els polítics era l’associació d’un discurs que es pretenia ‘modern i innovador’ amb valors decadents, del passat, residuals, envellits i sense significació econòmica efectiva. Ara hi ha símptomes que fan pensar en un canvi de tendència, i aquest pla de reactivació podria ser un d’aquests símptomes.

Alguna cosa està canviant?

El camp toca a la porta de la societat urbana per reclamar el seu dret d’existir

El camp toca a la porta de la societat urbana per reclamar el seu dret d’existirEl canvi s’està produint més des del punt de vista social i d’opinió pública que no a l’esfera política, però és una onada poderosa que prest o tard també tindrà conseqüències a l’hora de prendre decisions. No es pot parlar de sostenibilitat ni de diversificació de l’economia sense repensar què feim amb el territori rural i la producció alimentària. Per això, conceptes com sostenibilitat agroambiental, relocalització econòmica, grau d’autoproveïment, economia circular, comerç de proximitat, producció de quilòmetre zero o sobirania alimentària es van obrint camí. Sovint aquests conceptes apareixen carregats dels tòpics que el pensament de la persona urbana pot acumular en la seva visió del món agrari, però no aturen d’avançar. El camp toca a la porta de la societat urbana, terciaritzada i globalitzada, per reclamar el seu dret d’existir.

Un canvi d’actitud

El pla situa el sector agroalimentari com un aspecte clau de la política transformadora

I això és el que fa, formalment, el pla de reactivació, situant el sector agroalimentari en el seu conjunt (producció, transformació i comercialització) com un aspecte clau de qualsevol política transformadora a les Illes Balears. Ja se sap que el paper ho aguanta tot, però quan el paper incorpora elements que són vius de fa temps en el si de la societat podem dir que som a les portes d’un procés de canvi. El producte local, el productor local, l’alimentació com a dret humà essencial, la gestió del territori i la lluita contra el canvi climàtic poden convergir en mesures positives que ens ajudin a veure la sortida a la situació difícil que estam vivint d’una altra manera i ens permetin construir un món més habitable.

Producció d’ametla

La previsió en col·loca la major part fora de tota sostenibilitat econòmica

La taula estatal de fruits secs acaba de fer pública l’estimació de producció d’ametla per a la campanya 2020, basant-se en les dades reals de les plantacions existents i les seves condicions productives. D’aquesta estimació es desprèn que a les Balears hi ha 12.217 hectàrees d’ametlerar en producció, amb una previsió per al 2020 d’una producció de 1.002 tones de bessó. Pel que fa a la superfície, hem de pensar que n’hi pot haver una altra de similar, de l’ordre de 15.000 hectàrees més, d’ametlerar degradat i abandonat. Pel que fa a la producció de bessó, la previsió indica una molt baixa productivitat que col·loca la major part de l’ametlerar insular fora de tota sostenibilitat econòmica. Són prop de 30.000 hectàrees del nostre territori que tenim davant, i no podem mirar cap a una altra banda.

Replantació d’arbres

S’hi invertiran sis milions d’euros els propers tres anys

El pla de reactivació del Govern balear apunta solucions, ja que posa messions a favor de la replantació i la reconversió de varietats de fruita seca i fruita dolça. Les fites concretes són una inversió de sis milions d’euros els propers tres anys, amb l’objectiu de plantar dos milions d’arbres de varietats adaptades al nostre entorn, desenvolupant i posant en marxa una plataforma logística i de comercialització del sector, a la vegada que s’impulsa la innovació i la implantació de noves tecnologies de producció. Lligar producció i comercialització és encertat, ja que la viabilitat del projecte va vinculada a la rendibilitat de les produccions. El pla és ambiciós, però no podem dubtar que reorientar cap al futur 30.000 hectàrees de sòl agrari balear no és tasca fàcil.