Ni Pla de segregació ni elecció de llengua: la comunitat educativa blinda el català a les aules

PalmaLes propostes de la Conselleria d'Educació per reduir la presència del català a les aules no han convençut ni les famílies ni els docents. El Pla pilot de segregació lingüística ha tingut una adhesió inferior a l'esperada per tota la comunitat educativa. Només s'hi han sumat 11 escoles i totes elles són concertades. Aquestes signifiquen el 3,24% del total de 339 centres de Primària (117 de privats i concertats, i 222 de públics) que hi ha a les Balears. Els docents han donat l'esquena de manera frontal al Pla Vera. I ara, amb els resultats de l'elecció de llengua al primer ensenyament, són les famílies les que han rebutjat fer costat al retrocés del català dins les aules.

Segons les dades d'Educació, el 78,5% de les famílies han triat escolaritzar en català els seus fills a 4t d'Infantil, el 16%, en castellà i el 5,5% encara no han marcat cap opció concreta al full de matrícula. Per illes, Menorca ha estat la que més suport ha donat a la llengua. 572 famílies menorquines (89,8%) han optat a la matrícula per la llengua catalana, 36 (5,7%) han triat castellà i 29 (4,6%) no n'han informat. A Mallorca un total de 5.388 famílies (79,7%) han triat català com a primera llengua, 1.065 (15,7%) ha optat pel castellà i 311 (4,6%) no s'han definit. A Eivissa i Formentera, 732 (65,2%) han escollit català com a primera llengua, 264 famílies (23,5%) han elegit la llengua castellana i 127 (11,3%) no han informat de la seva voluntat.

El primer avís a Educació

L'escàs interès de les escoles a sumar-se al Pla de segregació, dotat inicialment de 20 milions d'euros que s'hauran de destinar a altres matèries, ha estat el primer avís per a la Conselleria. Els centres, a través de la campanya 'La llengua no es toca' a la qual es van adherir més de 200 escoles, ja van deixar entreveure el seu rebuig als plantejaments de la Conselleria. Les xifres abans esmentades (3,24% dels centres adherits) així ho constaten. De fet, el seguiment va ser inferior a les previsions més optimistes de la comunitat educativa, que comptaven amb una adhesió majoritària de l'escola concertada, que no es va produir.

A tot plegat s'hi ha de sumar que el pla encara no té la seva continuïtat assegurada. El TSJIB s'haurà de pronunciar en començar el curs judicial sobre els recursos de l'OCB, STEI, SIAU i Plataforma per la Llengua, que el consideren il·legal. Ara per ara, però, ja ha rebutjat la petició de suspensió cautelar d'un grup de pares i docents que demanaven que no s'aplicàs a Primària el curs que ve.

Alegria de la comunitat educativa

Una vegada s'han conegut els resultats de l'elecció de llengua al primer ensenyament, l'Assemblea de Docents ha valorat positivament les xifres. "S'evidencia una vegada més el suport majoritari de les famílies de les Illes Balears en favor del model lingüístic escolar propi, que aposta per l'ensenyament en català. Es tracta d'un model educatiu d'èxit, que ha demostrat durant dècades la seva eficàcia respecte dels grans objectius educatius: la integració, la cohesió social i la igualtat d'oportunitats", ha dit.

L'escassa acollida al Pla de segregació lingüística (només 11 centres sol·licitants) "i, ara, els eloqüents resultats de la tria lingüística al primer ensenyament, demostren que les prioritats de la Conselleria durant aquest primer any de legislatura han estat completament desenfocades", ha exposat l'Assemblea. És per això que el moviment demana que els esforços en matèria educativa "se centrin en problemes reals i responguin a criteris pedagògics i no a obsessions ideològiques".

Per satisfer l'extrema dreta

L'OCB també ha reclamat al Govern que retiri el pla, que el curs vinent s'aplicarà a Primària, que renunciï definitivament a implantar-lo a  Secundària en el curs 2025-26, "i que destini la doblerada que hi tenia pressupostada a necessitats reals dels centres educatius". El pla "és il·legal, i per això l'OCB el té recorregut als tribunals, ha fracassat, no figurava en el programa electoral del PP i va ser perpetrat per satisfer les exigències de l'extrema dreta antimallorquina, que ara ha retirat el suport al Govern. No s'hi valen excuses!", ha reclamat l'OCB.

Des del teixit sindical, l'STEI també ha celebrat el suport majoritari de les famílies a l'ensenyament en la llengua pròpia i ha demanat al Govern que "deixi de banda les polítiques contràries al català i posi en marxa d'una vegada el Pla de xoc de foment de la llengua catalana tal com recull l'Acord Marc de millores educatives subscrit l'any 2023".