Pla de segregació lingüística 2025-2026: Educació tornarà a permetre que les escoles de Primària s'hi sumin

PalmaLa preparació del curs 2025-2026 segueix el seu camí i es comencen a conèixer detalls de com s’aplicarà el Pla de segregació lingüística a partir de l'any que ve. Segons l’esborrany de la resolució al qual ha tingut accés l’ARA Balears a través de fonts sindicals, la Conselleria tornarà a permetre que els centres de Primària (tant públics com concertats) s'hi sumin, després del fracàs de l'any passat, quan només ho varen fer 11 escoles. Educació justifica la decisió, que xoca amb la resolució de l’any passat, en què es deia que a Primària el pla començava el curs 2024-2025 i s’allargaria fins al 2026-2027:  “Per disposar d’un mostreig més gran de centres a l’hora d’avaluar el pla, es considera adient d’ampliar la convocatòria per als centres que fan Primària. Per això, els que no varen participar de la convocatòria del curs 2024-2025 podran sol·licitar l’adhesió al Pla pilot per al mateix període d’implementació, que és de tres cursos. En aquest cas, els cursos 2025-2026, 2026-2027 i 2027-2028. Així, el curs 2027-2028 finalitzarà l’aplicació del Pla pilot tant a l’Educació Primària com a l’Educació Secundària Obligatòria”, es diu a l’esborrany.

Pla de segregació lingüística 2025-2026: els sindicats, en peu de guerra contra la proposta d'Educació

Una de les bases del pla és que es fa una avaluació inicial als alumnes que hi accedeixen per conèixer-ne el nivell lingüístic i una al cap de tres anys, quan en surten, per veure com ha variat la competència. El curs actual s’ha fet als alumnes que començaven quart de Primària (Educació no ha informat dels resultats) i se’ls tornarà a avaluar el 2026-2027, quan acabin Primària. Pels eventuals centres, tant de Primària com Secundària, que decideixin sumar-se al pla amb vista al curs que ve, les avaluacions es faran a l’octubre i es tornaran a fer el 2027-2028. En el cas de Primària, als alumnes que comenci quart, mentre que a Secundària s’avaluaran els alumnes de segon d’ESO, que acabaran quart el curs acadèmic 2027-2028.

L'escola, amb el català

Els centres educatius han mostrat des del primer moment rebuig frontal al pla. De fet, el curs 2024-2025 només s’hi han sumat 11 centres, tots concertats, i cap dels històrics i emblemàtics. S’havien previst 20 milions d’euros per implantar el projecte durant el curs 2024-2025 i, a causa de l’escassa adhesió, només han estat necessaris poc més d’un milió. Tant els docents com els equips directius, sindicats i famílies s'hi han posicionat en contra, a través dels seus respectius òrgans de representació.

Ja són 206 els centres educatius que han dit 'la llengua no es toca'

D’ençà que va començar la legislatura, els centres educatius de les Balears han mostrat rebuig als plans lingüístics educatius impulsats pel Govern, tant pel que fa al pla de segregació, fruit de l’acord de Govern entre PP i Vox ja trencat, com per l’elecció de llengua en el primer ensenyament. En aquest darrer cas, el 83% de les famílies han triat al curs 2024-2025 escolaritzar els fills en llengua catalana. Més de 200 centres, tant públics com escoles cooperatives d’arreu de les Balears, s’han sumat a la campanya 'La llengua no es toca', que defensa l’escola com un dels pocs espais on bona part dels alumnes tenen contacte amb la llengua pròpia.

Es pot accedir a l'esborrany complet en el següent enllaç.