Pla de segregació lingüística 2025-2026: els sindicats, en peu de guerra contra la proposta d'Educació

PalmaLa preparació del curs 2025-2026 avança i, com ja va passar l’any passat per aquestes dates, el Pla de segregació lingüística torna a ser motiu de debat encès. Segons l’esborrany de resolució que ha avançat en primícia l’ARA Balears, de cara a l’any que ve la Conselleria tornarà a permetre que els centres de Primària —tant públics com concertats— s'hi sumin, després del fracàs de l'any passat, quan només ho varen fer 11 escoles. En aquest context, bona part dels sindicats docents n'han reclamat la retirada: STEI, CCOO, UGT, UOB, Alternativa i SIAU. ANPE, contactat per l'ARA Balears per saber si volien que es retiràs el pla o no, no ha mostrat una posició clara.

“El conseller Antoni Vera no compleix el compromís adquirit davant Xarxa Educativa per la Llengua que el Pla segregador no s’oferiria a Secundària i que, en el cas de Primària, només es tornaria a convocar un cop feta l’avaluació del funcionament del primer any del pla. Cap d’aquestes coses no s’ha complit”, diu el sindicat en un comunicat.  

Pla de segregació lingüística 2025-2026: Educació tornarà a permetre que les escoles de Primària s'hi sumin

L’STEI considera que el pla és un “bunyol fora cap fonament pedagògic i una cabòria ideològica". El sindicat defensa que el projecte contradiu l’article 35 de la Llei d’educació de les Illes Balears, que especifica que cap alumne “es podrà segregar per raó de llengua”. “També invalida articles importants de la Llei de normalització lingüística, en parlar de la missió dels poders públics d’assegurar el coneixement i l’ús progressiu del català com a llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament”, afegeix. 

En favor de la concertada

El sindicat fa una crida a la Conselleria d'Educació perquè rectifiqui i retiri aquesta mesura, que —assegura— crea “desigualtats” entre els centres docents, “ja que dotarà de més recursos només les escoles, instituts i centres concertats que s’hi adhereixin”. També reclama que Educació faci feina per a un “ensenyament de qualitat a l’abast de tothom, i que no tudi recursos públics tan necessaris amb una proposta que la comunitat docent ha rebutjat de manera majoritària”.

Alternativa també n’ha demanat la retirada “immediata". “Per què el conseller d'Educació i Universitats no ens ofereix un pla pilot voluntari de reducció de ràtios, tal com preveu la Llei d'educació de les Illes Balears? Aquesta llei, aprovada el març del 2022, marcava dos anys per tenir un pla de reducció de ràtios, però ja en duim tres sense cap pla. Per què no ens ofereix també un pla pilot d’equiparació de la carrera professional? Ja sabem quina és la diferència de retribucions entre un funcionari docent de secundària i un no docent al llarg de 32 anys de carrera professional. Per què no ens ofereix un pla de repartiment equitatiu de l’alumnat?'', es demana Alternativa.

Per la seva banda, UGT ha considerat que el Pla "no hauria d’existir". "S’ha de retirar totalment, per diversos motius, entre els quals hi ha que no respon a una necessitat ni té cap justificació pedagògica i que és contrari als objectius de garantir el domini d’ambdues llengües oficials un cop acabada l'ESO. El sindicat també considera que ampliar un any més l'adhesió de nous centres "altera les condicions d’avaluació i desvirtua els resultats"