La plaça que ja no estima els nens

BarcelonaSom dimecres, a 2/4 de 6 de la tarda, i la remor que ve de la plaça Masadas se sent des de bona part del carrer de Coll, que és una de les vies d'arribada a aquest singular espai porxat i lliure de trànsit del barri de la Sagrera de Barcelona. A mesura que s'avança, s'identifiquen ja els riures dels més petits, les rodes d'algun patinet, els crits d'uns quants que juguen a perseguir-se i les converses amuntegades de pares i mares des dels bancs. Una plaça viva. S'hi compten ara 54 infants (que podrien ser algun més o algun menys, no són fàcils de comptar mentre corren amunt i avall i s'amaguen rere columnes i bancs), dues pilotes de les de cuir i una d'escuma. Un grup que juga a saltar amb gomes i un altre que fa el pi aprofitant les columnes. Els nens amb la samarreta que els identifica com a alumnes de l'Escola Mare de Déu dels Àngels, que és la que hi ha més a prop de la plaça, són clara majoria. En dos equips: el groc per als d'infantil i el blanc per als de primària. I els primers guanyen de llarg.

La imatge, si no fos per aquesta divisió cromàtica, no distaria massa de la de qualsevol parc o plaça a prop d'una sortida d'escola a l'hora punta de la tarda. Jocs, corredisses i riures. Però a la plaça Masadas ja hi han aflorat pancartes que deixen clar que alguns veïns s'han cansat de conviure amb el soroll i les pilotades de la canalla, sobretot quan s'allarguen a la nit. "Això és una plaça no un xiquiparc", diu un d'aquests cartells. "Això no és un camp de futbol", afegeix un altre. I també n'hi ha de dirigits a les terrasses dels bars i al fum del tabac que puja cap a les finestres. El soroll, aquí, reverbera. Els veïns lamenten que sovint els jocs amb pilota s’allarguen fins molt tard i molesten també a l’hora de dormir. I que tot plegat afecta la seva salut.

Els veïns que firmen les pancartes ja s'han organitzat en plataforma i han començat una campanya a les xarxes. Defensen que el problema ja no és només el soroll, que també, sinó "l'incivisme". Acusen els usuaris més petits de la plaça –i especialment els seus pares, per no estar "prou atents", diuen– de fer malbé les columnes que l'envolten a base de xuts, de jocs amb el sòcol i de fer-hi dibuixos. I asseguren que són els veïns els que han d'assumir el cost econòmic d'aquestes reparacions. I que estan cansats, també, de no poder sortir "tranquil·lament" de casa perquè hi ha o xuts o altres jocs al seu portal.

"Els pares pensen que com que tenen nens petits la plaça és seva i que ningú no té dret a dir-los res", afirma un d'aquests veïns. I aquestes crítiques eren ahir el gran tema de conversa entre les famílies, sorpreses per l'atac. "No ho entenem. Nosaltres venim aquí durant l'estona del berenar perquè els nens juguin una estona i després marxem. No ens hi quedem fins més tard de les set, i tenim els ulls posats sobre què fan els nostres fills i filles. És un espai còmode perquè no hi ha trànsit i és segur per jugar", exposen des d'un racó la Raquel Mula, la Sonia Casares i l'Esther Fernández, mentre els petits pinten a terra amb guixos. "No pinten les columnes, només el terra i amb guix", afirmen. Algú, però, sí que hi ha enganxat papers per dibuixar, a les columnes. "No hem vist mai cap família que porti tovalloles i deixi que els nens es banyin a la font de la plaça com també asseguren aquests veïns", afegeixen.

Quan a principis del 2019 el govern de Colau va anunciar que retiraria els cartells que prohibien jugar a pilota a les places, la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, apuntava que el que s'hauria de fer seria buscar la manera de fomentar la bona convivència entre el joc i els altres usos de l'espai públic. I avançava: "La ciutat és conflicte". L'exemple: la plaça Masadas, on el que per a uns és joc i ús de l'espai públic per a altres ha traspassat la barrera de l'incivisme i l'excés de decibels.

Els divendres, "de traca"

"Els divendres a la nit el que s'hi veu ja és de traca", assegura Lluís Biosca, un dels veïns crítics amb el soroll. Explica que hi ha tardes amb més d'un centenar de nens jugant i que les nits de divendres a dissabte se solen encavalcar el soroll de l'hora de jocs amb el de les terrasses dels bars que queden sota els porxos. Afirma, també, que les terrasses són tan a prop de la seva paret que podria participar en les converses dels clients i que, quan ja entrada la nit, retiren taules i cadires, casa seva retrona com una mena de Parc Juràssic.

"El que demanem és un pla d'usos, que tot tingui algun tipus de regulació, perquè ara mateix la plaça no és vivible i hi ha gent gran que té por de passar-hi per no rebre una pilotada, i veïns que n'han marxat", exposa. I alguns dels cambrers que treballen a la plaça coincideixen que no sempre és fàcil treballar amb les pilotes amunt i avall i que alguna vegada n'han arribat a confiscar alguna després d'accidents amb clients. A la plaça hi ha nou bars, i aquest dimecres a mitja tarda, cinc tenien la terrassa muntada sota els porxos.

El treball de camp que va fer l'ARA per identificar els principals problemes de soroll a la ciutat (el trànsit de dia i l'oci de nit) ja va trobar a la plaça Masadas un punt singular de soroll: aquí els pics de decibels (per sobre dels 70) s'hi registren en l'horari de tarda, coincidint amb l'hora del joc, com també passa en altres places, com la del Nord, a Gràcia. "Què volen, una plaça deserta? Que els nens no tinguin llocs per jugar?", es queixaven ahir algunes de les famílies, convençudes que la franja amb més decibels no altera les hores de descans dels veïns. L'Ajuntament, de fet, no va incloure aquesta plaça dins de la llista de punts negres de soroll en què ja ha començat a anunciar mesures com avançar l'horari de tancament de les terrasses.