Plaça de les Tortugues, el cor de Ciutat

PalmaÉs el cor de Palma i, curiosament, el va dissenyar un madrileny. El seu nom popular, plaça de les Tortugues, li ve dels quatre exemplars que aguanten pacientment un obelisc des de fa 190 anys, ja que va ser inaugurat el 1834, en honor de la llavors petita reina Elisabet II. El seu nom oficial és plaça de Joan Carles I, si bé abans es va dir de Pius XII. La fotografien els turistes i serveix de lloc de celebració de victòries esportives. L’Ajuntament de Palma ha anunciat recentment un projecte de remodelació i tant l’oposició com l’Associació per a la Recuperació dels Centres Antics (ARCA) han expressat les seves reticències. Gairebé al mateix temps, MÉS per Palma ha demanat que es canviï la denominació actual per aquella amb la qual la coneix tothom.

El projecte de la font de les Tortugues és obra del madrileny Isidro González Velázquez, deixeble de Juan de Villanueva, l’arquitecte del museu del Prado. Com observa l’escriptor Miquel Ferrà i Martorell, consta d’un obelisc sobre una tassa de font, sostingut sobre quatre tortugues de bronze i rematat per una ratapinyada de metall. L’element central, segons Gabriel Bibiloni, autor de l’estudi Els carrers de Palma, es va fer amb pedra de Santanyí.

El jove González va viatjar per Itàlia, com havia de fer a finals del XVIII tot aprenent d’artista, ja que el classicisme estava de moda aleshores. L’Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando conserva una bona col·lecció dels dibuixos que va fer dels monuments de l’antiga Roma. S’ha de dir que a la capital italiana hi existeix una font de les Tortugues, de finals del segle XVI, si bé no s’assembla gaire a la mallorquina. En aquest cas, les tortugues que li donen nom són a la banda superior, coronant el monument. Just al contrari del nostre cas.

En arribar la Guerra del Francès, González Velázquez va ser un dels nombrosos refugiats que, des del 1808, varen duplicar la població de Palma. Segons el professor de la Universitat Complutense Jorge García Sánchez, va arribar-hi el 1811 amb l’esposa i la filla. Tot d’una va obtenir la direcció de l’Acadèmia de Palma, a més de ser admès com a membre de la Societat Econòmica d’Amics del País, una entitat propulsora de la modernització. Va construir un habitatge al carrer dels Oms i va projectar un nou Consolat de Mar, que no es va arribar a edificar, i sengles esglésies a Manacor i a Llucmajor.

En el seu projecte de reforma per al passeig del Born –del 1813– ja consta clarament, a un extrem, la que després seria coneguda com a font de les Tortugues. Apunta García Sánchez que González assajava a Palma amb “formes extretes de l’art constructiu de l’antic Egipte”. L’expedició del 1798 de Bonaparte havia donat a conèixer a Occident les meravelles d’aquella cultura mil·lenària, i d’aquí que els obeliscos fossin adoptats arreu. De tornada a Madrid, el nostre arquitecte persistiria en “la moda egiptitzant vuitcentista”, afegeix el seu biògraf, i el 1819 va edificar una “peculiar font egípcia”, apuntada a l’estany del Retiro, al lloc a on actualment es troba el monument a Alfons XII. Va aixecar un altre obelisc a Madrid, en honor de les víctimes del Dos de Maig.

Ratapinyada i tortugues: el significat

La font de les Tortugues de Palma es va inaugurar el 1834. S’havia concebut com a commemoració del jurament de la princesa d’Astúries, filla i hereva de Ferran VII. Però, aleshores, Ferran havia mort i Elisabet II, amb només quatre anys, ja era reina. Curiosament, li varen dedicar els dos caps del Born. A l’actual plaça de la Reina s’hi va ubicar una estàtua de la sobirana, en honor a la seva visita el 1860, si bé es va destruir en la revolució del 1868.

Per què una ratapinyada a dalt de tot resulta evident. La ratapinyada corona l’escut de Palma i es lliga a Jaume I, mite fundacional de la Mallorca reconquerida. Una llegenda diu que va salvar la vida d’un d’aquests animalots, que voletejava a l’església de Sant Miquel de Ciutat, llavors mesquita. Una altra, que una ratapinyada va avisar d’un atac dels sarraïns a la conquesta de València. Es relaciona amb els sabers ocults i potser amb l’educació del petit monarca, que s’hauria iniciat en la saviesa sufí amb els templers. L’escriptor Carlos Garrido afegeix que era un dels animals aliats de les bruixes a la tradició mallorquina.

Per què unes tortugues ja és més discutible. El periodista d’Univisión Noticias Sebastián Pérez Sánchez recull com diverses cultures han cregut en el mite del món sostingut per una gran tortuga. L’escriptora Silvia Molina descriu a Excelsior la tortuga com a “ésser màgic, tolerant, ple de fortalesa, pacient i partícip de la longevitat del cosmos”. És també imatge de la peresa, del temps i la immortalitat. L’especialista en les rondalles mallorquines Jaume Guiscafré afegeix que un d’aquests animals apareix a Es Mèl loro Rosso: és el rei Tortuga, un monarca víctima d’un encanteri. Garrido també la situa entre els animals totèmics de Mallorca.

Se li atribueix a Robert Graves haver fet servir la font de les Tortugues com a metàfora de la societat mallorquina: una societat que avança a pas de tortuga, articulada de manera monolítica i presidida per l’obscurantisme –la ratapinyada. El periodista i editor Lluís Ripoll també comentava que potser el monument s’havia dedicat “a la nostra calma i idiosincràsia”. Ripoll va arribar a conèixer la funció utilitària de la font: servia per “proveir d’aigua potable i fresca al barri i als cavalls dels carruatges (...)”. “Les canelles de la dita font, per funcionalitat, eren més accessibles que ara, per descomptat”.

Actualment, la seva funció és només decorativa. Fa decennis que és una de les postals més característiques de Palma. L’altre ús de les Tortugues, de manera similar a les fonts de Madrid i de Barcelona amb els seus equips respectius, és servir de lloc de celebració dels èxits assenyalats del Reial Mallorca de futbol. Però no és només el Mallorca qui fa servir el vell monument com a espai festiu: el 2022, centenars de seguidors de la selecció d’Argentina varen col·lapsar la zona, amb motiu de la victòria al mundial de Qatar.

Segons documenta l’arqueòleg Bartomeu Vallori, a les obres de la font de les Tortugues va sortir a la llum una àncora romana. Seria una possible prova del fet que un braç de mar entrava en el passat al llarg de l’avinguda d’Antoni Maura, el Born i el carrer de la Unió, fins a l’actual teatre Principal. Aquesta àncora seria la mateixa que actualment tothom pot veure a la Cambra de Comerç, que, indubtablement, és de factura romana i “amb evidents signes d’haver estat en un ambient subaquàtic”.

Un papa i un rei

En obrir-se l’avinguda de Jaume III, la font de les Tortugues es va desplaçar uns metres, fins al seu emplaçament actual. El 1956 se li va adjudicar el nom de Pius XII, llavors papa. Un pontífex amb un període de govern prou llarg: del 1939 fins a la seva mort, el 1958 –gairebé vint anys. I certament polèmic, ja que ha estat acusat de no pronunciar-se de manera explícita en contra del nazisme i, més concretament, de l’Holocaust contra els jueus.

No és que Eugeni Pacelli –aquest era el seu nom civil– tingués cap vincle estret amb Mallorca. Era una mena d’agraïment per part del franquisme, ja que el concordat amb l’Església del 1953, ben igual que l’acord del mateix any amb els Estats Units, varen ser balons d’oxigen valuosos per a la dictadura. De fet, hi ha –o hi ha hagut– vies públiques amb el seu nom arreu de l’Estat. Als llistats de carrers en consta un a Manacor, un altre a Inca i una plaça a Galilea. El 2021, Deià va substituir el seu nom a un carrer per la Germania mallorquina.

El 24 de març del 1989 es va llevar el nom de Pius XII de la plaça de les Tortugues i es va canviar per l’actual, el de Joan Carles I. Llavors era batle de Palma el socialista Ramon Aguiló. Era un altre gest de reconeixement més, des de Mallorca, a un cap d’Estat aleshores de prestigi inqüestionable, i que passava a l’illa tots els estius amb la seva família, la qual cosa es considerava un bon reclam per al turisme. Com la cessió del palau de Marivent, que havia de ser un museu obert al públic, l’any 1973, encara al franquisme. I la concessió de la primera Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma el 1983.

El 2020, quan ja hi havia indicis sobre el fet que el comportament de Joan Carles I no havia estat tan exemplar com tothom pensava, Unides Podem i MÉS varen presentar una proposta per llevar el nom del monarca i posar-hi el tradicional, ‘de les Tortugues’. Ben igual que a la Rambla, d’on es va suprimir l’afegit ‘dels ducs de Palma’. Però la resta de grups la varen rebutjar. MÉS per Palma va tornar a demanar el canvi de nom fa un mes. A banda de posicions ideològiques, denominar la plaça de les Tortugues com tothom la coneix potser no sigui tan mala idea.