Palma, la ciutat que reserva més places per a dones a la Policia Local

PalmaPalma ha esdevingut la ciutat de l’Estat amb un major nombre de places reservades per a dones a la Policia Local. En la convocatòria de 101 llocs de feina per a aquest cos municipal, oberta el mes d’octubre, la Regidoria de Seguretat Ciutadana n’ha reservat un 40% exclusivament per a dones. Segons l’Ajuntament, aquesta és la primera vegada que es fan unes oposicions d’aquestes característiques a Espanya. La mesura es veu emparada pel Reglament marc de coordinació de les policies locals de les Illes Balears, que estableix que entre un 25% i un 40% d’aquestes vacants han d’estar garantides per a dones.

Actualment, un 6% de tota la plantilla de la Policia Local són dones, mentre que en l’escala bàsica -per la qual es convoquen les proves- en representen el 9,6%. Dels 593 agents d’aquest subgrup, 536 són homes i 57 són dones. Tenint en compte aquesta gran diferència, la regidora de Seguretat Ciutadana de Cort, Joana Maria Adrover, no pot assegurar que s’ompliran totes les places. “Li estam donant la màxima difusió possible, però si no es cobreixen totes no passa res, no es perdrà cap lloc de feina”, afirma.

Tot i això, Adrover destaca la bona acollida que va rebre la proposta per part dels sindicats, els quals varen aprovar la mesura per unanimitat a la mesa de negociació. “Tenim una plantilla molt masculinitzada i entenem que hem de prendre mesures”, assenyala la regidora, qui ha apostat pel màxim que preveu la llei per “donar un incentiu més a les dones i ajudar-les que es decideixin”. Les interessades poden presentar les seves sol·licituds entre el 4 i el 24 d’octubre a l’Ajuntament de Palma.

Si bé mai s’havia arribat a un percentatge tan elevat, és possible trobar un precedent similar a la ciutat de València, on el març de 2018 es va reservar un 30% de places per a dones en la convocatòria per a policia municipal. La iniciativa es va dur a terme gràcies a la Llei valenciana de coordinació de policies locals, impulsada pel Consell presidit pel socialista Ximo Puig. Malgrat que alguns sindicats varen reclamar que s’hi presentàs un recurs d’inconstitucionalitat, l’Oficina del Defensor del Poble va descartar prendre aquesta mesura.

La conscienciació respecte de la presència de la dona en el cos municipal ha crescut de manera exponencial els darrers anys. De fet, l’àrea de Funció Pública de l’Ajuntament de Palma no va segregar les dades d’ocupació de policia per sexe fins al 2017, any en què es va fer el Pla d’igualtat.

Les Set Magnífiques

Una de les primeres dones que va aconseguir ser policia local a Palma va ser Imma Ruiz, que actualment està retirada. Ella i les altres sis joves que varen entrar al cos l’any 1981 varen ser batiades com les Set Magnífiques. “Ens varen veure com una novetat. A mi em perseguia un periodista tot el dia fent-me fotos”, recorda Ruiz.

Aleshores eren tan poques que, fins i tot, “es feien servir dones vídues de guàrdies civils als aeroports i oficines”, explica. Segons Ruiz, en aquell moment només s’hi podia accedir si tenies entre 18 i 30 anys, tot i que les proves eren les mateixes per a homes i per a dones. “Ens hi vàrem presentar moltíssimes i vàrem quedar nou, però dues es varen perdre pel camí amb les proves físiques i de cultura”, puntualitza.

La seva primera tasca com a agent va ser al carrer: “Ens varen posar a totes a senyalitzar el trànsit a les Avingudes i a Eusebi Estada; era perillós”. L’entrada de les dones a la policia va arribar tan de sorpresa que ni tan sols tenien uniforme, de manera que els varen haver “d’adaptar-ne un d’home”.

Ruiz conta amb orgull que també va ser la primera “dona vespista”. Aquesta tasca consistia a circular amb una motocicleta pel centre històric de la ciutat. D’aquest temps recorda especialment les gitanes que venien clavells al costat de la Seu. El seu periple a la Policia Local va acabar a la sala d’atestats, des d’on va aconseguir treure’s la carrera de magisteri al mateix temps que treballava.

Encara que reconeix que li varen arribar a dir moltes coses, com que anàs “a escurar els plats”, valora la seva experiència de manera molt positiva, sobretot gràcies als seus companys. “Hem lluitat moltíssim i hem obert fronteres per a les altres. Ara la policia i la població han canviat, no ens veuen només com una dona”, assevera.

Quasi 40 anys després, el nombre de dones a la Policia Local de Palma ha passat de ser 7 a 57. Laura Parets és una d’aquestes poques i apunta que la manca de dones és una qüestió social: “Des de sempre els policies i els bombers han estat homes i les dones, infermeres”. Però confia que com més n’hi hagi, més normalitzada estarà la seva presència.

Amb la intenció de fer propaganda d’aquesta convocatòria, Parets ha esdevingut la imatge de la campanya de l’Ajuntament de Palma per animar les dones que es presentin a les oposicions. “Hi ha feina per a tothom i cada persona té un perfil per a una unitat diferent”, diu Parets.

La reserva del 40% no només és una mesura “legal”, tal com explica la policia, sinó que és necessària. “Hi ha una llei orgànica que obliga que els escorcolls a dones els faci una altra dona, per això feim falta també”, indica. Parets critica que en molts casos els caps de setmana una policia local ha d’anar a la Policia Nacional -i viceversa- per fer una inspecció perquè no hi ha cap dona.

Per la seva banda, la regidora de Feminisme, LGTBI i Justícia Social de Cort i expolicia, Sonia Vivas, apunta que aquesta iniciativa ajudarà a fer que “la policia deixi de ser vista des d’una perspectiva masculina”. Aquest aspecte és especialment important en oficis com aquest, adverteix, “atès que són cossos que fan exercici de poder”.

Mesures per forçar la igualtat

En aquest sentit, la directora del Màster en Polítiques d’Igualtat i Prevenció de la Violència de Gènere de la UIB, Esperança Bosch, considera que “hi ha professions que històricament han estat marcades pels estereotips masculins hegemònics, com ara “el valor, la força o el lideratge”, i aquest és el cas dels “policies i els bombers”. Segons Bosch, “les al·lotes en són conscients i senten que no és una feina per a dones, la qual cosa afecta la seva decisió”.

La investigadora assenyala que “les mesures d’acció positiva com la de l’Ajuntament de Palma estan avaladíssimes per organismes internacionals i per les lleis espanyoles”. A més a més, “acceleren els canvis socials que, per inèrcia, es torbarien cent anys” a produir-se. La situació en la qual es troben les dones a la policia n’és un exemple: “Se’ls ha de donar una empenta perquè la seva posició de sortida sigui la mateixa que la dels homes”.