Places al gust del poble o de les idees d’arquitectes i batles?

PalmaA la cara de pomes agres amb què el públic de Caimari va rebre els plans de l’Ajuntament de Selva per reformar la plaça Major del poble, el batle hi va respondre que allò només era un avantprojecte. “Aquest és el document que hem presentat al Consell de Mallorca per poder obtenir la subvenció de 400.000 euros. Això no vol dir, però, que ho hàgim de fer així, sinó que es pot modificar en signar el conveni”, va dir el batle, Joan Rotger, un cop que l’arquitecte Jaume Luis Salas havia mostrat els plànols en la sessió informativa adreçada als caimariencs de dia 8 de novembre.

L’avantprojecte de reforma de Marès Arquitectura, despatx ubicat a Inca, preveu canviar la fesomia de la plaça Major de Caimari. Ara és una superfície plana, de 2.500 m2, feta fa més d’un segle i gràcies a una autèntica obra d’enginyeria que va aconseguir crear un espai anivellat en un poble on la majoria de carrers fan rost. Segons l’avantprojecte, del qual el batle del municipi no ha especificat el cost, es canviaria aquesta superfície per un espai escalonat, inspirant-se en “les marjades de la Serra”.

Reformes polèmiques

Places de pobles s’han reformat arreu de les Balears els darrers anys. En uns casos, aquests projectes han estat polèmics i en altres, els veïns s’han temut que la plaça no tenia la mateixa utilitat un cop acabades les obres.

“A Puigpunyent teníem una plaça feta als anys vuitanta, quan feren el nou edifici de l’Ajuntament. Pels carrers de devora hi passaven els cotxes, però l’espai central era pla. Amb la darrera reforma, es va refer completament i s’ha substituït aquest espai central per redolets de jardiners, rampes, racons i escaletes. El resultat és una plaça d’estètica moderna, però que no va bé per fer allò que hi havien fet sempre: les revetles, els actes de les festes i les ballades populars. No hi ha cap lloc que sigui completament pla i posis on posis el cadafal, sempre queda qualque angle sense visió”, explica Miquel Matas, de l’Escola de Ball de Bot de Galilea.

“Quan vaig veure que els picapedrers, amb l’escàrpera, començaven a desfer les pedres i lloses de la timba de l’església, vaig tenir la llagrimeta a l’ull”. Qui diu aquestes paraules és Jordi Llabrés, cronista oficial de Sencelles i que, com a treballador de l’Ajuntament, va seguir de prop tot el curs de la reforma.

“Es va obrir un procés participatiu perquè el poble hi digués la seva. Hi va venir gent, però tampoc no va ser una gentada. Com a cosa curiosa, els més participatius varen ser persones que fa pocs anys que viuen al poble. En canvi, els sencellers de sempre varen mantenir una actitud més distant. Finalment, però, vàrem arribar a acords: que no es tallàs la plaça al trànsit de cotxes i que se’n redistribuís el pas per una vorera, que es mantingués l’escultura de sor Francinaina a la mateixa ubicació i que es reaprofitassin totes les lloses i pedres de la timba que s’havia de desfer perquè l’escalonada de l’església fos més accessible. Tot pareixia que anava bé, fins al dia que la grua va venir i es va endur la Venerable a l’aire! Va ser llavors quan molta de gent es va queixar”, explica el cronista.

Una plaça que era un aparcament

A diferència d’altres places, la de Sencelles, més que servir d’àgora pública, tenia la funció d’aparcament de cotxes. “El projecte que es va executar va ser el de l’arquitecta Belén Moneo, filla del prestigiós Rafael Moneo. Va ser el guanyador d’entre els set que es presentaren al concurs d’idees convocat per l’Ajuntament. El guany just era de 3.000 euros. Es va decidir aquest premi per incentivar que s’hi presentassin arquitectes de prestigi que cerquen fer una intervenció en un espai públic més que un guany econòmic”, diu Llabrés. 

El resultat és la substitució de l’asfalt per un trespol de diferents textures, la creació d’un espai enjardinat amb bancs i porxades per separar el trànsit de la zona de vianants, i la creació d’un gran replà a l’escalonada per fer la pujada més suau.

“Amb la reforma, sor Francinaina està al mateix lloc, però més baixa, i la paret robusta d’un temps s’ha substituït per una graderia nova, entre la qual hi ha una passarel·la per facilitar l’accés de les persones amb mobilitat reduïda. A més, de les pedres antigues, se n’ha fet una gran pastera amb plantes i l’aparença és que hi ha estat sempre”, comenta el treballador municipal de Sencelles. “Un cop acabades les obres, hi ha tota casta d’opinions: n’hi ha que n’estan satisfets i n’hi ha d’altres que no hi estan”.

En el cas de la plaça de Caimari, el batle de Selva ha rebutjat en el darrer ple una moció de l’oposició per fer un altre projecte, després de convocar un concurs d’idees i obrir un procés participatiu. Segons Rotger, això allargaria massa el procés i “allò que importa és que l’Ajuntament vol fer una reforma, amb la subvenció del Consell o sense”.