Plagues, cabres i sequeres: el “còctel” que amenaça els alzinars de Mallorca
La combinació d’aquests factors afecta el creixement de nous arbres que substitueixin els exemplars envellits i n’impedeix un relleu generacional
PalmaLa supervivència dels alzinars de la serra de Tramuntana perilla per tres factors: les plagues d’insectes, la sobrepoblació de cabres i les sequeres extremes, agreujades per la crisi climàtica. La combinació d’aquests elements afecta el creixement de nous arbres que substitueixin els exemplars envellits i impedeix un relleu generacional del bosc, expliquen diversos experts. Així i tot, cal dir que hi ha opinions diferents respecte del pes que tenen les cabres en el deteriorament dels alzinars, i no se sap si és aquest factor o algun dels altres dos el que causa més impacte.
“La Serra és un sistema complex, i pot haver-hi punts en què una d’aquestes amenaces afecti més que les altres”, explica Elena Baraza, professora titular de la Universitat de les Illes Balears (UIB) adscrita a l’àrea d’Ecologia. L’efecte que causen les cabres, devorant les llavors d’alzina que germinen, “és un problema important en punts concrets de Tramuntana, però, si no hi fossin, no tindríem boscos més frondosos”, aclareix. En aquest sentit, insisteix que és als alzinars més envellits on hi ha més problemes perquè hi creixin nous arbres. Les arrels d’aquesta espècie vegetal ocupen tres vegades la dimensió de la copa de l’arbre, diu Baraza, que afegeix que la competència entre exemplars és molt alta, especialment per a un arbre jove. La professora posa com a exemple els tancats que s’han fet a la finca pública de Son Moragues, a Valldemossa, on moltes alzines joves protegides de l’impacte de les cabres “no han arribat a créixer el que s’esperava pels anys que fa que són allà”, afirma.
En la mateixa línia, l’enginyer forestal Oriol Domènech explica que l’efecte de la cabra “és intens i persistent”, però no a tot arreu. “Hi ha punts molt castigats, com l’alzinar del pla de Sobremunt (Esporles), i d’altres on la presència de cabres és menor”, afirma. Per l’enginyer, cal una cartografia per saber on s’ubiquen aquests punts i fer una acció prioritària de control, especialment si es tracta de terrenys que han patit un incendi, estan erosionats i alberguen endemismes. “Les decisions que prenem avui determinaran els boscos del futur”, adverteix Domènech. D’altra banda, recorda que les sequeres fan més vulnerables les alzines davant les plagues i, fins i tot, les poden matar.
“La condemna dels alzinars no és la seva desaparició física immediata”, explica Joan Mayol, que ha estat responsable de Conservació de Fauna i Flora Silvestres a la Conselleria de Medi Ambient i té més de tres dècades d’experiència en aquesta tasca. Però adverteix que l’efecte de les cabres, sumat a les plagues de banyarriquer –un escarabat perforador– i les fortes sequeres, és un “còctel” que a la llarga porta el bosc cap al col·lapse. Per la doctora en biologia i responsable de la Conservació d’Espècies de la Conselleria, Eva Moragues, “el paisatge que tenim és el que ens deixen veure les cabres”. La biòloga recorda que és un animal molt resistent i que pot viure amb pocs recursos.“Poden parir una vegada cada any durant 10 anys i una femella pot arribar a tenir 20 cabrits al llarg de la seva vida”, apunta. “La solució –conclou– és reduir la densitat de cabres, i a les zones més vulnerables eliminar-ne la presència”.
L’eruga peluda i el banyarriquer
D’acord amb dades de la Conselleria de Medi Ambient, la plaga de l’eruga peluda va afectar 4.530 hectàrees d’alzinar l’any passat. D’aquestes, 622 es consideren al nivell de màxima afectació perquè les alzines han quedat sense fulles. Aquest insecte, quan és una larva, s’alimenta de les fulles i els brots d’alzina, però també d’altres vegetals. Les epidèmies d’eruga peluda són cícliques i poden durar entre tres i cinc anys. Si es repetissin any rere any i s’hi sumassin altres factors, com un clima extrem, podrien condemnar la supervivència dels alzinars. Per altra banda, el banyarriquer causa danys rellevants. En els darrers anys, ha fet un mal considerable en alguns alzinars, sobretot a causa de la sequera. Per tot això, l’Administració ha fumigat les zones més afectades per l’eruga i també ha instal·lat trampes per als banyarriquers.