Plagues: un problema en augment

Barcelona"És una loteria", assegura Jonàs Oliva en referència a l’aparició de noves malalties que afectin els boscos de Catalunya. Oliva és un investigador en patologies vegetals que actualment treballa a la Universitat de Lleida i que, abans, va treballar nou anys a la Universitat Sueca de Ciències Agrícoles (SLU), a Uppsala. Allà va descobrir un fong anomenat Diplodia sapinea que feia que els pins no brotessin. Sense brots, els arbres no creixien i podien arribar a morir.

Quan el 2017 Oliva va tornar a Catalunya i va començar a estudiar els boscos catalans, hi va trobar aquest mateix fong. "Afecta el 50% de la regeneració dels adults i el 22% dels arbres dels boscos de pinassa (Pinus nigra)", explica. De moment, està limitat pel fred i es concentra a les zones càlides, de manera que el pi roig (Pinus sylvestris), una espècie especialment susceptible al fong, està protegida per la temperatura dels llocs on viu. De moment. Perquè els hiverns més suaus ja s’ha vist que l’àrea d’arbres afectats ha crescut i que la malaltia s’ha observat en cotes superiors.

Els efectes d’un hivern suau

Oliva explica que amb aquest fong passa una cosa sorprenent. Que a la conca mediterrània cada vegada hi fa més calor i cada vegada hi plou menys és un fet. Aquestes són dues de les conseqüències més immediates de la crisi climàtica. I tant la calor com, sobretot, la sequera debiliten els arbres. Això fa que pateixin més malalties i també afavoreix la proliferació de noves espècies de patògens. Però en aquest context també es produeix un altre efecte. El clima fred actua com una mena de control d’aquesta mena de fongs, ja que les baixes temperatures els mantenen en un estat de letargia. A mesura que augmenta la temperatura, el fong reviscola i té més capacitat d’atacar els arbres, de manera que la seva agressivitat revinguda se suma al debilitament de l’arbre per la calor, la sequera o fenòmens extrems com les pedregades. De fet, a parer d’Oliva, "és més important un hivern suau que no limita els patògens que no pas la sequera que debilita els arbres".

Un cop un bosc està afectat per aquest fong, hi ha estudis que indiquen que una possible estratègia de gestió és conservar els que mostrin un estat més saludable, perquè probablement tinguin un microbioma (el conjunt de microorganismes associats a un individu) que els confereixi certa resistència a desenvolupar la malaltia.

El fong Diplodia sapinea no és l’únic patogen que afecta els boscos catalans. Hi ha un altre fong, conegut com a Dothistroma pini, que encara preocupa més els científics. Es tracta d’una espècie invasora que no se sap quan va arribar i que afecta les fulles dels pins. En els boscos que ha estudiat Oliva, el 25% dels arbres adults estan infectats. Quan els pins perden les fulles, els costa molt refer-se i poden estar anys sense créixer. Aquest fong "es va detectar fa cinc anys a Catalunya, però segur que hi és d’abans", diu l’investigador. Les espècies com aquesta acostumen a entrar amb plantes exòtiques o, directament, a través de les sabates de persones que han viatjat a llocs on viu habitualment.

Tal com explica l’investigador de la Universitat de Lleida, la mobilitat global és un dels altres factors que contribueixen a l’aparició de nous patògens. D’una banda, "hi ha plagues i malalties limitades per factors climàtics, de manera que si el clima canvia és d’esperar que s’expandeixin", raona. "Però –afegeix– és difícil atribuir l’aparició de malalties a un sol factor, perquè també s’han produït canvis en la gestió del bosc i en el transport de mercaderies i persones". A tot això s’afegeix la manca de dades històriques en l’estudi dels boscos catalans, que dificulta la gestió d’aquesta situació. "A Catalunya no hi ha hagut una observació sistemàtica dels boscos i, per tant, es fa difícil treure conclusions", explica Oliva.

L’arna del tomàquet

Catalunya no és només un país de boscos. També té una gran superfície agrícola. Hi ha horta, la fruita dolça de Ponent, els cítrics al sud, l’olivera, la vinya... I aquests cultius també estan amenaçats per plagues i malalties invasores (que arriben de fora) o emergents (que ja hi eren però proliferen gràcies al canvi de les condicions climàtiques). "Hi ha una o més espècies invasores o emergents cada any", assegura Jordi Riudavets, cap del programa de protecció vegetal sostenible de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). "L’entrada d’espècies és contínua –afegeix–: n’hi ha de previstes que ja afectaven altres llocs i n’hi ha d’altres que no, que són una sorpresa".

Un dels exemples més clars és l’arna del tomàquet, més coneguda entre els experts pel seu nom científic, Tuta absoluta. És una papallona que, en el seu estat larvari, és a dir, quan encara és una eruga, fa malbé les tomaqueres. Just després de sortir de l’ou, les erugues ja comencen a perforar les tiges, les fulles i els fruits de la planta per alimentar-se’n, fins al punt que poden arribar a provocar pèrdues del 100% del cultiu. I no només poden atacar tomaqueres sinó que també els agraden les plantes de la patata i l’albergínia.

Aquesta espècie va arribar el 2006 al País Valencià procedent de Sud-amèrica i ben aviat es va implantar a Catalunya. El 2007 va provocar pèrdues molt importants, de gairebé el 100% en alguns cultius, i entre els anys 2018 i 2020 ha generat unes pèrdues d’entre el 19% i el 35% dels cultius de tomàquets a Catalunya. A aquestes pèrdues s’hi han d’afegir les devolucions per part dels comerços quan s’adonen que els tomàquets presenten danys que no s’havien detectat durant la recollida. Tal com afirma Riudavets, és una plaga que "no està controlada". Hi ha, però, diverses iniciatives per limitar-ne l’abast, gestionades per un grup operatiu que coordina l’IRTA i en el qual participen quatre cooperatives d’agricultors del Maresme: Conca de la Tordera, Progrés-Garbí, Agrícola Vilassar de Mar i Cabrera de Mar. L’objectiu del grup és controlar la plaga mitjançant mètodes biològics.

L’estratègia principal del grup, que tot just s’està posant en marxa, consisteix en utilitzar un enemic natural de la papallona. Es tracta d’una espècie de vespa, de nom científic Dolichogenidea gelechiidivoris, que, també en el seu estat larvari, depreda la Tuta al seu lloc d’origen. Moltes vegades, com en aquest cas, passa que amb l’espècie invasora que actua com a plaga, també arriben els seus depredadors. La vespa en qüestió ja està establerta a Catalunya i la intenció dels científics i dels agricultors és potenciar la seva acció depredadora mitjançant la cria i l’alliberament d’individus en els camps afectats. A més d’això, "es promourà la biodiversitat funcional a l’àrea de cultiu afectada amb plantes que li serveixin de refugi i d’aliment, i amb marges florals que li proveeixin recursos com el nèctar i el pol·len", explica Riudavets.

Una altra opció per controlar plagues d’espècies invasores són els depredadors autòctons. Segons l’investigador de l’IRTA, però, aquest enfocament té el condicionant que "els depredadors han de reconèixer el recurs nou, i això requereix un temps d’adaptació que de vegades és curt però de vegades no".

Xinxes i bacteris

La Tuta absoluta no és l’única espècie invasora amb potencial destructiu per als cultius catalans. La xinxa voladora Halyomorpha halys es va detectar per primera vegada al campus de la Universitat de Girona el 2016 i el 2017 ja se’n va capturar una quantitat important en diversos municipis del Baix Llobregat. Originària d’Àsia, de moment no ha causat danys importants en cap cultiu –sí al nord d’Itàlia–, però en un futur podria atacar els camps d’avellaners i pereres. Ara com ara, causa molèsties perquè hiverna en construccions i es poden produir grans aglomeracions d’individus en entorns urbans.

Entre les plagues que encara no han arribat a Catalunya destaca la xilel·la (Xylella fastidiosa), un bacteri que pot causar danys molt greus en una gran varietat de cultius –pot afectar fins a 300 espècies vegetals– i que es transmet a través d’insectes. Originària d’Amèrica, aquesta plaga embussa els vasos conductors del xilema, la part llenyosa de les plantes per on circulen l’aigua i els nutrients, i fa que s’assequin les fulles i les branques i s’acabi morint la planta. Té un potencial especialment agressiu en espècies emblemàtiques de l’agricultura catalana com la vinya, l’olivera i l’ametller. I com que no té cura, només es pot aturar eliminant les plantes afectades per evitar que es propagui. Al sud d’Itàlia, on es va detectar el 2013, ha arrasat mil hectàrees d’oliveres i també ha causat estralls en els ametllers de les Balears. S’ha trobat a Carcassona, i a Alacant ja està afectant ametllers, de manera que sembla qüestió de temps que arribi a Catalunya. "És molt preocupant i s’estan fent molts esforços per fer plans de vigilància i contenció", explica Riudavets. Alguns d’aquests esforços es basen en el monitoratge aeri per detectar quins arbres podrien estar infectats.

Mosquits i paparres

A més de les plagues que provoquen malalties als boscos i cultius, també n’hi ha que afecten els animals, inclosos els humans. El mosquit tigre (Aedes albopictus) és potser l’espècie invasora més coneguda que té aquest potencial transmissor de patologies. "El canvi climàtic fa que pugui viure millor aquí", assegura Adrià San José, investigador de l’Institut de Salut Global (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundació La Caixa. Originari d’Àsia, des que es va detectar per primera vegada a Sant Cugat el 2004, el principal mal que causa és que pica de manera molt molesta. Tot i això, segons San José, "és un aedes i hi ha una sèrie de malalties, com les produïdes pels virus del dengue, el Zika o el Chicungunya, que és l’únic que pot transmetre aquí".

Ara bé, aquestes malalties a Catalunya no hi són. Perquè el mosquit tigre les transmeti, cal que una persona viatgi, s’infecti, torni amb el virus i que un mosquit el piqui i passi el virus a una altra persona en una nova picada. En el cas del dengue, això ja ha passat. "Hi ha hagut alguna cadena de transmissió local", certifica el científic de l’ISGlobal. L’augment de la població d’aquest mosquit i l’auge del turisme tropical fan que la transmissió d’aquestes malalties a Catalunya sigui cada vegada més probable. "Hi ha un altre mosquit, cosí del tigre, l’Aedes aegypti, que és molt més eficient a l’hora de transmetre malalties, però també és molt més sensible a la temperatura i de moment només viu en zones tropicals", afegeix.

Un altre animal que pot transmetre malalties com la febre hemorràgica de Crimea-Congo, de la qual s’han detectat 11 casos fins al 2022 a Espanya, són les paparres. "Tot just s’està estudiant si aquests casos han estat afavorits pel canvi climàtic, que pot afectar la distribució i el nombre de paparres", diu San José.

Els exemples de plagues mencionats només són alguns dels exemples de situacions que amenacen el nostre entorn més immediat. Els científics que hi treballen poden estar hores parlant d’aquests i molts altres casos que ja estan causant perjudicis en boscos o cultius. Com que la tendència global en les condicions climàtiques i de mobilitat no són gens favorables, les plagues actuals i les possibles plagues futures són un problema al qual caldrà destinar atenció i recursos els pròxims anys.