Francisco Doblas: “El planeta no necessita ningú que el salvi, ens hem de salvar nosaltres”

Francisco Doblas, investigador Icrea al capdavant del departament de ciències de la terra al Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), és conegut a escala mundial per la seva recerca en clima i canvi climàtic. Autor principal del cinquè i sisè informes d’avaluació del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les sigles en anglès), participa aquests dies en la conferència anual que celebra la Societat Europea de Meteorologia i que aplega més de 900 experts internacionals. La trobada, que se celebra a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, arriba a la 25a edició i enguany se centra a explorar el paper de la recerca per configurar les polítiques públiques que facin possible que Europa assoleixi el 2050 la neutralitat de carboni.

Segons Doblas, els països de la UE liderem la transició cap a un món més verd, i també les mesures d’adaptació i mitigació del canvi climàtic. “Es fan moltes coses per pressió social. I això és crucial”, assegura. Però mentre les emissions a Europa baixen, es mantenen o pugen a països com la Xina, l'Índia o Rússia. “Cal un esforç col·lectiu”, reclama.

— Aquest matí estava previst que plogués molt més a Barcelona del que ha plogut.

Deu estar cansat de les bromes i queixes sobre el fet que els meteoròlegs no l’encerten mai amb les seves prediccions.

— Sí que ho fem! De fet, fem prediccions boníssimes. Si pensem en les que fan els bancs i els governs del producte interior brut dels països, allò sí que és un bunyol! Predir, prediem molt bé. Una altra cosa és el que es faci amb aquesta informació.

A què es refereix?

— El 2021 unes pluges torrencials al centre d’Europa van deixar centenars de morts. Els sistemes meteorològics les havien predit; tanmateix, els plans d’emergència dels països afectats no estaven preparats per assumir aquella informació. Sovint, qui ha de prendre decisions d'acord amb una informació que conté certa incertesa no és capaç de gestionar-la bé. El mateix va passar aquell any amb la borrasca Filomena, la nevada més gran que hi va haver en mig segle a Espanya i que va paralitzar Madrid i tallar les comunicacions amb la Península. La predicció va ser boníssima: tres dies abans ja se sabia que cauria una quantitat de neu sense precedents. I què es va fer? Res.

¿Falla la comunicació entre científics i administració?

— En aquest congrés precisament estem parlant molt de com seguir millorant les nostres prediccions a escala científica i tecnològica, com ara utilitzar la IA amb les metodologies existents per predir millor i més ràpid, però també com donar tota la informació de què disposem per tal que es puguin prendre decisions a temps en benefici de la societat. No podem continuar desenvolupant serveis sense pensar en com presentar i traspassar la informació perquè sigui útil per a la ciutadania i tots els sectors. Per exemple, si un país decideix incrementar la penetració de les energies renovables al territori, cal que sàpiga com afectarà el canvi climàtic el vent, la velocitat, en algunes zones. O si una regió opta per les fotovoltaiques, ha de tenir clar en quines zones augmentarà la nuvolositat perquè es produirà un canvi de circulació atmosfèrica a llarg termini per tal de preveure-ho i decidir on implementar les instal·lacions.

Com fan les prediccions?

— Són molt complexes i es nodreixen d’un munt de factors. Per començar, observacions que són caríssimes d’obtenir i procedeixen de diverses fonts, des de xarxes de radars meteorològics fins a globus, drons, satèl·lits. I a més calen dades globals, perquè el clima està connectat, i per saber quin temps farà a Catalunya o si plourà, cal saber, per exemple, l’estat de l’atmosfera als pols o com es comporta el sòl i la vegetació a cada zona. Amb totes aquestes dades validem els models que fem servir, bessons digitals de la Terra. Per fer-ho, necessitem supercomputació, com ara el superordinador MareNostrum que tenim a Barcelona. I, per últim, cal un equip multidisciplinari de gent molt i molt especialitzada capaç de desenvolupar els models i fer anàlisi de dades que permetin saber fins a quin punt els resultats dels models són fiables.

Sovint el canvi climàtic s’associa en l’imaginari col·lectiu a óssos polars famolencs.

— Tenim al cap la idea que hem de salvar el planeta, però el planeta no necessita ningú que el salvi, ja té el seu recorregut, que ve de molt lluny, i continuarà més enllà de nosaltres. El que hem de fer és salvar-nos nosaltres, la societat tal com la coneixem. El que ens hem de plantejar és què volem: ¿una societat on hi hagi més conflicte, o on la gent pobra ho passi pitjor, o països com el nostre siguin menys competitius? Perquè ¿què passa si en l'àmbit agrícola no ens adaptem a un futur en què cada estiu i cada primavera farà més i més calor i no plourà? Sabem que això passarà. Sabem quines zones patiran més. No podem parlar de model econòmic per a Catalunya sense ser conscients que l’entorn en què es desenvoluparà està canviant, perquè això es tradueix en llocs de treball, en més riquesa o pobresa, en més igualtat o desigualtat.

En quin sentit?

— El canvi climàtic afecta els més vulnerables. La gent gran, sense recursos, amb el sistema immunitari compromès. I no podem obviar les malalties transmeses per vectors. Hi ha hagut morts aquest estiu per febre del virus del Nil al sud d’Espanya, Romania, Itàlia, fins i tot Àustria. El virus es transmet per picades de mosquit i està a tot l’arc mediterrani. A Catalunya tenim el mosquit i és probable que el virus ens arribi. De fet, els arrossars del Delta ja es tracten per evitar les larves d’aquest mosquit. Al final es tracta d’això, d’adaptar-nos a un entorn on ens haurem d’enfrontar a aquests tipus de riscos.

¿Pot posar algun exemple de sector amb què estiguin col·laborant per fer aquesta adaptació?

— El del vi a Catalunya, amb molt de valor afegit. Els vinicultors estan molt conscienciats del risc a què s’enfronten i saben que s’hi han d’adaptar per continuar sent competitius. Des del BSC intentem transformar la informació de què disposem en indicadors que siguin rellevants per a ells; fem alguns experiments amb els models climàtics d’aspectes rellevants, com ara la sequera dels darrers tres anys a Catalunya. Sabem com és, l’hem experimentat amb el model i podem simular-la en les condicions que tindrem al territori el 2050, quan tindrem més CO₂ a l’atmosfera i més radiació al terra que farà que s’evapori més aigua. Així podem saber quin serà l’impacte en la zona de producció vinícola, perquè així els productors puguin estimar quant de temps podran mantenir els processos de creixement del raïm i la vinificació. Els centres com el BSC estem per resoldre problemes a la societat.