Plànol de Pere d’Alcàntara Penya de 1869
Al plànol hi figuren retolats tots els carrers de la ciutat, les fortificacions, els quarters, les parròquies, els convents, els hospitals, les indústries més importants...
PalmaPere d’Alcàntara Penya (Palma, 1823- 1906) fou un personatge polifacètic: dibuixant, gravador, matemàtic, periodista, poeta, historiador... Tot i ser advocat de formació, va entrar per oposició del 1854 al Cos de Mestres Majors de Fortificacions i Edificis Militars, on exercí el càrrec de mestre major fins a l’any 1880. Aquest plànol manuscrit està signat el 19 de juliol de 1869.
Algunes de les reformes eclesiàstiques de la desamortització ja es poden començar a apreciar en aquest mapa. Per exemple, el convent de Sant Francesc de Paula s’esbucarà i donarà lloc a la plaça de la Reina. L’esbucament del convent de Sant Felip Neri, juntament amb la demolició de l’edifici de la Inquisició, donarà pas a la plaça Major. Altres transformacions serien les del convent de Nostra Senyora del Carme, que donà pas al carrer Sant Elies, o la del convent de Nostra Senyora de la Misericòrdia, transformat més tard en el Banc d’Espanya.
D’una part del monestir de la Consolació sorgirà la plaça de Quadrado. Al solar de l’antic monestir de Nostra Senyora de l’Olivar sorgirà el mercat de l’Olivar; i la urbanització de l’hort de Sant Francesc deixarà pas a la plaça del mateix nom, a més d’alguns carrers i altres equipaments al seu entorn.
La resta dels convents es transformaren en espais lliures o en altres equipaments: els Caputxins, en presó; els Trinitaris, en hospici dels pobres (i, posteriorment, en residència i església de l’oratori de Sant Felip Neri) i el de Sant Agustí, en quarter d’Intendència.
