Història
Societat13/08/2022

Plànol i vista marítima de la ciutat de 1831

D’autor desconegut, va ser gravat pel prevere Lorenzo M. Muntaner. A la part superior hi ha un gravat d’una vista en perspectiva de la ciutat des de la mar

Palma XXI
i Palma XXI

PalmaA la part inferior, amb el títol Succinta Notícia de Palma, una detallada descripció diu: “Els romans li concediren privilegis de colònia. Conquerida després l’illa pels àrabs, aquests varen fer Palma cort dels seus reis, i ho va ser també successivament d’alguns reis descendents del Sr. Jaume I d’Aragó, qui l’havia conquerit l’últim dia de l’any 1229, i ha quedat capital de les Balears i Pitiüses. Situada a la vora de la mar, i a l’interior de la badia del seu nom, té bon port, segur i capaç per a naus grans. És bella i la seva fortificació, a la moderna, amb vuit portes. Les places, carrers i passejos són bells, i magnífics els seus temples, palaus i altres edificis, especialment la catedral, la casa llotja i la consistorial. És residència de les autoritats i tribunals superiors. Hi ha a Palma hospicis, hospitals, col·legis, acadèmia de belles arts, societat econòmica, escola nàutica, enllumenat, fàbriques i altres establiments. Hi ha al seu terme sis parròquies: 5.437 cases; 8.191 veïns; 36.008 ànimes. Latitud N 39º 34’30” Longitud E de Madrid 6º 23’30”. El seu territori arriba a 20.231 quarterades de 10.000 vares quadrades cadascuna; on hi ha 10.740 secà; 2.850 d’horta i regadiu; 1.840 d’oliverar; 354 de vinya i 4.447 de muntanya i selva”.

La llegenda lateral a la part dreta, amb l’epígraf Fortificacions i edificis, indica, amb 25 lletres majúscules i 72 minúscules, una relació dels punts preferents (p.ex. A. Porta del Moll; G. Seminario, U. Hornabeque; etc.). Al lateral esquerre es fa una relació d’un total de 202 carrers i places, distribuïts en quatre zones anomenades “Cuartel de Santa Cruz”, “Cuartel de San Jayme”, “Cuartel de la Merced” i “Cuartel de Santa Clara”.

Cargando
No hay anuncios

Al mapa podem veure la plataforma del Mirador (Y), a la murada marítima pròxima a la catedral, que s’afegeix a la plataforma del Rosari (Z), que ja apareixia en molts plànols anteriors de l’època. El port presenta ampliacions i un intent de tancar-lo amb un nou dic.