El plàstic s’estén a les copes dels arbres i els ocells en fan més nius

PalmaQuan pensam en plàstics en el medi ambient, ens ve al cap la presència a la mar. No obstant això, aquest material s’estén a les copes dels arbres. A les Illes, és “habitual” trobar-hi trossos als nius de milana, confirma el responsable de l’àrea de conservació de GOB Mallorca, Toni Muñoz. “A Menorca fa més de 30 anys que estudiam aquesta espècie i sempre n’hem vist”, constata el membre de la Societat Ornitològica de Menorca (SOM), Josep Capó. Tot i això, a causa de l’activitat turística i el trànsit marítim, entre d’altres, de cada vegada hi ha més fems i plàstics escampats per la natura i s’han observat restes plàstiques a nius d’espècies com la primavera o el pardal, on “no era tan habitual trobar-ne”, afegeix.

Alguns ocells agafen plàstics per crear els nius perquè els confonen amb recursos naturals –la milana reial fa servir guants perquè pensa que són pells d’animals morts– o bé perquè consideren que el material podrà aportar comoditat o altres propietats al niu. “En vaig veure un que tenia com a base un tros de paper de plata. En aquest cas era impossible que s’hagués confós”, explica el professor honorari de l’Institut Cavanilles de la Universitat de València, José Antonio Gil-Delgado. Altrament, el tècnic de la Fundació Voltor Negre, Pep Tapia, considera que portar plàstics al niu depèn “d’així com és l’ocell”. “Per molt de plàstic que hi hagi a l’entorn natural, el voltor no n’agafarà, però pràcticament a tots els nius de milana n’hi ha”, especifica. També és possible que el plàstic acabi dins el niu de manera accidental perquè el material natural que empren per construir-lo està contaminat. “Les àguiles peixateres agafen posidònia per donar-li esponjositat, i si conté bocins de plàstic també els agafen i acaben allà dedins”, comenta Muñoz.

Un estudi elaborat per l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de València (ICBiBE) determina que el gafarró que viu en espais agrícoles selecciona els filaments més petits i evita els de color negre perquè absorbeixen la calor. No obstant això, a les Balears no se sap quina selecció fa cada espècie perquè “falta informació” lamenta el coordinador d’ornitologia de GOB Mallorca, Manolo Suárez. “No hi ha estudis sobre nius perquè no s’hi ha fet feina”, afegeix.

Pel que fa als espais agrícoles, les espècies que hi fan els nius empren els plàstics que els pagesos fan servir per tapar els plantons i quan s’espenyen, en queden bocins per tot. Si bé, els agricultors de l’Associació de la Producció Agrària i Ecològica de Mallorca (APAEMA) fa sis anys que empren un biofilm biodegradable perquè quan es degradi no en quedi cap traça i d’aquesta manera eviten que les aus en puguin agafar. Per altra banda, els ocells que s’alimenten d’animals morts, en algunes ocasions pugen als nius els cròtals de les presses. “Enguany hem vist un cas molt curiós d’un voltor que en va dur un i va intentar donar-li al pollet perquè s’ho menjàs”, conta Tapia. “Per això, sempre recomanam als pagesos que, si han de deixar els animals morts perquè els voltors se’ls mengin, els ho llevin”, afegeix. Les aus que fan la posta a entorns propers a la Mediterrània –un lloc on segons el Fons Mundial per la Natura hi ha 1,25 milions de fragments de plàstic per metre quadrat– empren traces de plàstic que agafen de dins la mar o de zones properes com taps de botella o fils de pescar, entre d’altres.

Emprar residus per fabricar els nius també pot ser perillós. Els ocells poden arribar a ingerir-los sense voler o es poden enganxar fins a amputar-se alguna part del cos o morir. “Hem trobat pollets que estaven enredats i hi ha hagut casos d’amputació perquè tenien fils o cordes enganxades a les potes”, ratifica Muñoz.

Error del sistema

“Si es troben plàstics als nius dels ocells és perquè hi ha un error en el disseny del sistema d’un sol ús”, troba la coordinadora de Rezero Balears, Roser Badia. “Si les empreses que els produeixen n’haguessin d’assumir els impactes no els produirien”, insisteix. La plastificació innecessària de molts de productes augmenta directament la quantitat de residus que es troben escampats per la natura. “Com més plàstic hi hagi, més interaccionaran amb ell els ocells i més n’hi haurà dins els nius i a l’estómac de moltes espècies”, sentencia l’investigador de la Universitat Europea, Álvaro Luna.