Entra en vigor la prohibició dels plàstics d'un sol ús, però la restauració se'n salva

Bosses, plats, coberts, canyetes i càpsules de cafè fetes de plàstic d'un sol ús. Aquests són alguns dels productes que hauran de desaparèixer dels comerços illencs a partir d'aquest dissabte amb motiu de l'entrada en vigor dels articles de la Llei de residus de les Balears que pretenen que es deixin de fer servir. Els bars, restaurants, cafeteries i hotels també hauran de servir menjar i beguda sense estris d'un sol ús, però mentre duri l'estat d'alarma podran continuar oferint monodosis de quètxup, sucre i d'infusions -entre altres aliments- en sobres de plàstic per motius de salut pública.

"Vull pensar que la majoria dels sectors compliran la normativa o està en camí de fer-ho. No serà de cop, però a partir d'ara es començaran a veure els canvis", explica el director general de Residus i Educació Ambiental del Govern, Sebastià Sansó. Considera que d'ençà de l'aprovació de la llei el 2019 la ciutadania ha anat assumint la necessitat de desplegar-la, i detalla que en els darrers mesos han atès més de 2.000 consultes per saber com adaptar-s'hi. De fet, fonts de l'Associació Nacional Grans Empreses de Distribució (ANGED), que aglutina cadenes com ara Carrefour, Eroski, El Corte Inglés i Alcampo, confirmen que han estat treballant "intensament" i en col·laboració amb el Govern per complir la normativa i vendre únicament els productes autoritzats. Els fabricants de càpsules de cafè, a més, s'han compromès a crear ben aviat un sistema de recollida específic perquè aquests envasos siguin eliminats i reciclats, segons fonts del Govern.

Una altra gran cadena d'alimentació que assegura que s'està adaptant a la llei és Mercadona, que el 2020 va eliminar les bosses de plàstic d'un sol ús a tots els supermercats que té a Espanya i ja ha retirat dels establiments balears els productes de parament de la llar fets d'aquest material, segons fonts de l'empresa. El març de l'any passat el president de la companyia, Juan Roig, va anunciar un pla basat en tres eixos a complir abans del 2025: reduir un 25% l'ús de plàstic en els envasos de la marca pròpia Hacendado, que tots els que s'usin siguin reciclables o compostables i que es reciclin al 100%. Mercadona té previst invertir 140 milions a tot l'Estat en els pròxims quatre anys per complir aquests objectius, que en el cas de la substitució del plàstic per paper als bastonets de les orelles -com estableix la llei de residus balear- permetrà estalviar-ne 15 tones cada any. La cervesera Estrella Damm també complirà amb la prohibició de distribuir paquets de llaunes o botelles subjectades amb plàstic, una limitació que entra en vigor dissabte. Des de l'1 de desembre de l'any passat l'empresa produeix totes les anelles amb cartó biodegradable, cosa que permetrà reduir més de 260 tones de plàstic anuals.

Però no tots els sectors afectats per les noves restriccions preveuen complir-les. Fonts de la patronal Restauració CAEB admeten que no seran a temps d'eliminar les monodosis malgrat el marge addicional que els ofereix l'estat d'alarma. "Els restauradors no pensen en aquest tema i ho tenen una mica al marge", comenten les mateixes fonts, i apunten que, de 600 associats que té l'entitat, en els darrers mesos només tres han demanat informació sobre com adaptar-se a la normativa. "La llei donava dos anys de marge, però d'aquests gairebé un any i mig ha estat marcat per la pandèmia", destaquen des de la patronal, i recorden que molts bars, cafeteries i restaurants de les Illes encara tenen moltes monodosis acumulades perquè han hagut de tancar en diverses ocasions pel covid-19.

Sebastià Sansó diu que són "sensibles" a la situació econòmica provocada pel coronavirus i que per això no preveuen sancionar tot just entrin en vigor les noves limitacions, però prorrogar l'eliminació de monodosis o altres mesures de la llei no és una opció. El director general adverteix que a partir de dilluns ja hi haurà inspectors del Govern que començaran a visitar establiments per veure si es compleixen les noves prohibicions, però durant una primera fase es limitaran a informar. "La nostra intenció no és recaptatòria", afirma, i afegeix que després de donar un marge d'uns mesos sí que obriran expedients sancionadors. El règim de sancions aplicables és el que regula la legislació bàsica de l'Estat en matèria de residus i sòls contaminats, a excepció de les multes. Aquestes seran des de 300 euros fins a 9.000 per les infraccions lleus; fins als 300.000 euros per les greus i fins a 1.750.000 euros per les considerades molt greus.

El Consell de Govern preveu aprovar ben aviat la creació de l'Oficina de Prevenció de Residus, segons avancen fonts de l'Executiu balear. La posada en marxa de l'ens està prevista a la llei amb l'objectiu de promoure la reutilització i el reciclatge, la recerca d'aliances entre entitats involucrades en la gestió de residus i l'atenció de consultes sobre economia circular. Entre altres funcions, l'oficina disposarà d'un observatori de dades per poder fixar objectius que milloren la gestió dels residus. També impulsarà campanyes d'educació ambiental i donarà suport als ajuntaments perquè apliquin la normativa. De fet, a partir de dissabte serà obligatori l'ús de productes de neteja naturals i ecològics als contractes o compres que facin les administracions públiques. En els edificis públics s'hauran d'instal·lar fonts d'aigua potable o oferir aigua en envasos reutilitzables, mentre que als centres sanitaris i educatius es permetrà la comercialització d'aigua en envasos d'un sol ús preferentment reutilitzables o compostables.

Prohibida la pasta de dents amb microplàstics

Dissabte també es començarà a perseguir la venda de productes cosmètics que continguin microplàstics o nanoplàstics com ara alguns exfoliants facials, sabons, pasta i blanquejadors de dents. Això també afecta netejadors de superfícies dures, de bany i d'acer inoxidable. Les versions no recarregables de cartutxos i tòners d'impressores i fotocopiadores tampoc es podran comercialitzar, i només es podran vendre els encenedors que com a mínim tinguin 3.000 enceses. Els punts de venda i els envasos de les tovalloletes humides hauran d'incorporar informació clara i suficient sobre les dificultats que impliquen a l'hora de ser gestionades com a residu i els impactes nocius que tenen en el medi si són llençades pel clavegueram. En els edificis públics no es podran distribuir botelles de plàstic, de vidre no reutilitzable, brics o tassons d'un sol ús.

Tant els comerços com els bars, restaurants, cafeteries i hotels no podran distribuir bosses de plàstic lleugeres d'un sol ús a partir de dissabte. Preferentment, s'utilitzaran altres materials i únicament es podran distribuir envasos o bosses de plàstic compostables molt lleugeres sempre que es destinin únicament a productes alimentaris per prevenir el malbaratament i per qüestions d'higiene o seguretat. Com a alternativa, la Direcció General de Residus proposa fomentar que els clients duguin les seves bosses reutilitzables, carretó, senalla o motxilla per emportar-se la compra. Per evitar l'ús de bosses lleugeres compostables, es pot permetre als usuaris que duguin carmanyoles per comprar a pes productes frescos i oferir bosses i malles de tela reutilitzables.

Cal recordar que el Tribunal Constitucional va donar la raó al Govern en la discrepància que mantenia amb l'executiu espanyol respecte de la constitucionalitat de la prohibició de les bosses de plàstic d'un sol ús. Ambdues administracions varen acordar a través de la Comissió Bilateral de Cooperació l'octubre del 2019 que esperarien la sentència del tribunal relativa a la impugnació plantejada per l'Estat als articles de la llei de residus de Navarra que plantejaven la mateixa mesura. Finalment, el Constitucional va reconèixer que la Comunitat Foral va actuar dins el marc de les seves competències prohibint, abans que ho fes l'Estat, les bosses de plàstic d'un sol ús per preservar el medi ambient. D'aquesta manera, la sentència admetia la tesi defensada pel Govern, que estableix que les comunitats autònomes tenen la potestat d'establir mesures més restrictives que el govern espanyol en matèria de protecció ambiental.

La llei de residus ha catapultat les Balears com a referent europeu i ha suscitat l'interès d'altres comunitats autònomes com ara Euskadi i el País Valencià. Malgrat això, la normativa protegeix els interessos econòmics de Tirme, l'empresa concessionària del Consell de Mallorca que gestiona la incineradora de Son Reus. El document diu que no s'ha de "trastocar" l'equilibri econòmic i financer de Tirme, que ha de cobrar sempre per anar recuperant inversions i despeses d'explotació de les instal·lacions; a més de beneficis per la crema de residus.