La Plataforma d'Entitats contra l'Ordenança (In)Cívica critica que la norma "ataca els més vulnerables"

PalmaLa Plataforma d'Entitats contra l'Ordenança (In)Cívica s'ha reunit avui a la plaça de Cort per dur a terme un acte reivindicatiu contra aquesta norma perquè, a parer seu, "vulnera drets fonamentals humans". L'Ordenança Cívica va ser aprovada el mes de gener passat en un ple municipal de l'Ajuntament de Palma amb els vots favorables del PP i Vox, però que encara no ha entrat en vigor.

El portaveu de l'Associació Nou Circ Social, David Peralta, ha denunciat que el que Cort pretén amb la nova Ordenança Cívica és tirar pallassos, manyagues, malabaristes i artistes de carrer "a la mar sense flotador".

Al seu entendre, l'objectiu de l'Ajuntament amb l'Ordenança Cívica és "criminalitzar l'artista" amb un articulat de la norma "molt greu", que diu que "l'artista no podrà fer exercicis que incitin a la violència", quan, ara com ara, ha destacat, "no hi ha hagut cap incidència en els darrers dotze anys de carnet de carrer, ni denúncia, ni conflicte violent".

Així mateix, Peralta ha aclarit que aquest dimarts han sortit al carrer per la "vulnerabilitat dels drets humans que suposa tota l'Ordenança Cívica" que defensen el PP i Vox. "Estam fent passes enrere perquè s'eliminarà l'espai de reunió per als ciutadans". Per aquest motiu, ha instat el batle de Palma, Jaime Martínez, a "recapacitar": "Nosaltres som residents d'aquesta ciutat fa cinquanta anys i no aturarem", ha llançat com a missatge al primer edil.

"La cultura és patrimoni de la humanitat"

La presidenta de l'Associació de Músics dels carrers de Mallorca, Mabel Chavarino, ha aportat que en aquest moment a Palma hi ha unes 40 llicències per a solistes i duos i un parell de bandes autoritzades "encara que als carrers n'hi ha moltíssims més", ha dit. A més, com a delegada de l'Associació de Músics Professionals d'Espanya (AMPE), ha puntualitzat que aquesta els "dona suport absolutament" i, fonts de la mateixa AMPE reivindiquen que "la música és cultura i la cultura és patrimoni de la humanitat". "Llavors, la música el que fa al carrer és acostar aquesta cultura, aquest patrimoni de la humanitat als ciutadans", ha defensat Chavarino.

Amb relació a les pròximes passes a tirar endavant, fins a la previsible aprovació definitiva de la nova Ordenança Cívica, Chavarino ha recordat que, de moment s'han presentat al·legacions a la norma, s'han manifestat i estan recollint signatures a través de la pàgina web change.org i de manera física en diversos punts de la ciutat. En aquests moments, la iniciativa llançada a change.org fa just una setmana ja té més de 500 signatures recollides.

A més dels artistes de carrer, que aquest dimarts han duit a terme un acte reivindicatiu a la plaça de Cort i que ha consistit a fer en directe el programa 'Tu ni hi vals', que preveu lliurar a l'Ajuntament de Palma el premi "tirar-nos a la mar sense flotador", que és el que, segons la seva opinió, el Consistori vol fer amb ells. Hi participen altres col·lectius contraris a la nova Ordenança Cívica, com són la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) a Mallorca i els caravanistes de Son Güells i de Son Hugo.

Reivindicacions dels caravanistes

El portaveu dels caravanistes de Son Güells, Javier González, ha lamentat que sembli que "no està en els plans del batle de Palma solucionar un problema tan greu" com el que, a parer seu, provoca la nova Ordenança Cívica.

"Potser hem de deixar les caravanes fora de Palma, però no ens n'anirem de la ciutat", ha afirmat González, a més d'advertir que "entre les seves probabilitats" hi és acudir als tribunals. El portaveu ha assegurat que tiraran "endavant" per lluitar contra aquesta normativa, i que tenen "el suport de la ciutadania" que "veu que el futur dels seus fills i nets està en risc".

A més, Àngela Pons, una membre de PAH, assegura que aquesta ordenança simbolitza "un atemptat contra la democràcia", perquè "impedeix que els ciutadans puguin gaudir dels carrers". Segons Pons, aquesta norma "ataca les persones més vulnerables". També ha volgut denunciar que a Palma hi viuen més de 400 persones dins caravanes, entre les quals hi ha famílies amb menors a càrrec seu.