El Moviment per l'escola en català avisa que farà les mobilitzacions que trobi "oportunes"
L'entitat adverteix que "estam en emergència lingüística i cal actuar ara"
PalmaLa Plataforma per la Llengua adverteix que les Balears estan en una "emergència lingüística" i exigeix a la societat i a les administracions que "actuïn ara". Així ho ha dit el delegat de l'entitat, Ivan Solivellas, durant una roda de premsa en la qual s'ha presentat el Moviment per l'escola en català. Una de les accions que s'ha donat a conèixer és la carta oberta en la qual reclamen que la futura llei d'educació indiqui que almenys la meitat d'hores de classe siguin en la llengua pròpia. "Si no es té en compte la llengua catalana, amb un mínim del 50% de l'ensenyament en català i amb el compromís d'anar augmentant-lo, farem les mobilitzacions que considerem oportunes", ha dit.
Aquest Moviment està format per la Plataforma per la Llengua, l'Obra Cultural Balear de Formentera, l'Institut d'Estudis Eivissencs, el Moviment Menorca Edu 21 i els sindicats Alternativa, STEI i Unió Obrera Balear. A la carta recorden que en els darrers 15 anys el català ha anat perdent parlants i ús social. Davant aquest fet, l'entitat reclama que el català sigui l'eix vertebrador del sistema educatiu, i exigeix a les administracions que compleixin amb les seves obligacions legals de promoure'l i defensar-lo.
El representant de l'STEI, Sebastià Bonet, ha apuntat que l'administració hauria de fer passes per defensar la llengua i considera "molt important millorar-ne la presència oral entre els alumnes". En aquest sentit, la delegada del sindicat Alternativa, Xisca Prats, ha exigit que la presència de la llengua catalana "vagi augmentant". I per aconseguir-ho, recalca la necessitat de "fer èmfasi en el compliment del Decret de Mínims".
En concret, la carta del Moviment demana al govern espanyol que reconegui la pluralitat lingüística i cultural de l'Estat com un bé immaterial que s'ha de conservar. Exigeix al Parlament i conjunt de grups parlamentaris de les Balears que aprovin una llei d'educació que impulsi l'ensenyament del català en general, mentre que al Govern li demana enfortir l'espai comunicatiu en les emissions dels mitjans públics dels territoris de parla catalana, entre altres. En aquest sentit, considera que l'administració ha de complir "amb les seves obligacions legals de promoció i defensa del català" i demana als ciutadans, famílies i centres educatius "que s'hi sumin".