Plataforma per la Llengua reclama al Govern una campanya pels drets lingüístics a la sanitat
La presidenta Marga Prohens ha valorat de manera "positiva" el plantejament. Ara bé, no hi ha hagut acord en relació a la retirada del Pla de segregació per raó de llengua
PalmaPlataforma per la Llengua ha reclamat al Govern crear una campanya amb l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) per promocionar i fomentar els drets lingüístics en l'àmbit sanitari, dirigida tant a pacients com al personal sanitari. Així ho ha assenyalat aquest dimecres el delegat a les Balears de Plataforma per la Llengua, Ivan Solivellas, després de ser rebut en audiència per la presidenta del Govern, Marga Prohens. Segons ha explicat Solivellas, Prohens ha considerat "positiva" la proposta i ha indicat que "no hi hauria cap problema" per aplicar-la.
L'objectiu de la campanya és que els professionals sanitaris sàpiguen que no poden discriminar ningú per parlar una llengua o una altra i els pacients coneguin els seus drets, ha explicat. Per la seva banda, Prohens ha valorat positivament la trobada, que ha qualificat de "sincera i cordial", i ha destacat que malgrat l'existència de discrepàncies, com les que hi ha amb el Pla pilot de segregació lingüística, hi ha punts de treball que s'han d'estudiar.
Pendents dels centres adherits al Pla de segregació lingüística
Solivellas ha demanat a Prohens que retiri el Plai ha lliurat un document a la presidenta amb arguments que "demostren que no és una bona proposta política". "Des de la discrepància, han dit que ho revisaran", ha assegurat Solivellas. Cal recordar que l'entitat ha presentat davant el Tribunal Superior de Justícia de les Balears un recurs contra el Plai n'ha reclamat la suspensió cautelar. Ara per ara, la Conselleria d'Educació encara no ha dit quants centres s'hi ha sumat finalment, malgrat que es preveu que l'adhesió sigui escassa, d'acord amb les enquestes fetes pels sindicats a les diferents escoles.
Els representant de Plataforma han insistit que el Pla "incompleix la Llei de normalització lingüística, que impedeix separar els alumnes per motiu de llengua, i contravé també el Decret de mínims i la mateixa Llei d'educació de les Balears, així com l'Estatut d'Autonomia, que compromet els poders públics a normalitzar l'ús de la llengua pròpia". De la mateixa manera, el Pla "va en contra del que preveu la LOMLOE, partidària de compensar les carències en el coneixement de les dues llengües i de garantir que els alumnes acabin assolint una competència lingüística similar en tots dos idiomes". "Això, però, no es dona en l'actualitat.", ha defensat.
Plataforma també ha demanat que es faci un estudi per veure quina és la presència del català a les aules "abans de fer propostes" i a fer proves d'expressió oral en el marc dels informes de l'Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE), una qüestió que, segons ha dit el delegat, està previst que així es faci.
Per altra banda, ha proposat reunir-se amb el Govern una vegada a l'any, com a mínim, per tractar les discriminacions lingüístiques als catanoparlants i veure quines mesures s'haurien de prendre per evitar-les. Finalment, han reclamat formar part del Consell Social de la Llengua Catalana i que s'impulsi l'ús del català a la Formació Professional, en sintonia amb el manifest subscrit amb la UGT per reclamar un pla de xoc que garanteixi el dret laboral dels estudiants d'FP a aprendre el seu ofici en català.