La Plataforma per la Memòria Democràtica fa una crida per a una gran mobilització el 2 de juny

PalmaLa Plataforma per la Memòria Democràtica de les Balears ha anunciat aquest dilluns una gran mobilització el 2 de juny, a les 19 h, a la plaça de Cort per protestar contra la derogació de la Llei de memòria democràtica acordada pel PP i Vox aquesta legislatura. "Serà un clamor en favor dels drets humans i pel reconeixement dels drets de les víctimes del feixisme", ha assenyalat la portaveu de la Plataforma, Maria Antònia Oliver. El lema de l'acte serà 'Sense memòria no hi ha democràcia'. Aquesta entitat està formada per més de cinquanta organitzacions en defensa de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme a les Illes.

Oliver ha criticat que "la voluntat manifestada pel PP i l'extrema dreta de Vox de derogar la Llei de memòria i reconeixement democràtic de les Illes Balears és una decisió greu, que afecta els fonaments de la nostra democràcia", i ha instat tota la societat a participar en aquest acte "per dir als poders públics que la memòria democràtica no es toca". La portaveu ha explicat que la norma "basa el seu articulat en els principis dels drets humans" i ha recordat que el relator especial de l'ONU per a la veritat, la justícia, la reparació, les garanties de no repetició i la memòria, Fabián Salvioli, la va lloar i la va considerar un exemple a seguir en l'aplicació de lleis i polítiques públiques de memòria democràtica.

"És una llei que ha estat acceptada positivament per part de la societat i que defensa els drets de les víctimes, obliga la retirada de simbologia franquista i va especialment encaminada a la reparació i a garantir la no-repetició", ha continuat Oliver, a més de recordar que "la norma va ser aprovada amb el vot a favor del PP", el qual "ara es deixa arrossegar per la reivindicació del règim franquista que fa l'extrema dreta". "És la mateixa extrema dreta que nega la violència masclista, que ataca la nostra llengua i que propaga discursos racistes i homòfobs", ha lamentat Oliver.

La portaveu també ha assenyalat que "les Nacions Unides han enviat un primer avís als pactes del PP i Vox per les seves polítiques contra la memòria democràtica al País Valencià, l'Aragó i Castellà i Lleó". "El segon avís el donaran ara els ciutadans de les Illes Balears al carrer. La concentració del 2 de juny serà un clam de la societat a favor de les víctimes i de les famílies, i contra el menyspreu als drets de milers de persones que defensaren la democràcia i els drets humans, i que donaren la vida per ells", ha manifestat Oliver. "Exigim al Govern que rectifiqui aquesta decisió, quan encara és a temps. I reiteram com a societat civil el rebuig al feixisme, la solidaritat amb les víctimes i el compromís amb els drets humans i la memòria democràtica", ha afirmat.

La derogació, a càrrec de l'extrema dreta

El PP i Vox varen pactar la supressió d'aquesta norma –està en vigor des del 2018– perquè la consideren partidista, encara que sí que mantindran la Llei de fosses. La formació d'extrema dreta, que sustenta l'Executiu de Marga Prohens, ja té a punt la primera redacció del text per derogar la llei i l'ha enviada a la direcció estatal (que revisa tots els textos parlamentaris del grup) perquè li doni la validació definitiva.

L'acord de governabilitat signat entre el PP i Vox és clar en el seu punt 48: “Es derogarà la Llei 2/2018 (...) de memòria i reconeixements democràtics de les Illes Balears, i se cercarà sempre la reconciliació, evitant la manipulació històrica i l’ús partidista de les víctimes i del drama de l’enfrontament civil". El pacte també remarca que "s'evitarà la destrucció de monuments i d'elements històrics, procurant-ne el manteniment correcte i el coneixement dins del context històric".

La Llei de memòria democràtica de les Illes aborda el reconeixement i la difusió de la història de la Guerra Civil i el franquisme a les Balears. Entre altres qüestions, regula el cens de víctimes del franquisme i el de simbologia franquista, com també la seva retirada; l'accés a informació en els casos de desaparicions forçoses d'infants; la investigació científica i la divulgació de memòria democràtica; la reparació i el reconeixement a les víctimes; la protecció del patrimoni documental i bibliogràfic i un règim sancionador per als actes contraris a la memòria democràtica i d'apologia del franquisme.

Totes les comunitats, excepte Madrid, Galícia, Múrcia i Castella-la Manxa, tenen lleis de memòria pròpies. Però Vox ha duit a terme una croada per derogar-la a les Balears, l'Aragó, el País Valencià, Castella i Lleó (en aquestes dues darreres comunitats, a través d'una llei "de concòrdia") i Cantàbria (on encara que governa el PP amb majoria absoluta, Vox ha presentat la iniciativa per suprimir-la). També a Extremadura l'extrema dreta ha pressionat el PP per derogar la llei, però en aquest territori ha topat amb la negativa dels populars, que de moment només preveuen fer-hi alguns canvis.