El 20% de les platges de Mallorca i Formentera van retrocedir mig metre per any la dècada passada
En la majoria dels casos es deu a rehabilitacions dirigides al turisme i l'esbarjo, mentre que altres vegades és per un onatge més intens
PalmaL'Informe Mar Balear 2022 posa de manifest que el 20% de les platges de Mallorca i Formentera van retrocedir una mitja de mig metre entre 2002 i 2012, xifra que en el cas de Menorca i Eivissa se situa en un 10%.
La investigació detalla que Cala Millor i Cala Deià, a Mallorca, mostren retrocés, la primera a conseqüència de rehabilitacions dirigides al turisme i l'esbarjo, mentre que la segona ho fa a causa d'un onatge més intens.
En el cas de Menorca hi ha estudis fets a les línies de costa d'unes 52 platges, que mostren un major retrocés a Cala Blanca, la platja de Llevant de Son Saura, Cala en Porter, la Caleta i la platja de Son Saura.
Trànsit d'usuaris
També alerta que el trànsit d'usuaris i les construccions fetes a les platges, com ports i aparcaments, modifiquen els paràmetres naturals de sedimentació, com és el cas de l'Arenal i sa Ràpita, que acumulen sediments a les zones de port i presenten erosió a la resta de zones.
En aquest sentit, també indica que el Trenc mostra un major retrocés a les zones de major pas d'usuaris i hi afegeix altres zones costaneres d'interès turístic que també pateixen aquesta problemàtica com Cala Millor, Cala Blanca i Cala en Porter.
Pel que fa al trànsit d'usuaris, l'informe assenyala que, en el cas de Menorca, el nombre de visitants que reben les platges ha augmentat un 35% durant els darrers 20 anys i un 17% des del 2019, un fet que "amenaça" el balanç sedimentari d'aquests espais naturals.
Sistemes complexos
Per altra banda, l'estudi recorda que les platges formen "sistemes complexos, dinàmics i molt fràgils", que ajuden a protegir el litoral de les Balears i aporten beneficis ecològics, però també econòmics, a la societat de l'Arxipèlag.
Amb la finalitat d'establir una gestió adequada d'aquests espais naturals, l'Informe Mar Balear subratlla que és necessari conèixer-ne l'evolució sedimentària i la freqüentació per terra i mar, així com tenir un control sanitari de les aigües de bany.
De fet, alerta que la qualitat de les aigües de bany ha empitjorat des del punt de vista sanitari: a Eivissa la majoria tenen una qualitat inferior a excel·lent, a Menorca és insuficient, a Formentera és excel·lent i a Mallorca s’han registrat 47 incidències de recomanació de no bany el 2021.