Un de cada tres hotels de la Platja de Palma s’amplia
PalmaU n de cada tres hotels de la Platja de Palma executa o té en tramitació en aquests moments projectes de reforma i ampliació dels seus establiments. A l’empara del que permet la Llei turística aprovada l’any 2012, l’anomenada llei Delgado, i d’altres exempcions urbanístiques permeses també pel decret llei d’impuls a les zones turístiques madures i pel de Pla de Reconversió Integral (PRI) de la Platja de Palma, els hotelers han emprès un altre boom turístic en aquest nucli.
Les cadenes aprofiten la bona conjuntura actual en l’activitat del sector, però sobretot que el termini de vigència d’aquestes
disposicions, presentades pel Govern anterior com una manera d’incentivar la modernització de la planta hotelera, no s’exhaureix fins a l’any 2017 mentre no es derogui tota aquesta normativa.
Més places i de nova construcció
Així, a la Platja de Palma s’està ampliant un gran nombre d’hotels, mentre que també se’n construeixen de nous. El departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma ha concedit o té ara mateix en tramitació fins a 46 llicències d’aquest tipus només en aquest nucli del municipi. El conjunt dels projectes representa un augment de la planta hotelera de 3.840 noves places turístiques. D’aquesta quantitat, 2.163 llits provindrien de projectes d’ampliació d’establiments actuals i 1.677 s’oferirien a partir de la construcció de nous hotels. La xifra suposa un increment al voltant del 10% de les places hoteleres actuals de la Platja de Palma. Cap aquí s’ha dirigit la recerca d’una major qualitat de l’oferta que s’havia plantejat.
Els projectes d’ampliacions més grans que es tramiten ara mateix són els de l’hotel Pabisa Bali, que passa de 506 a 990 places; el de Grupotel Platja de Palma, de 266 a 510; i el del Riu Bravo, de 458 a 606. Pel que fa als establiments de nova
construcció prevists, tots de quatre i cinc estrelles, entre dos hotels del grup Hipotels i un altre de Promociones Llaüt -on el mes de setembre moriren dos treballadors en un accident-, sumen més de 1.500 places. La inversió privada en aquests projectes supera els 100 milions d’euros i 18 d’ells suposen un augment de la categoria de l’establiment.
El fenomen urbanístic que viu aquest nucli només s’explica per un seguit de normatives aprovades en els darrers anys i dirigides a facilitar com mai s’havia fet abans una reconversió i modernització hotelera, però que només s’ha acabat aconseguint a través de facilitar també les ampliacions. Després de l’anomenat decret Nadal, aprovat durant el darrer Pacte per agilitar la tramitació d’aquests projectes, la Llei turística del PP establí que els projectes de modernització d’hotels de quatre i cinc estrelles podien acollir-se a un augment de l’edificabilitat de fins al 20% per sobre del permès en els respectius planejaments urbanístics.
Creixement en altura
La llei considera com a projecte de modernització “qualsevol actuació dirigida a la millora de l’establiment o dels seus serveis”. L’eliminació d’una barrera arquitectònica, per exemple, es considera un projecte de modernització i, per tant, permet acollir-se a una ampliació de l’edificabilitat. Al marge d’aquest augment de l’edificabilitat que permet la Llei turística, el Govern anterior
també va aprovar el Decret llei d’impuls a les zones turístiques madures per donar encara més exempcions específiques a la Platja de Palma. Als establiments en aquest nucli, se’ls permet créixer en altura i fer ampliacions que suposin la construcció d’una o dues plantes més, fins a un màxim de vuit, i també en els seus edificis annexos. En les 46 llicències que ha concedit o tramita l’àrea d’Urbanisme de Cort, es preveu l’aixecament de fins a 27 noves plantes més en altura, sense comptar els hotels de nova construcció.
Aquest decret llei permet, així mateix, acollir-se a l’exoneració dels paràmetres territorials, urbanístics o turístics a aquells hotels que es construïren o s’ampliaren de manera il·legal en el seu moment. Almanco dos dels projectes en tramitació es troben en aquesta situació. Per complementar tot això, el Pla de Reconversió Integral (PRI) considera els establiments del nucli turístic com a hotels urbans, de manera que es donen més facilitats a l’hora d’haver de donar de baixa places turístiques per adquirir-ne de noves.
Joan Riera: “Es tracta d’un nou ‘boom’ turístic”
El gerent d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma, Joan Riera, manifesta haver-se sorprès per l’elevat nombre de projectes d’ampliació d’hotels a la Platja de Palma que es va trobar en tramitació al seu departament. “Es tracta d’un nou boom turístic”, considera Riera, que apunta a l’important augment de la planta hotelera que suposarà la seva execució. El gerent considera que les exempcions urbanístiques que preveu la legislació actual per a aquest tipus de projectes són vertaderament excepcionals, de manera que no és estrany que els hotelers n’estiguin aprofitant la vigència per executar totes aquestes ampliacions. “Sense gaire justificació de modernització”, diu, “poden fer ampliacions per sobre del permès en els planejaments urbanístics, aixecar més altures o legalitzar construccions”.
