Per què plora per una cosa quan en realitat és per una altra?

BanyolesUn dia són els pantalons, l’endemà l’esmorzar o la motxilla que no va bé... Sempre hi ha alguna queixa que acaba amb plor. Les llàgrimes que vessa l’infant, però, sovint no tenen res a veure amb el motiu que, aparentment, les ha desencadenat. El que li passa, en el fons, és una altra cosa: per exemple, que no vol anar a l’escola, que fa estona se li ha dit que no a allò que vol i ho manifesta més tard aprofitant una altra situació, o que s’ha enfadat amb un amic i en aquell moment no ho ha exterioritzat. La motxilla de l’inconscient es descarrega. Un garbuix d’emocions que tenen una única resposta: la maduració neurocognitiva està en procés.

Per què ho fa?

Les criatures no sempre saben el motiu real pel qual no estan bé. Determinar-ho requereix unes aptituds “massa elaborades”, relata la psicopedagoga i terapeuta, Anna Serra Dolcet. És a dir, que “l’infant s’adoni que plora per una raó diferent de la que ho fa demana unes capacitats d’autoconeixement i autoconsciència. Unes habilitats superiors que només es donen si totes les àrees cerebrals s’han desplegat”. El lòbul frontal, on hi ha aquests tipus de funcions, és el darrer a completar-se. Per tant, no serà fins a l’adolescència o l’edat adulta –a partir dels 20 anys– que es manifestarà “un major domini de l’habilitat de prendre consciència del que li passa, del control de si mateix, de la capacitat de gestionar-se emocionalment i de prendre decisions, entre d’altres”.

Ens enganya?

Si el plor no es correspon amb la situació que viu aquell instant concret, podria ser que portés vivències acumulades i les tregui de cop per a qualsevol cosa aprofitant que té al davant una persona de confiança. I és que les criatures no enganyen “de manera conscient” amb el seu plor, però, poden utilitzar-lo com una estratègia per aconseguir allò que volen fer. Serra Dolcet adverteix que cal anar amb compte perquè si els progenitors queden “aclaparats” per les llàgrimes i es deixen arrossegar pel desig no saludable de l’infant, ell s’acostumarà a agafar el plor per aconseguir tot allò que vol.

Plora per saturació?

Segons la psicopedagoga, el plor de les criatures expressa “com estan” en l'àmbit físic i vital. “Potser està cansat o té gana? Porta massa hores fora de casa? Hi ha un excés d’extraescolars i quan arriba a casa ja no queden forces per posar-se a fer res més?”, es pregunta. Si el nivell de saturació és alt, l’infant pot plorar per situacions que objectivament semblaria que no tenen motiu o que la resposta és “desmesurada”. “L’estrès fa disparar els nivells de cortisol i, aleshores, la irritabilitat i el mal humor s’incrementen”, argumenta.

Influeix dormir poc?

Si el plor i el malestar ocorren a primera hora del matí, un dels factors a revisar és si ha dormit les hores suficients. Hi ha nens que necessiten dormir més que d’altres. Durant el son és quan es regenera el sistema nerviós. “Hi ha molts infants i adolescents que dormen menys hores de les que necessiten i s’aixequen amb disposició al cansament, irritabilitat, mal humor...”, admet Serra Dolcet. Una problemàtica invisible –que ve a ser com un empatx del sistema nerviós que acumula estrès per massa extraescolars, per anar a dormir tard o pantalles, entre altres factors–, que genera aquest tipus de símptomes, com el plor, que es manifesten a través del comportament.