Pluviòmetres a l’espai

GeògrafEl passat dia 9 d’octubre va ploure amb intensitat i persistència al Llevant de Mallorca. Si observam la figura 1, veurem que també ho va fer a molts altres indrets del nostre planeta, sobretot damunt la mar. La figura representa la precipitació acumulada en mm durant dia 9 d’octubre a tota la Terra. La llegenda representa els valors màxims de precipitació en color vermell -alguns indrets arribaren a acumular fins a 358 mm. A tall d’exemple ens podem fixar en la pluja lligada al monsó al nord-est de l’Índia i també dels efectes d’un cicló al sud-est de la península aràbiga, entre d’altres. També es pot observar cartografiat a la figura 2 l’episodi d’intenses precipitacions que tingué lloc a bona part de la Mediterrània occidental.

La particularitat d’aquestes mesures de precipitació és que han estat calculades a partir de dades enregistrades per diferents satèl·lits. Fent un bot en el temps, l’any 1997, la NASA, amb l’agència d’exploració aeroespacial japonesa (JAXA), va engegar el projecte anomenat Tropical Rainfall Measuring Mission (TRMM) amb l’objectiu de monitoritzar la precipitació a les zones tropicals. La seva cobertura quedava, per tant, limitada -d’una manera folgada- a latituds homònimes, entre els 35° de latitud nord i els 35° de latitud sud.

Com a continuació del projecte TRMM, el 2014 la NASA amb la JAXA va engegar el projecte anomenat Global Precipitation Measurement (GPM), destinat a mesurar la precipitació a escala planetària, amb la qual cosa es va augmentar la cobertura entre els 65° de latitud nord i els 65° de latitud sud. Ambdós projectes es fonamentaven en satèl·lits equipats sobretot amb sensors de microones, passius i actius.

Aquests tipus de sensors mesuren valors de reflectància. Els actius llancen polsos d’energia electromagnètica i enregistren el valor de retorn d’aquests polsos un cop han interferit amb diferents objectes, sigui la superfície de la Terra o siguin les gotes d’aigua. Posteriorment, l’aplicació d’una sèrie d’algorismes converteixen aquests valors en variables físiques, com és el cas de la precipitació. Un algorisme no és més que una sèrie d’operacions de tipus matemàtiques que es fan -en aquest cas concret- a partir dels valors de reflectància enregistrats pel satèl·lit juntament amb altres valors de tipus climàtic, de dades provinents d’estacions meteorològiques, etc.

La figura 3, amb una escala major, permet representar els valors de precipitació per cada cel·la de 10 km per 10 km i observar alguns detalls: per exemple, els valors de precipitació sobre la mar són molt superiors als enregistrats sobre terra emergida, amb un màxim de 186 mm acumulats al canal de Menorca. De fet, els valors de precipitació sobre terra emergida són inferiors als valors enregistrats aquella jornada per algunes estacions de la zona.

Per dur a terme la conversió de valors de reflectància a precipitació s’utilitzen algorismes diferents sobre la mar que sobre terra emergida. Alguns treballs que he consultat referits a les illes de Sardenya i de Sicília indiquen que aquest fet podria afectar els valors obtinguts a les zones properes al litoral. Comentàvem amb el geògraf Miquel Grimalt que tal vegada el fet que aquest producte estigui enfocat en origen als ciclons tropicals, on en tocar terra perden força, es topa enfront del cas del Llevant de Mallorca, on, de manera contrària, la precipitació s’enforteix en tocar terra a causa del relleu. En qualsevol cas, el producte incorpora variables climàtiques als algorismes per tenir-ho en compte.

Sigui com sigui, ben segur que amb el temps s’aniran incorporant nous satèl·lits al projecte, que milloraran la resolució temporal i afinaran els algorismes a partir d’incorporar les particularitats de la diversitat geogràfica del planeta.