La població envelleix a un ritme més ràpid del que creixen les places assistencials

PalmaUnes 300 persones es troben en aquests moments a la llista d’espera per accedir a una plaça de residència pública de les Illes Balears, segons xifres de la Conselleria d’Afers Socials, mentre que en el cas dels centres de dia són una cinquantena les persones que es troben a l’espera per accedir-hi. Tot i la inversió feta pel Govern durant els darrers vuit anys en aquest aspecte, l’envelliment de la població fa que hi hagi més sol·licituds que llocs disponibles. Ara bé, en ocasions, aquestes places no s’ubiquen al mateix lloc on es troben els usuaris. “Ja fa uns anys –comenta Bernat Oliver, resident al municipi de Selva– que cada dia acompany mon pare, de 89 anys, al centre de dia de Mancor de la Vall. No som els únics selvatgins que ens trobam en aquesta situació. Som uns quants que cada dia duim els nostres majors al centre de dia de Mancor, de Campanet o de Lloseta”.

L’Ajuntament de Selva i la Conselleria d’Afers Socials signaren el mes de desembre passat el conveni per la construcció del futur centre de dia del municipi, que s’ubicarà a l’antic edifici de l’Associació de la Tercera Edat. “Ara estam en fase de redacció del projecte. En un termini màxim de 18 mesos ha d’estar llest, però tenim previst que comenci a fucionar d’aquí a un any”, comenta el batle del municipi, Joan Rotger. I afegeix que “el centre oferirà 15 places integrades dins el Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència. Hem previst que, quan entri en funcionament el centre de dia, l’Ajuntament posarà a disposició dels usuaris un vehicle adaptat perquè s’hi puguin desplaçar des de qualsevol nucli del municipi, com són Caimari, Moscari i Biniamar”, comenta Rotger.

“Per l’Ajuntament, era molt important que el futur centre de dia estigués al centre del poble, per minimitzar els desplaçaments dels usuaris”, explica la batlessa de Porreres, Francisca Mora, en relació amb les obres d’aquest equipament, ubicat a l’antiga residència que el Bisbat cedí al consistori per un termini de 40 anys.

Segons la batlessa, “els canvis socials dels darrers anys han fet augmentar la necessitat d’aquest equipament”. Assegura que, en el cas de Porreres, “l’índex d’envelliment és elevat, però que la trentena de places del futur centre permetran pal·liar la situació, que tanmateix s’haurà de complementar amb l’ajuda domiciliària”. Sobre el personal que s’haurà de fer càrrec del nou equipament porrerenc, Mora assegura que serà un sistema combinat. “Els ajuntaments no podem créixer en personal, per tant la gestió s’haurà de fer a través d’una concessió, però la direcció del centre de dia l’exercirà un tècnic municipal”, manifesta la batlessa.

Durant els darrers vuit anys, la Conselleria d’Afers Socials ha fet o projectat 885 places de residències i 259 en centres de dia. “Vivim una època semblant a quan, després de l’aprovació de la Llei d’educació, les administracions hagueren d’invertir en la construcció en equipaments educatius. Les normes comporten drets i, per garantir-los, en aquest cas, hi ha d’haver inversions en equipaments”, diu la consellera d’Afers Socials, Fina Santiago.

Recursos no deslocalitzables

Entre centres de dia i residències públiques o concertades, les Illes Balears ofereixen gairebé 5.000 places públiques. Per assitir aquestes persones dependents, hi ha 4.500 treballadors especialitzats. “Els serveis per atendre la població en situació de dependència comporten creació de llocs de feina qualificats. De fet, gairebé hi ha un treballador per cada usuari. D’això se’n diu economia de la proximitat i de les cures, perquè les necessitats assistencials i els recursos que s’hi destinen no són deslocalitzables”, comenta la consellera.

Al municipi de Marratxí hi ha dos centres de dia, de 25 places cadascun. La previsió és que se’n construesqui un altre entre el Pont d’Inca i el Pla de na Tesa. “La novetat és que el nou centre de dia tindrà un espai multiusos compartit amb una escoleta de 0 a 3 anys,per fer-hi una sèrie d’activitats intergeneracionals”, explica Aina Amengual, regidora de Serveis Socials i Educació de Marratxí. Habitualment es diu que les persones tornen dos pics a aquest món, als primers anys de vida i als darrers. I, per llei, ara les dues franges d’edat tenen uns drets garantits amb uns serveis assistencials garantits.