La població de rapinyaires protegits a les Balears evoluciona positivament, segons el Govern

PalmaLa població de rapinyaires protegits a les Balears, com ara el voltor negre, el voltor lleonat, l'àguila peixatera, l'àguila coabarrada i la milana, evoluciona favorablement, segons ha explicat el cap del Servei de Protecció d'Espècies de la Conselleria de Medi Ambient. El conseller Miquel Mir, durant la presentació del llibre l'Àguila coabarrada a Mallorca. Una peça necessària, ha destacat que la reintroducció d'aquesta espècie ha estat un èxit perquè des del 2011 la població no ha deixat d'incrementar-se fins a arribar a les deu parelles a la serra de Tramuntana i Migjorn, segons el darrer cens fet el maig.

Durant la recollida de dades, també es va confirmar el naixement de set polls d'àguila coabarrada. En comparació amb els dos anys anteriors, s'ha mantingut el mateix nombre de polls que han pogut sobreviure, malgrat que el 2018 i el 2019 hi havia vuit parelles. Ramos, però, ha apuntat que les dades són molt recents i que han tingut dificultats per fer-ne el recompte a causa del confinament. De les espècies, n'hi ha algunes que han disminuït una mica, però encara cal analitzar les darreres dades. En tot cas, el cap de Servei de Protecció d'Espècies ha dit que la tendència "és molt positiva".

A Mallorca enguany s'han censat 14 nius d'àguila peixatera i 11 polls, quan l'any passat foren 12 i 14, respectivament. A Eivissa s'han comptabilitzat tres nius i dos polls enguany, mentre que el 2019 foren dos nius amb sis polls. El 2018 es varen detectar dos nius. A Menorca enguany s'han censat quatre nius ocupats per tres parelles i un exemplar solitari i sis polls que han tirat endavant, segons dades de la Societat Ornitològica de Menorca.

La milana reial és una altra de les espècies de rapinyaires que han augmentat. De fet, des del 2016 el cens de milanes es fa per sectors perquè n'hi ha tants d'exemplars que la Conselleria no pot fer un seguiment de tots els individus, com ha apuntat Ramos. A Llucmajor, Marratxí i Campos s'han observat 79 nius ocupats, 53 dels quals tenien polls. En total, hi ha 113 cries, segons dades de Medi Ambient. A més, enguany també s'ha observat un segon niu de milana al Parc Natural de Mondragó, on han nascut un total de quatre polls. Així i tot, és una espècie en perill d'extinció que compta amb un pla de recuperació per reduir la seva mortalitat i assegurar la qualitat del seu hàbitat.

Pel que fa al voltor negre enguany s'han comptat 39 nius ocupats, 34 dels quals varen fer posta. 27 polls han pogut surar, segons la Conselleria. L'any passat es varen detectar 45 nius, 40 amb posta i 34 amb polls, mentre que el 2018 foren 39 nius, 3 amb posta i 26 cries. Aquest 2020 s'han comptabilitzat 12 nius ocupats per voltors lleonats i dos més que possiblement ho estiguin, amb 12 polls que han tirat endavant. L'any passat foren 17, mentre que el 18 i va haver 12 polls que varen sobreviure i 18 parelles.

A la presentació també hi ha estat present el director general d'Espais Naturals i Biodiversitat, Llorenç Mas; l'impulsor de la reintroducció de l'àguila coabarrada, Joan Mayol, i l'editor Guillem Forteza, de l'Editorial Balear. Miquel Mir ha assegurat que el llibre és d'una qualitat "excel·lent".