La població del voltor negre gairebé s'ha triplicat durant la darrera dècada a Mallorca, fins a sumar 332 exemplars

PalmaLa població del voltor negre que habita a les Balears gairebé s'ha triplicat durant els darrers anys a Mallorca, ja que ha passat de 123 exemplars el 2008 a 332 el 2021, segons ha informat aquest dijous la Conselleria de Medi Ambient i Territori, que assegura que aquest increment es deu a una feina de replobació i de lluita contra el verí.

Aquestes observacions, que es varen fer el passat mes d'octubre per part de 68 voluntaris, ratifiquen la tendència a l'alça de la recuperació d'aquesta espècie, que actualment està catalogada com a vulnerable. Per a aquest estudi, es varen cobrir 15 punts d'observació a la serra de Tramuntana, principalment a la zona centre-nord. A més, es va fer una jornada extra a Moncaire i a la reserva d'Ariant, a Pollença, per recuperar observacions efectives que no es varen poder dur a terme a causa de la pluja.

Com ha explicat l'Executiu, la metodologia ha consistit a posicionar entre un i quatre observadors a zones de màxima presència de l'espècie durant almenys dos dies. Si bé aquesta tècnica es fa servir des del 1993, el Govern ha remarcat que, en aquest cas, s'ha millorat la detecció i s'ha disminuït el risc d'errors incorporant almenys un fotògraf a cada equip.

Per altra banda, la Conselleria de Medi Ambient i Territori ha recordat que des del 1973 que la població del voltor negre és objecte de seguiment a l'arxipèlag i que en la dècada dels 80 va ser quan va arribar al seu "pitjor moment". També ha assenyalat que aquesta espècie ha experimentat un creixement lent, però regular, "gràcies a les mesures de conservació i reforçament poblacional que es varen dur a terme". En aquest sentit, ha celebrat que, a partir de l'any 2010, el ritme de creixement s'ha incrementat.

"Hem de continuar treballant perquè aquesta espècie es recuperi arreu de Mallorca", ha manifestat el conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, que ha recordat que el voltor negre està inclòs al Pla Terrasse de recuperació, conservació i seguiment de les aus rapinyaires diürnes de les Balears.

Cal destacar que en aquest recompte hi han participat també el Servei de Protecció d'Espècies, l'Institut Balear de la Natura (Ibanat), el Servei de Caça del Consell de Mallorca i voluntaris de SEO-Virot, del Grup d'Observadors de Rapinyaires d'Albercutx (GORA), del GOB-Mallorca, de la Fundació Vida Silvestre de la Mediterrània (FVSM) i de l'Associació de Fotografia de Natura de les Illes Balears (Afonib).