La població de voltor negre a Mallorca creix un 170% en 13 anys

Palma332 exemplars de voltor negre habitaven a Mallorca l'any 2021, un 170% més que els 123 que es varen comptar en 2008. Es tracta d'una espècie autòctona i molt estimada que va tocar fons durant la dècada dels vuitanta. A partir de llavors, va començar a crèixer de manera progressiva, gràcies a les accions per conservar l'espècie i reforçar-ne la població. Des de 2010 el creixement ha anat a més, fins a arribar a les xifres actuals. En total, el 2021 es varen comptabilitzar 44 parelles de voltors a la zona de la serra de Tramuntana i el nombre de postes d'ous va ser de 40, dels quals han volat 32 polls.

Aquestes dades s'extreuen de la publicació del 36è Anuari Ornitològic de les Illes Balears, elaborat per part de GOB Mallorca, Grup d'Estudis de la Naturalesa GEN-GOB Eivissa, SOM- Societat Ornitològica de Menorca i GOB Formentera, en col·laboració amb Endesa.

L'estudi s'ha presentat aquest dimarts en un acte al qual han assistit el director general d'Endesa-Illes Balears, Martí Rivas, el president del GOB, Amadeu Corbera, i el responsable de l'àrea d'Ornitologia del GOB, Manuel Suárez. Tant Endesa com el GOB han valorat de manera molt positiva la seva col·laboració, que ja ha arribat als 30 anys de vigència. En l'elaboració de l'anuari hi han participat més de 56 persones i 15 institucions, que han aportat les seves dades i materials per contribuir a tenir un reflex fidel de la situació ornitològica de les Illes Balears.

Atropellaments i depredació

Durant la presentació de l'anuari també s'ha fet referència als riscos als quals s'enfronten algunes espècies d'ocells. És el cas de les milanes, que són víctimes, entre altres coses, d'atropellaments en els moments en què baixen a la carretera per menjar les restes d'animals morts. Una altra causa que n'afecta els exemplars és l'electrocució amb certes torres elèctriques que no tenen una protecció –progressivament s'ha anat implantant en aquest tipus d'infraestructures.

Una altra espècie en risc és el virot petit, una au que habita a la mar, on és víctima de la pesca accidental amb xarxes. A més, quan s'acosta a terra per pondre els ous, altres animals com els moixos i les rates ataquen les seves cries i en minven, per tant, els exemplars potencials.

Els efectes del canvi climàtic també afecten el comportament dels ocells a les Balears. Aquelles aus que tradicionalment marxen del nostre territori a l'hivern per esquivar les baixes temperatures, cada cop ho fan més tard a causa de l'escalfament tèrmic global, que fa que l'època més freda de l'any ho sigui menys. De fet, és probable que algunes deixin d'emigrar si les temperatures de l'hivern continuen suavizant-se.