Identificant les poblacions de ferreret, un per un

De quina manera, a partir d’una tècnica basada en la fotoidentificació, es pot arribar a reconèixer individualment totes les poblacions de ferreret ( Alytes muletensis ) mitjançant el seu patró de cloració i com aconseguir que aquesta eina serveixi per incrementar el coneixement d’una espècie amenaçada, contribuint així a millorar l’estat de conservació de l’espècie. En el decurs de la jornada Ciència per a la Serra, l’investigador del Grup de Recerca d’Ecologia Interdisciplinària a la UIB Samuel Pinya va fer un repàs de la seva dilatada experiència en l’estudi i recerca del ferreret, que començà el 2005 en adonar-se que, ateses les peculiars característiques del ferreret, per diferenciar cada exemplar es necessitaven uns mètodes d’identificació que no fossin invasius.

Va ser llavors quan Pinya descobrí en el patró de coloració un bon element per poder reconeix-los un per un. “Hi ha exemplars que he retrobat durant onze anys consecutius”, explica respecte d’aquesta qüestió. El sistema de reconeixement individual a través de la fotoidentificació l’ha permès, a ell i al seu equip, poder respondre moltes preguntes sobre el funcionament de la població dels ferrerets, per exemple aprenent a diferenciar els mascles de les femelles quan no estan reproduint-se. Pinya va desenvolupar un estudi amb uns paràmetres morfològics que s’introduïen a l’ordinador. “Això va permetre obtenir informació sobre percentatges de sexes dins una població, i tot gràcies als reportatges fotogràfics dels exemplars que trobàvem”, puntualitza Pinya. El treball va ser objecte de la seva tesi, que pretenia contribuir en el coneixement de la fracció adulta del ferreret, tesi que va defensar el 2014.

Un cop determinats els percentatges de mascles i femelles, calia avançar en el coneixement de més paràmetres, com l’estructura de la població, és a dir, saber quina edat tenen els animals, amb mètodes de captura, marcatge (per pesar-los, mesurar-los i fotografiar-los) i posterior recaptura. “A través de successives recaptures hem pogut establir corbes de creixement on vinculam l’edat dels animals”, diu Pinya. Segons els mil·límetres de llargada de cada un dels ferrerets, els científics poden determinar-ne l’edat. Aquesta tècnica ha permès establir que l’edat mitjana dels ferrerets és de poc més de quatre anys, tot i que s’han identificat exemplars de 18 anys.

A més de saber com funciona l’estructura de la població, el sistema de fotoidentificació també serveix per determinar, amb el pas dels anys, la taxa de supervivència que tenen els adults, el reclutament juvenil, etc. Així, la taxa de supervivència dels adults oscil·la entre el 73% i el 74%. Un mascle pot ser adult reproductor després d’un any de la seva metamorfosi. Les femelles, majoritàriament a partir del segon any. A les seves localitats naturals, els canons càrstics i barrancs, sol haver-hi més mascles que no femelles, com a mínim a prop de l’aigua. Mentre que a les localitats artificials com aljubs i safarejos hi ha proporció de sexes semblants. Els ferrerets es concentren en punts d’aigua permanents de la serra de Tramuntana dins els canons càrstics. No és només la comunitat científica la que coneix aquests punts. Per la seva activitat específica, els practicants del barranquisme també se’ls troben, i aquest coneixement pot ser “clau”. El 2017 al torrent de na Mora es varen llevar 18 serps gràcies els barranquistes que avisaren de la seva presència. En aquest torrent hi ha un problema important de conservació dels ferrerets, ja que de 12.000 larves s’ha passat a poc més de mil per culpa de les serps d’aigua, Natrix maura, que és el principal depredador del ferreret. Pinya ja ha pogut identificar uns 5.000 ferrerets (amb les seves corresponents captures) gràcies a la tècnica de la fotoidentificació. “Ara estam anant un poc més enllà; ja no es tracta de fer feina amb poblacions concretes, sinó de cercar la seva variabilitat segons si els torrents són més encaixats o més oberts, amb més o menys moviment d’aigua, o en localitats artificials d’un tipus o d’un altre”, apunta sobre aquesta qüestió.