El Poblenou: entre el desert urbà i el nou pol veïnal

BarcelonaZona zero. Dijous. Sis de la tarda. Una mare i els seus dos fills patinen per la superilla del Poblenou, just al costat de la pista d’atletisme que l’Ajuntament va decidir pintar al carrer Almogàvers per intentar donar més usos a aquest espai. Només un home gran amb bastó i pas reposat trepitja a aquesta hora la pista, i les taules de pícnic estan buides. No hi passeja ningú. Una mica més amunt, al carrer Sancho de Ávila, a prop de la rambla del Poblenou, s’hi viu l’altra cara de la moneda: un nombrós grup de nens i els seus pares juguen amb els jocs dibuixats a terra. “No ens cal res més, aquí. Tenim l’espai, guixos per pintar el terra... hi venim cada tarda”, explica Rosa Gaitan i, molt a prop seu, un grup d’amics ocupen una de les taules per celebrar una festa d’aniversari. És evident que, aquí, han guanyat la partida al vehicle privat.

La superilla pilot, un any després de la seva implantació, segueix sense admetre matisos. O l’odies o n’estàs encantat. No en va, el Poblenou ha vist néixer aquest últim any dues plataformes veïnals que defensen posicions contraposades. Si uns volen que es retiri immediatament i han portat el tema fins i tot als tribunals, ja que entenen que l’Ajuntament la va implantar sense obrir el període d’al·legacions necessari, els altres estan encantats amb anuncis com la incorporació d’àrees de jocs infantils a les cruïlles del carrer Sancho de Àvila amb Ciutat de Granada i Roc Boronat. Aquesta és una de les actuacions que s’ha acordat prendre fruit del debat veïnal amb el consistori. També s’han adoptat modificacions estructurals, com recuperar la continuïtat del carrer Roc Boronat amb un sol carril.

Per a molts dels negocis de la zona, però, cap canvi no serà suficient. Alguns parlen de davallades de facturació de més del 60%. És el cas del concessionari Auto Fuber, al carrer Almogàvers. “Ha passat un any i estem igual o pitjor”, lamenta l’Alberto, un dels treballadors del concessionari, que ha vist com queia en picat la feina del taller de reparacions. “La superilla no serveix per a res”, resumeixen, taxatius, el Santi i el Josep, que treballen en una botiga de venda de motos al mateix carrer Almogàvers i diuen que el negoci sobreviu perquè els clients ja els coneixen i hi van expressament.

Xoc veïnal

Per a veïns com Carles Peña, del Col·lectiu Superilla Poblenou, en canvi, el d’aquests dies és un “aniversari feliç”. Peña explica que aquesta aposta els ha permès teixir relacions entre veïns i que és molt satisfactori poder veure nens jugant al carrer o gent que hi baixa a llegir.

A Jordi Campins, de la Plataforma d’Afectats per la Superilla, no el va convèncer el projecte inicial ni tampoc els canvis introduïts després: “Han canviat les pilones verdes per bancs i testos gegants que fan la mateixa funció, han instal·lat tants bancs que és impossible que siguin útils”. La plataforma insisteix que a la superilla hi va molt poca gent, perquè no es va escollir el millor lloc, i que no és una solució mediambiental perquè només desplaça el trànsit. “És una operació ideològica”, resumeix Campins, que lamenta que cada cop es gastin més diners en aquest camp de proves i remarca que aquest tros del barri és el que ja tenia planificats més parcs i jardins.