La pobresa va assolir el punt màxim en pandèmia amb un 26% dels illencs afectats

PalmaLes darreres previsions de l’Observatori Social de la Universitat de les Illes Balears (UIB) estimen que fins a un 26,5% de la població illenca devia estar en situació de pobresa per culpa de la pandèmia el 2020. Tot i que les xifres que han de confirmar aquests càlculs encara no s’han fet públiques, la directora de l’Observatori, Maria Antònia Carbonero, afirma que “previsiblement aquest seria el màxim del 2020” i assenyala que, “com que s’han mantingut els ERTO (Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació) i l’atur no ha anat a més, podríem dir que la situació a poc a poc millora”, en referència a aquest 2021. La principal font d’informació per conèixer la situació econòmica de la població és l’Enquesta de Condicions de Vida de l’Institut Nacional d’Estadística, però la darrera actualització és del 2019, en què situava el percentatge de risc de pobresa a l’Arxipèlag al voltant del 15%.

“Tenint en compte aquesta informació, les Balears serien una de les comunitats on més creix la pobresa, amb un 11%”, assenyala Carbonero. Segons els càlculs de l’Observatori, “el 26% de la població que estaria per sota de la renda mitjana representa prop de 317.471 persones”, diu la directora. Al mateix temps, “al voltant d’un 10,5% –a escala estatal– estaria per sota del 40% de la renda mitjana, és a dir, pobresa severa”, afegeix. Segons la doctora en Geografia i Ciències Polítiques i Sociologia, aquesta darrera dada afecta entre 97.000 i 125.000 persones de les Illes. Ara, la intenció de l’Observatori és engegar un nou estudi que actualitzi les xifres.

Precisament, el director tècnic de la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social (EAPN) a les Balears, Andreu Grimalt, va tornar a treure aquestes dades en la darrera comissió d’Assumptes Socials del Parlament. Grimalt, a més, va advertir que s’ha detectat “un creixement de llars sense ingressos laborals”. Segons la darrera Enquesta de Població Activa, aquesta xifra s’ha duplicat i ha passat dels 600.000 del primer trimestre del 2020 als 1.200.000 del 2021 en l’àmbit estatal, atès que no ofereix dades per comunitats. Per complementar aquesta informació, l’EAPN va elaborar un informe de pobresa basat en dades de les entitats amb les quals col·labora. L’estudi revela que “hi ha hagut un increment de més del 25% dels usuaris en el pitjor moment de la pandèmia” i que “un 30% de les persones que arribaven a les entitats ho feien per primer cop”.

El motiu principal, va exposar Grimalt, va ser “la cobertura de les necessitats bàsiques”, ja que “la demanda d’aquestes –com ara, el menjar– ha crescut al voltant d’un 50%, segons la Federació Espanyola del Banc d’Aliments”. Això és una cosa que “no s’havia arribat a veure ni en la crisi del 2008”, va alertar el director de l’EAPN. Entre aquests usuaris nous destaquen determinats perfils, com ara el “d’autònoms amb negoci propi que varen haver de prescindir de la seva principal font d’ingressos, persones que feien feina en l’economia submergida, persones que esperaven cobrar una pensió o dones que feien netes cases”, va afegir Grimalt durant la seva compareixença. En aquest sentit, Maria Antònia Carbonero subratlla que “sembla clar que dins els temes de pobresa hi ha un element important, que és el de les dones, que pateixen majors índexs”. Ara bé, “precisament en situacions com ara el punt àlgid de la pandèmia, l’atur augmenta i s’estén més la situació de pobresa a tothom”, fet que provoca que “la bretxa de gènere es dissolgui”, matisa.

Més dones i més joves

Així ho revelen també les darreres estadístiques de la Renda Social Garantida (Resoga), que aquesta setmana ha complert cinc anys. Segons les dades de la Conselleria d’Afers Socials i Esports, un 64,4% dels titulars de renda social familiar són dones. La pandèmia també ha fet que les persones que sol·liciten aquesta prestació siguin cada vegada més joves: si abans de la crisi del covid la majoria de beneficiaris estaven entre els 45 i els 64 anys, ara comença a haver-n’hi més a la franja dels 25 als 44 anys.

De fet, Afers Socials va intentar esmorteir l’impacte dels mesos de confinament amb una Resoga extraordinària per cobrir les necessitats derivades de l’aturada de l’activitat laboral. En total, 6.392.126 euros varen arribar a 6.254 llars –per beneficiar 10.831 persones– i s’afegeixen als 15.000 titulars que han rebut la Resoga des del 2016. Al llarg d’aquests cinc anys, la Conselleria ha destinat a les famílies 86,9 milions d’euros en aquest concepte. Actualment, a les Balears hi ha gairebé 9.000 titulars, que es reparteixen en 2.747 de renda social familiar i 6.247 que són perceptors de la Pensió No Contributiva (PNC).u