L'Ingrés Mínim Vital falla amb els treballadors més afectats per la pandèmia
Peticions de nous pobres que abans de la crisi podien viure bé inunden administracions i ONG
Maria fa coa a la porta del convent dels frares Caputxins a Palma per aconseguir menjar "per arribar a final de mes". És professora de literatura, però viu de les classes particulars i arran de la pandèmia ha perdut la majoria dels alumnes que tenia. Ara els doblers tot just li arriben per al lloguer i algunes factures, no en té prou per menjar. Ha intentat vendre objectes de segona mà, però sense ajuda no sap com tirar endavant. "Tenc una prestació, però ara pas molta pena que me la llevin i em trob molt perduda", diu mentre la coa avança a poc a poc enmig del silenci, perquè gairebé ningú no parla. Just abans que sigui el seu torn d'agafar la bossa de menjar –amb un entrepà i un dolç–, Maria fa un aclariment: "Escriu que faig classes de moltes coses, no només de literatura. Puc ensenyar gairebé de tot. A veure si surt alguna cosa".
L'allau de nous pobres que ha provocat la pandèmia de covid-19 ha sobtat tant els serveis socials de les institucions com les ONG, sobretot per la seva rapidesa: els han arribat de cop i volta. I molts casos són com el d'aquesta professora: gent que abans vivia bé, sense problemes, i s'ha trobat enfonsada en la pobresa. L'aturada econòmica no ha donat marge a moltes famílies que tenien prou recursos, però vivien al dia i sense capacitat d'estalvi. "Els ERTO [expedients de regulació temporal de l'ocupació] han implicat una reducció d'ingressos molt important. No parlam d'una pobresa marginal, sinó de gent que necessita ajudes", explica la coordinadora de Benestar Social de l'Ajuntament de Palma, Catalina Trobat. La situació a Ciutat és un bon exemple de l'increment dels nous pobres el darrer any: Cort ha passat d'atendre 23.350 persones durant el 2019 a atendre'n 36.765 el 2020, i gairebé la meitat no havia demanat mai ajuda als serveis municipals. Trobat considera que el xoc psicològic ha estat fort i que a l'angoixa de no poder planificar el futur immediat s'hi suma el col·lapse d'organismes com el Servei Públic d'Ocupació Estatal, encarregat de pagar els ERTO. "L'Administració està desbordada i no ha donat resposta al dia, i els ajuntaments hem estat víctimes d'això, com a administració més propera als ciutadans", afegeix. Recorda que la despesa de la seva àrea ha passat de 4 milions d'euros el 2019 a 11 el 2020.
A les portes dels Caputxins, també hi ha Vicente –ni ell ni Maria volen que es publiqui el seu llinatge–, un obrer de la construcció que va venir a Mallorca, des de Toledo, l'any 2015. "Vaig deixar de fer feina el juliol, i a partir d'aquí no vaig poder pagar la casa i vaig anar a dormir a la platja. També vaig estar al parc de Pocoyó, fins que la policia ens en va desallotjar el setembre", diu. Ara dorm en una habitació i la seva feina diària és cercar els doblers per pagar-la, a l'espera de tornar a treballar "a mitjan febrer", segons li ha notificat l'empresa. "Per què no he tramitat l'atur? Em varen robar tota la documentació al carrer i em vaig trobar en un estat psicològic de molta impotència. No sabia ni per on començar", explica. Els Caputxins han notat el cop de pobresa: "Hem passat d'unes 170 persones diàries a pràcticament 300", apunta el superior dels frares, Gil Parè. Destaca que molts dels nous de la coa per anar a cercar menjar, que forma part del paisatge urbà de la zona de la plaça d'Espanya, ja no són persones que viuen al carrer, els més habituals abans del covid-19, sinó que "tenen casa, però necessiten ajuda per passar el mes". "Ens hem de preparar, perquè si continuam creixent a aquest ritme...", diu mirant al buit. Segons el darrer informe d'Oxfam Intermon, les Balears són la comunitat autònoma de l'Estat on més ha augmentat el nombre de persones en risc de pobresa, amb un increment d'un 19,6%.
Un altre indicador de la magnitud de l'increment de nous pobres el dona el nombre de sol·licituds de la Renda Social Garantida (Resoga) del Govern. Fins fa tres mesos, hi havia una mitjana d'entre 170 i 190 peticions al mes, però des de llavors "els números s'han disparat", diu la consellera d'Afers Socials, Fina Santiago. El novembre hi va haver 521 sol·licituds, el desembre se'n feren 801 i el gener n'hi ha hagudes 629. Santiago assenyala que la majoria de sol·licituds són de famílies a les quals l'Estat ha negat l'Ingrés Mínim Vital. "Es va fer una modificació i es va passar a valorar si hi havia ingressos o patrimoni de l'any anterior", diu la consellera. És a dir, si una família tenia recursos econòmics el 2020, no tindrà dret a cobrar l'Ingrés Mínim Vital durant el 2021, encara que quedi sense res. L'Ingrés Mínim Vital, una de les mesures estrella del govern de Pedro Sánchez, no funciona per als nous pobres de la pandèmia. A més, amb aquest canvi de criteri es va alentir la concessió de l'ajuda i es varen accelerar les denegacions, segons denuncia la consellera.
Santiago explica que a la seva àrea hi estan arribant "tota classe de perfils nous". "Un director d'hotel que cobrava un bon sou, ara en rep el 70% si està en ERTO. Però com fas front al pagament de lloguers o hipoteques?". També destaca que la crisi del 2008 va deixar "un perfil de treballadors pobres" que ara "s'ha aguditzat". "La gent que queda sense feina i que no ha pogut estalviar queda sense res en pocs mesos", diu. Ara bé, hi ha una diferència cabdal amb l'anterior crisi econòmica: "Les dues han estat massives, però aquesta crisi s'ha produït gairebé d'un dia per l'altre, mentre que l'anterior va ser més progressiva", comenta la consellera, encara que té l'esperança que "la sortida també sigui més ràpida". "La vacuna és la clau, perquè se sortirà de la crisi quan s'arregli el tema sanitari", afegeix.
I si els treballadors amb contracte han patit una pèrdua de poder adquisitiu que en molts casos els impedeix tirar endavant amb normalitat, molts dels que vivien de l'economia submergida han quedat sense res. "Hem detectat molta gent en l'economia submergida, com cuidadores d'infants o dones de la neteja", que ha quedat sense ingressos, explica Trobat. Aquest és el cas de Michel, que feia feina guardant una finca i netejant. Però en cap de les dues feines estava contractat, perquè no té els papers en regla –és del Perú. Ara viu en una habitació en una llar de la Fundació Tardor amb la dona i tres fills, dos nins de 8 i 3 anys i un nadó de pocs mesos, que estan amb ell a Palma des del febrer de l'any passat. "Abans vivia a la finca i podia mantenir la meva família sense cap problema", diu. Tant ell com Magaly, la seva dona, han passat el covid-19 sense poder complir les normes sanitàries.
La Creu Roja ha passat d'atendre 2.378 famílies el 2019 a atendre'n 12.400 el 2020, un 421,45% més. Aproximadament un 46% de les famílies que varen sol·licitar ajuda l'any passat no havia acudit mai a aquesta entitat. En el cas de la Xarxa per a la Inclusió - EAPN Illes Balears, el percentatge d'usuaris nous que mai s'havien adreçat a una entitat es mou entre el 25% i el 30%. A Càritas calculen que la nova demanda oscil·la entre el 30% i el 40%. Fonts d'aquesta organització expliquen que també han detectat que han tornat persones que varen necessitar ajuda durant la crisi del 2008, però que després varen poder tirar endavant. Les ajudes no se centren només en el menjar, sinó que en molts casos també són per pagar el lloguer o les factures.
Fonts de Mallorca sense Fam, associació que sí que se centra en el repartiment de menjar, assenyalen que, si el març del 2020 ajudaven 507 famílies –unes 1.200 persones–, acabaren l'any repartint aliments a 800 –2.200–, i que bona part d'aquest increment ha estat de persones que demanaven ajuda per primera vegada, treballadors en ERTO, a l'atur o que han quedat sense prestacions. De fet, l'organització té llista d'espera des de novembre, un fet insòlit abans de la pandèmia.
Enfonsament del turisme
La pandèmia ha tocat de ple la línia de flotació de l'economia de les Illes, el turisme. Les dades de l'Institut Nacional d'Estadística són ben clares: les Illes varen rebre pràcticament 12 milions menys de turistes el 2020 respecte del 2019 a causa del coronavirus. I el cost de passar de 13,6 milions de visitants estrangers a només 1,7 és de 13.000 milions d'euros: el 2019 la despesa turística va ser de 14.843 milions, mentre que el 2020 fou de 1.837 milions. L'enfonsament del turisme té una traducció directa en el mercat laboral illenc: en acabar el gener, hi havia 83.341 persones a l'atur a les Illes, mentre que el gener del 2020 eren 60.855.
"Abans de la pandèmia tirava endavant", explica Iria Noceda, cap d'animació en un hotel en ERTO. "Tenia una nòmina de més de 1.400 euros, que podien arribar als 1.700 a l'estiu, quan hi havia més feina. Però amb l'ERTO no arribes ni als 1.000 euros, i amb un nin tot és molt complicat", continua. Segons aquesta treballadora, "el més dur són els retards en els pagaments". Malgrat que va estar un temps fora de l'ERTO durant l'estiu, va tenir un contracte de només 16 hores de jornada durant 20 dies. "Així no es pot de cap manera", diu.