La pobresa es dispara i desborda les ONG

PalmaLa imatge del menjador social Tardor de Palma ha canviat radicalment a causa de la pandèmia. Ara ja no s’hi veuen plats calents a taula, sinó caixes i més caixes de menjar, productes d’higiene i per a nadons envaint cada racó de l’espai. Entre les caixes es mouen, frenèticament, els voluntaris que, des de les 6 del matí fins a les 10 del vespre, preparen les racions d’aliment cru que centenars de persones van a cercar cada dia per cuinar-les a casa. L’associació ha passat de rebre 400 persones a ajudar més de 1.100 famílies els darrers dos mesos, entre les quals hi ha més de 700 menors de 12 anys i uns 200 nadons.

És migdia i ara la coa que espera és tan llarga com una illa de cases, però a primera hora n’arriba a ocupar fins a sis. Entre els que esperen amb la boca tapada per una mascareta hi ha Anna (nom fictici) recollint dues bosses. Treballadora fixa discontínua en un hotel, mai havia hagut d’anar a cercar menjar. “Per sort, tenc ERTO, però tenc dos fills bessons d’11 anys, un amb trastorn autista, i no hi arrib, estic gairebé al límit”, explica. Així i tot, no es queixa, perquè diu que és “conscient” que hi ha “molta gent pitjor” que ella. El cas d’Anna és paradigmàtic: com ella, milers de treballadors que mai havien necessitat acudir a les entitats del tercer sector ho fan ara perquè no tenen alternativa, després d’haver quedat d’un dia per l’altre sense possibilitat de fer feina.

La pandèmia del coronavirus ha disparat la pobresa i ho fa fet de cop. El resultat: ONG i menjadors de Mallorca desbordats, que augmenten i adapten els seus serveis a marxa forçada per poder donar una resposta immediata. “És un drama. No som conscients de com de greu és aquesta realitat”, assegura el coordinador del menjador, Toni Bauçà. Des que es va declarar l’estat d’alarma, han gastat més de 92.000 euros en menjar, una quantitat sense precedents d’ençà que varen obrir, l’any 2013. Bauçà assegura que arriben a atendre tothom cada dia per la solidaritat ciutadana: des de les donacions i les persones voluntàries fins als restaurants que preparen menús. “Si nosaltres ens en sortim és perquè mobilitzam la gent”, explica Bauçà, que assegura que reben diàriament persones que deriven les ONG i serveis socials que no arriben a cobrir tota la demanda d’aliment.

Als que no poden cuinar, perquè no tenen llar o accés a una cuina, els preparen menjar ja cuit. Carol és una de les voluntàries que s’encarrega de dur-ne a la gent que no hi pot anar. Fa més d’un any que dona un cop de mà al menjador i tampoc ho té fàcil: “Som terapeuta, estic amb un ERTO i tres nins, i tampoc no hi arrib, però tota la vida he ajudat i ho continuaré fent”, diu. Nascuda a Buenos Aires, ve d’una família amb vuit germans en la qual es va acostumar a compartir. Vol que el que ella veu se sàpiga. Històries tan difícils com la de les persones que ha visitat avui: una família uruguaiana de sis persones que va arribar fa tres mesos a l’illa per fer la temporada i viu junta a l’habitació d’un pis, i en quarantena, perquè un s’ha encomanat.

Carol també va als llocs on saben que hi ha sensesostre, com l’antiga presó de Palma, on hi ha una trentena de persones vivint-hi. Descriu la situació actual com a “aclaparadora”, però la solidaritat li dona l’empenta per continuar: “En aquests moments surt l’amor més que mai, i això és el més guapo”.

Principal demanda: aliments

Més de 700 famílies acudeixen als centres de distribució d’aliments (CDA) de Càritas a Mallorca. Només a Palma n’hi ha sis, i la coordinadora, Anabel Reche, assegura que la demanda ha augmentat molt a causa de la pandèmia. Hi ha centres en què l’afluència de famílies s’ha duplicat. És el cas del CDA que atén veïns dels barris de Sant Jaume, Sant Nicolau, Sant Alfons i Sant Sebastià; i també el que abasteix Pere Garau, la Soledat i Son Gotleu. “Veim moltes persones que mai havien vingut. Gent com tu i com jo, que fa un parell de mesos tenia feina i ara ha quedat sense res i amb la hipoteca o el lloguer i totes les despeses”, constata Reche.

Les peticions d’ajuda tant a Càritas com a la Creu Roja ha crescut molt i molt ràpidament, cosa que va provocar durant les primeres setmanes un col·lapse en l’atenció i llistes d’espera. Han aconseguit controlar la situació i asseguren que arriben a tothom, però “la sensació és d’angoixa”, diu la coordinadora de la Creu Roja a les Balears, Juana Lozano. “Et penses que ho tens controlat i de sobte arriben més famílies... El 2008 va ser una crisi dura però gradual, aquesta ha estat tota de cop”, afegeix. Abans, aquesta entitat atenia al voltant de 400 famílies, mentre que ara dona suport a 1.450. Per l’augment del volum de l’activitat, han hagut de canviar el magatzem on treballaven per una nau més gran.

A Càritas, segons les darreres dades -que són del 30 d’abril-, des de l’inici de la crisi sanitària han picat a la porta unes 2.000 persones que mai havien contactat amb l’entitat, les quals se sumen a les 700 que ja atenien. En les dues ONG, la immensa majoria de les peticions són d’aliments, però també productes per a nadons i infants, de neteja i ajudes per pagar el lloguer i les despeses de llum i aigua.

Economia submergida

El perfil d’usuari d’entitats socials s’ha diversificat molt i la pandèmia ha fet aflorar la realitat precària de l’economia submergida, que és el grup majoritari de nous usuaris. Són persones que treballaven a les llars, a la construcció o amb la venda ambulant, i la majoria no havien necessitat mai l’atenció de les entitats. També hi ha molts treballadors amb contractes temporals o que esperaven començar la temporada en el turisme, i alguns autònoms. Lozano assegura que encara hi ha “un nombre molt important de persones que continua esperant els ERTO i no té cap ingrés”.

A totes aquestes persones, s’hi sumen les que ja n’eren usuàries abans d’aquesta crisi i “la situació de les quals, en general, ha empitjorat encara més”, indica Lozano. Per la seva banda, Noemí Estaràs, portaveu de Càritas Mallorca, explica que han hagut de reforçar l’atenció telefònica: “Rebem unes 20 cridades diàries, el triple que abans de la crisi”, apunta. I afegeix que la situació “és desbordant per a tots ”.

Mentre gestionen l’emergència imminent, tant Estaràs com Lozano fixen la mirada en un futur immediat que auguren difícil. Preveuen que hauran de reformular els plans d’inserció laboral i formatius, la majoria dels quals estan orientats al sector turístic, que tardarà a reactivar-se. Malgrat que la situació és difícil, posen en valor que administracions i entitats socials hagin aconseguit coordinar-se per fer front a l’emergència, i que també s’hagi disparat el suport de la ciutadania.