La pobresa femenina augmenta el doble que la masculina a les Illes Balears

PalmaLa pandèmia ha tornat a fer palès que la pobresa té cara de dona. El darrer informe d’El estado de la pobreza 2008-2020, elaborat per l’EAPN (European Anti Poverty Network), revela que l’augment de la pobresa ha afectat el doble en el cas de les dones que en el dels homes. Així ho mostren tant l’indicador AROPE (At Risk Of Poverty and Exclusion) com el de Privació Material Severa, que serveixen per prendre el pols a la població que es troba en situació de vulnerabilitat econòmica. La primera variable reflecteix un augment del 15,6% de dones en situació de risc de pobresa i exclusió arran de la pandèmia i un 7,9% en el cas dels homes. En la mateixa línia, la segona variable permet concloure que el 2020 va créixer un 53,2% el total de dones amb Privació Material Severa –és a dir, que no poden fer front a la despesa de les necessitats bàsiques–, mentre que en el cas dels homes l’increment va ser del 20,6%.

Per calcular aquesta diferència, s’ha pres com a referència la mitjana dels cinc anys previs a la pandèmia –del 2015 al 2019– atès que les xifres desagregades per comunitats tenen mostres petites que fan que el marge d’error sigui més alt. Així, en xifres absolutes, la mitjana de dones que estaven en risc de pobresa, segons l’indicador AROPE, els cinc anys abans que esclatàs la crisi del covid-19 era de 123.779 i la dels homes, de 113.941. Però el 2020 aquests totals varen ascendir a 143.200 dones i 123.004 homes. “Les dones han estat molt afectades per la crisi del covid-19: han rebut un major impacte perquè tenen les feines pitjor pagades i les que són més vulnerables als canvis de la pandèmia. A més, s’han vist obligades a continuar amb les responsabilitats de cura de les persones de la llar”, va lamentar el director tècnic d’EAPN-Illes Balears, Andreu Grimalt, divendres en la presentació de l’informe al Parlament balear.

Privació material severa

L’indicador de la Privació Material Severa, per la seva banda, fa referència a les situacions en què la persona “no pot permetre’s mantenir la casa a una temperatura adequada, menjar proteïna cada dos dies o tenir un ordinador personal”, detalla l’informe. En aquest cas, les xifres absolutes revelen que 51.148 dones es varen veure afectades per aquestes circumstàncies el 2020, mentre que la mitjana dels cinc anys anteriors havia estat de 33.372. En canvi, els homes que es varen trobar en aquesta situació l’any 2020, afectats per l’esclat del coronavirus, varen ser 32.983. Fins aleshores, la mitjana anual havia estat de 27.347. En conjunt, però, Andreu Grimalt va destacar que la pandèmia ha tingut un “efecte brutal” i que el nombre d’illencs en situació de privació material severa va pujar un 138% entre el 2019 i el 2020. Així, el 2020 un 6,9% de la població de les Illes Balears patia aquesta vulnerabilitat econòmica.

La directora de l’Observatori Social de les Illes Balears i doctora en Geografia, Maria Antònia Carbonero, adverteix que l’augment de la privació material severa situa les Balears molt a prop de la mitjana estatal, un fet poc habitual. “És important, perquè les Illes es consideren una comunitat autònoma més rica”, subratlla Carbonero. Efectivament, si un 7% de la població espanyola patia privació material severa el 2020, a les Balears aquesta xifra va assolir el 6,9%. Aquest factor, per la sociòloga, “és el més important”, perquè mesura, en definitiva, si amb el que cobres pots fer front a les despeses dels béns de primera necessitat. “Tu pots cobrar molt, però després has d’arribar a final de mes”, declara Carbonero.

Concretament, l’informe assenyala que un 31% dels illencs no es poden permetre anar de vacances almenys una setmana a l’any, un 7,2% no poden assumir la despesa de menjar carn o peix cada dos dies i un 19,9% no poden mantenir la casa a una temperatura adequada. A més, un 36,6% no té capacitat per afrontar despeses imprevistes i un 7,7% no pot tenir un ordinador. Tots aquests indicadors, tret del de no poder pagar un cotxe –que afecta un 2,8% de la població– i el de patir endarreriment en el pagament de les despeses d’habitatge –situació en què es troba un 13,1% dels balears– han empitjorat en comparació amb el 2019. A banda d’això, el document recull que un de cada dos habitants de les Balears té dificultats per arribar a final de mes, encara que aquesta dada hagi disminuït sis punts, ja que ha passat del 52,7% de la població el 2019 al 49,1% enguany. Tot això, indicà el director tècnic d’EAPN, “dibuixa un panorama postcovid que deixa poc marge per a l’optimisme, especialment tenint en compte l’increment de tres punts entre els que declaren que arriben a final de mes amb molta dificultat”.

Mesures socials

En aquest sentit, la consellera d’Afers Socials, Fina Santiago, diu que coincideix amb l’anàlisi que fa l’EAPN de l’estat de la pobresa a les Balears, però recorda que “afortunadament no s’han pres les mesures del 2008”, encara que siguin “insuficients”. En qualsevol cas, celebra que “estam per davall de la mitjana estatal en l’indicador AROPE” i que “la població severa ha davallat”, en referència a les persones que tenen dificultat per arribar a final de mes. “Això és gràcies al fet que la renda social garantida ha arribat a les persones. Des del 2016 aquesta pobresa severa ha minvat”, afegeix.

Sigui com sigui, Santiago és conscient que hi ha tres factors que juguen un paper clau per combatre la pobresa a l’Arxipèlag: l’habitatge, les pensions i la transversalitat de la lluita. “L’esquerra proposa controlar els preus de l’habitatge dels grans tenidors. L’habitatge és una necessitat humana i hi ha d’haver polítiques públiques que el garanteixin”, explica la membre del Govern. Quant a les pensions, lamenta que a les Balears “són de les més baixes a causa del mercat laboral que tenim”, a causa del tipus d’economia. Finalment, Santiago diu que calen polítiques transversals en el sentit d’“abaixar l’IVA dels productes de primera necessitat, ajudar amb la pujada dels preus de les necessitats bàsiques, com el rebut del llum i l’aigua o l’augment dels sous”.

Tot plegat fa que amb la crisi del covid s’hagi cronificat la figura del treballador pobre. “És una figura que prové de la darrera crisi. En les generacions anteriors, tenir una feina i un sou et cobria les necessitats bàsiques, però la reforma laboral va canviar això”, afirma la consellera. Pel que fa als efectes que ha rebut la dona, la titular d’Afers Socials assenyala que no ve de nou. “La dona viu més anys i queda viuda. Després, queda amb un 40% menys de la pensió que compartia amb el marit, que n’era el titular. Això és el que passa amb les generacions dels anys 80”, denuncia Santiago, que no veu realista aquesta mesura. “Si tens el llum encès per dos, també el tindràs per un i hauràs de fer front al mateix lloguer però amb la meitat dels ingressos”, manifesta. Això se suma al fet que “les dones estan més afectades per l’economia submergida” i que “en situacions d’abandonament és la que es queda amb els fills, així que han de repartir el sou entre més boques”.