Pobresa visual: més de 22.000 menors de les Balears no tenen ulleres per falta de doblers

PalmaA les Balears hi ha 22.400 menors que no poden resoldre els seus problemes de visió a causa de les dificultats de les seves famílies per fer-hi front. Segons les dades presentades per l'associació Visió i Vida, les Illes són la segona comunitat autònoma amb més infants en situació de pobresa visual (10,2%), juntament amb Navarra. Això vol dir que no tenen doblers per pagar ulleres ni lents. L'ARA Balears va explicar que ja hi ha centres educatius que troben fórmules per combatre aquesta realitat: empren el Fons Social concedit per la Conselleria per comprar les ulleres a aquells infants que no les poden sufragar.

Per damunt de les Balears, només hi ha Ceuta (19,8%) i Astúries (11%). El rànquing el segueixen Melilla (10,1%), País Valencià (9,6%), Andalusia (9,3%), Aragó (9%), Canàries (8,6%) i Catalunya (8,4%). En canvi, per davall de la mitjana estatal (8,4%) hi ha -en ordre ascendent- Galícia (6,2%), Euskadi (6,4%), La Rioja (7,1%), Cantàbria (7,2%), Castella i Lleó (7,4%), Madrid i Castella-la Manxa (7,5%), Extremadura i Múrcia (7,8%).

Els adults hi veuen pitjor

A Espanya, la taxa de pobresa visual encara és alta, tot i que ha baixat en relació amb la primera edició de l'estudi (2022). S'ha reduït en 40.000 el nombre d'infants que no poden resoldre els seus problemes oculars: de 761.157 a 721.497. Pel que fa als adults, s'ha passat de 6.126.847 a 6.103.451 persones amb dificultats de visió sense resposta. La taxa de pobresa visual ha baixat del 12,9% al 12,3%.

El president de Visió i Vida, Salvador Alsina, ha destacat la importància d'acabar amb aquest problema, que afecta especialment la població infantil. "Estan en la seva edat escolar. Si tenen algun problema visual, difícilment podran seguir els seus estudis amb regularitat. La pobresa aïlla, exclou i redueix les oportunitats de futur", ha dit.

Més de la meitat de les famílies no revisen la salut ocular dels fills

Segons l'informe, el 59% de les famílies no revisen la visió dels seus fills. Sí que es fan revisions pediàtriques, però en aquestes no hi intervé l'especialista oftalmòleg, sinó que sol fer-la el pediatre de forma "molt elemental". Una de les solucions que proposa és donar ajudes visuals a qui les necessiti. "Quan algú les ofereix sense haver revisat qui les necessita, està començant a resoldre el problema per la teulada, quan cal començar-lo pel punt més baix. Primer, revisions. Després, ajudes visuals a qui realment les necessita. Cal fer un bon cribratge i oferir solucions als més vulnerables, principalment a tots aquells que hem vist que tenen pobresa visual infantil", ha assenyalat.

Alsina també reclama un pla nacional de salut visual per a tota la població, i particularment, per a la que està en situació de vulnerabilitat "Si no hi ha recursos econòmics, la visió deixa de ser una prioritat. La visió no fa mal", ha recordat.

Ulleres i lents gratuïtes, però no per a tothom

El ministeri de Sanitat ha confirmat aquesta mateixa setmana que manté la intenció d'incloure les ulleres i les lents de contacte a la cartera comuna de serveis: és a dir, oferir-les gratuïtament a través de la Seguretat Social. L'Estat assegura que serà a partir de l'any que ve, el 2025, però encara no hi ha una data concreta ni tampoc serà universal. La mesura, que la ministra Mónica García va fer pública el mes de maig, s'incorporarà de manera "progressiva" començant per aquells col·lectius "que més les necessiten" i que tenen menys recursos. El ministeri subratlla que la intenció és incloure aquesta nova ajuda per a totes aquelles famílies per a les quals la compra d'ulleres graduades suposa un daltabaix financer, sobretot amb nins, perquè són els que necessiten més recanvis o canvis en la graduació.

Diversos estudis apunten que gairebé dues terceres parts dels ciutadans espanyols, uns 30 milions de persones, fa servir ulleres o lents de contacte. A més, ja hi ha països, com França i Alemanya, que han aprovat mesures similars per facilitar-ne l'accés. "És un anunci de mesura que busca 100% l'equitat, però caldrà avaluar si realment aconsegueix arribar a les classes més baixes i que no es quedi només en la classe mitjana que se n'assabenta", explica l'economista i membre del Centre de Recerca en Economia de la Salut (CRES) de la Universitat Pompeu Fabra, Francesc López Seguí. Les Balears tenen transferides les competències en matèria de salut i, per tant, a la llarga l'aplicació l'haurà de dur a terme el Govern.