Un poc de cor per a la nostra terra

En Tomeu de Morell

Ha mort el reconegut agricultor, molt estimat no només a Pollença

Aquesta setmana ens ha deixat en Tomeu Cànaves, de Morell. En Tomeu era una persona molt estimada, i no sols a Pollença, perquè a ell li agradava participar en totes les reunions on es parlàs d’agricultura. Sempre va viure a Morell, conrant la terra familiar, on feien hortalissa, fruita, olives, cereals i tenien esment d’una bona guarda d’ovelles. De més jove havia fet feina a Mortitx, amb en Ben Jakober, i havia introduït a Pollença el conreu dels alvocats. A Morell feien unes cireres mallorquines, ‘de capellà’, boníssimes, i els seus pares cada diumenge feien plaça a Pollença. En Tomeu deia que per dedicar-se al camp l’han de viure amb el cor, que s’han d’aixecar de matí, ben cert, però que també s’ha d’estimar i ha d’agradar. I a ell li agradava molt.

Xalets enmig de finques

Tomeu Cànaves deia que hi ha d’haver un poc de cor per a les nostres illes

Va ser un dels fundadors de la Cooperativa Pagesa de Pollença, amb en Martí Solivelles i altres pagesos, i durant més de trenta anys va fer part de la junta directiva. Va participar activament en el projecte del Me de Pollença, enfocat a la producció d’un me de qualitat. També va ser membre actiu de la Unió de Pagesos de Mallorca. En Tomeu era molt bona persona i es queixava, deia que la pagesia no dona i que això és trist. Es demanava com es podria encoratjar els joves agricultors que es volen incorporar a l’activitat, si no es fa possible la seva subsistència econòmica. També li sabia greu que es fes malbé la terra, perquè tenim una terra escassa i li feien mal els xalets construïts enmig de les finques, amb grans caminals fent voltes que espenyen els sementers. Ell deia que no només hi ha d’haver xalets, que hi ha d’haver un poc de cor per a la nostra terra i les nostres illes.

Harmonia entre turisme i pagesia

L’alternativa hauria de ser un territori i una activitat econòmica equilibrada

En Tomeu Cànaves veia els problemes que genera el procés d’urbanització de l’espai rural i el model econòmic basat en el turisme de masses. N’era conscient, com en són conscients la majoria de pagesos conscients. Ja fa temps que, en el nostre camp, la gent sap bé el poc que hi ha de bo i el molt que hi ha de dolent en el creixement turístic a mans desfermades. En Tomeu, així i tot, es manifestava prudent: primer confessava que ell no era un contrari al turisme (d’aquests que ara en dirien turistofòbics), però acte seguit deia que el que tenim a la vista és lamentable i que l’alternativa hauria de ser un territori i una activitat econòmica equilibrada, que ell desitjava que fos d’una plena harmonia entre l’agricultura, el turisme i les altres activitats econòmiques.

Me ecològic i hotels i restaurants

Es fan creus que a l’estiu tinguin més dificultats per comercialitzar la producció

Les paraules d’en Tomeu Cànaves m’han rodat pel cap quan he vist la campanya de l’Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca i de la Cooperativa del Me Ecològic de Mallorca, a la recerca d’hotels que estiguin disposats a comprar 100 xots i restaurants que en vulguin adquirir un lot de 10, durant aquest mes d’agost. Els pagesos ecològics es fan creus que sigui a l’estiu quan tenen més dificultats per a la comercialització de la seva producció, que és una carn de qualitat, ecològica i de producció extensiva. Diuen que els 16.000.000 de turistes que arriben no es fan coneixedors per a l’agricultura balear i troben que els hotels i restaurants haurien de ser els primers a promoure el producte local, que és el que fa possible la gestió del paisatge rural. La raó els passa per damunt el cap.

Terres abandonades

Tots els que demanen més respecte pel món rural tenen molta raó

A en Tomeu Cànaves li sabia greu veure les terres abandonades. El disgustava veure les finques de tres o quatre quarterades amb el xaletarro enmig, envoltat d’un jardí arreglat i regat, i tota la resta convertida en un herbassar deixat de la mà de déu. Ja havia vist moltes vegades que el primer que feien aquestes persones, aparentment interessades a viure en el camp, era treure el pagès de les terres que feia generacions que conrava. Sabia el valor econòmic de les seves quarterades de conradís, però no les volia vendre perquè eren la seva vida. Considerava que s’havia d’estimar un poc més la nostra terra. Jo crec que en Tomeu també en aquest sentit tenia molta raó, com en tenen els ramaders ecològics i tenen tots els que demanen més respecte pel món rural.